Què és aquest blog?

(Traducción al castellano, al final)

Què és aquest blog?

Sóc un barceloní de 30 anys que, com la meva generació, vam créixer amb el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arare, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, els caçafantasmes, “Regreso al futuro”… Miràvem la previsió del temps a TV3, amb els dibuixos dels sols i els núvols sobre un mapa dels Països Catalans.

A l’escola, ens explicaven la història de les quatre barres, pintades per l’emperador franc amb la sang de Guifré el Pilòs sobre un escut o tela de color groc-daurat: així va néixer la senyera. Els diumenges al dematí, ballaven sardanes a la plaça de l’Esglèsia i feia goig veure en una mateixa rotllana als avis i nets, agafats de la mà.

Per Nadal, fèiem cagar el tió, i posàvem un caganer amb barretina al Naixement. Així, gaudíem d’un veritable Nadal Català com Déu mana.

A la primavera, agafàvem les xiruques i anàvem als nostres Pirineus, a gaudir de les nostres muntanyes i serralades, de la nostra terra.

Celebràvem La Diada per tal de no oblidar la nostra derrota com a poble contra Felip V i els espanyols.

Som un poble treballador, amb seny, diferent de la resta. Tenim La Caixa, el RACC, els Mossos d’Esquadra, i els Ferrocarrils Catalans. Què més volem? Doncs volem, volem, volem…

Però la veritat no pot amagar-se per sempre. Te’n vas d’Erasmus a Londres i descobreixes que existeix vida a fora del nostre petit planeta català. Que de treballadors i amb seny també en tenen a d’altres contrades. Que La Caixa no és tant important en comparació amb el Commercial Bank of China. Que només una ciutat com Shangai té 20 milions de persones (tres vegades tot Catalunya).

Descobreixes la veritat: Que allò de les quatre barres de Guifé el Pilòs era només una llegenda, un mite, sense fonament històric: ni Guifé fou contemporani del rei franc, ni tampoc hi havia ús de l’heràldica en aquell segle. A més, fins la unió amb Aragó, l’emblema dels comptes de Barcelona va ser la Creu de Sant Jordi (la creu vermella de Gules sobre Camper d’Argent).

Descobreixes que la sardana se la van inventar l’any 1817. Fou un tal Pep Ventura, que tampoc es deia Pep sinó José, nascut a Alcalà la Real, província de Jaén, i fill d’un comandament de l’exercit espanyol. Se la van inventar perquè no podia ser que la jota de Lleida o del Camp de Tarragona esdevingués ball nacional. I tampoc ho podia ser el ball anomenat “L’Espanyolet”. Per això es van inventar la sardana a començaments del s. XIX: per crear una identitat nacional inexistent fins aleshores. La sardana, un altre mite.

Descobreixes que al 1714 no hi va haver cap guerra catalano-espanyola, que Catalunya no va patir cap derrota bèl•lica. Fou una guerra entre dos candidats a la Corona d’Espanya, vacant des de la mort de Carles II sense descendència: un candidat de la dinastia dels Borbons (de França) i l’altre de la dels Àustria (de terres germàniques). A tots els territoris de la Corona d’Espanya hi hagué austracistes i borbònics, per exemple, Madrid, Alcalà i Toledo van lluitar en el mateix bàndol que Barcelona. No fou pas, com ens intenten vendre, una guerra de secessió sinó de successió: i cap bàndol no va aspirar mai a trencar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, ni la separació de Catalunya. La Diada, un altre mite.

Descobreixes que el caganer del pessebre és una “tradició” que no es generalitza fins ell segle XIX, com la sardana. I el tió, una altra milonga identitària i absurda. El Nadal Català, un altre mite.

Te n’adones que ens han pres el pél. No ens han educat sinó adoctrinat. Que ens han alimentat sense adonar-nos d’una “ideologia total”, que es troba per sobre de tot i de tots. Ho avarca tot: permet trepitjar els drets de les persones, modelar la Història al seu gust, i determina què està bé o malament.

Te n’adones que ens han adoctrinat en mites, llegendes, mentides. Que han construït i falsejat una realitat, per tal de fonamentar la seva ideologia. En aquest blog intentaré, a poc a poc, anar comentant aquestes mites, i demano l’ajuda i la col•laboració de tots per tal d’anar trobant més mentides. Així, podrem alliberar-nos d’aquests mites i ser lliures de debó.

[Aquest blog va començar el divendres 30 d’abril de 2010, exclusivament a Facebook. El 19 de maig començo a penjar els mateixos continguts a aquest blog de WordPress, per tal d’evitar la pèrdua del contacte amb la gent i la pèrdua dels materials penjats, arran un eventual tancament del grup per part de Facebook.  No desvelo la meva identitat, per no perdre la feina com ja els hi ha pasat d’altres: El nacionalisme és així, i Catalonia is different]

______________________________________________________________________

Traducción al castellano:

¿Qué es este blog?

Soy un barcelonés de 30 años que, como los de mi generación, crecimos con el Club Super 3, TomàticBola de Drac, Arare, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Los Cazafantasmas, Regreso al futuro… Consultábamos la previsión del tiempo en TV3, con los símbolos de los soles y las nubes dibujados sobre un mapa de los Países Catalanes.

En el colegio nos explicaban la historia de las cuatro barras, pintadas por el emperador franco con la sangre de Guifré el Pilòs sobre un escudo o tela de color amarillo-dorado: así nació la Senyera. Los domingos por la mañana, bailaban sardanas en la plaza de la Iglesia y era una gozada ver juntos en un mismo círculo a abuelos y nietos cogidos de la mano.

En Navidad, hacíamos cagar el tió, y poníamos un caganer con barretina en el Belén. Así, disfrutábamos de una verdadera Navidad catalana como Dios manda.

En primavera, nos calzábamos las botas chirucas e íbamos al Pirineo, a disfrutar de nuestras montañas y cordilleras, de nuestra tierra.

Celebrábamos La Diada para no olvidar nuestra derrota como pueblo contra Felipe V y los españoles.

Somos un pueblo trabajador, con seny, diferente del resto. Tenemos La Caixa, el RACC, los Mossos d’Escuadra, y los Ferrocarriles Catalanes. ¿Qué más queremos?  Pues volem, volem, volem… [canción-eslógan: “volem, volem, volem, volem la independència, volem, volem, volem, Països Catalans”: queremos la independencia, queremos Países Catalanes].

Pero la verdad no puede esconderse siempre. Te vas de Erasmus a Londres y descubres que existe vida más allá de nuestro pequeño planeta catalán. Que de trabajadores y conseny también hay en otras  tierras. Que La Caixa no es tan importante en comparación con, por ejemplo, el Commercial Bank of China. Que sólo una ciudad como Shangai tiene 20 millones de personas (tres veces toda Cataluña).

Descubres la verdad: Que aquello de las cuatro barras de Guifé el Pilòs era sólo una leyenda, un mito, sin fundamento histórico: ni Guifé fue contemporáneo del rey franco, ni tampoco había uso de la heráldica en aquel siglo. Además, hasta la unión en Aragón, el emblema de los Condes de Barcelona fue la Cruz de Sant Jordi (la cruz roja de Gules sobre Plata).

Descubres que la sardana se la inventaron a finales del s. XIX. Fue un tal Pep Ventura, que tampoco se llamaba Pep sino José, nacido en Alcalá la Real, provincia de Jaén, e hijo de un oficial del ejército español. Se la inventaron porque no podía ser que la jota de Lérida o del Campo de Tarragona fuera baile “nacional”. Y tampoco lo podía ser el baile denominadoL’Espanyolet. Por esto se inventaron la sardana a a finales del s. XIX: para crear una identidad nacional inexistente hasta entonces. La sardana, otro mito.

Descubres que en 1714 no hubo ninguna guerra catalano-española, que Cataluña no sufrió ninguna derrota bélica. Fue una guerra entre dos candidatos a la Corona de España, vacante desde la muerte de Carlos II sin descendencia: un candidato de la dinastía de los Borbones (de Francia) y otro de la de los Austria (de tierras germánicas). En todos los territorios de la Corona de España hubo austracistas y borbónicos, por ejemplo, Madrid, Alcalá y Toledo lucharon en el mismo lado que Barcelona. No fue en absoluto, como nos intentan vender, una guerra de secesión sino de sucesión: y ningún bando aspiró nunca a romper la unidad dinástica entre Castilla y Aragón, ni la separación de Cataluña. La Diada, otro mito.

Descubres que el caganer del Belén es una “tradición” que no se generaliza hasta el siglo XIX, como la sardana. Y el tió, otra milonga identitaria y absurda. La Navidad Catalana, otro mito.

Te das cuenta de que nos han tomado el pelo. No nos han educado sino adoctrinado. Que nos han alimentado sin darnos cuenta de una “ideología total”, que lo abarca todo: sirve de excusa para anteponer los derechos colectivos sobre los individuales y así pisotear los derechos de las personas, sirve de excusa para moldear la Historia al gusto de esa ideología, sirve de excusa para determinar qué está bien y qué está mal.

Te das cuenta de que nos han adoctrinado en mitos, leyendas, mentiras. Que han construido y falseado la realidad para fundamentar su ideología. En este blog intentaré, poco a poco, ir comentando estos mitos, y pido la ayuda y la colaboración de todos para ir descubriendo más mentiras. Así, podremos liberarnos de estos mitos y ser libres de verdad.

[Empecé este blog el viernes 30 de abril de 2010, exclusivamente en Facebook. El 19 de mayo comienzo a publicar los mismos contenidos en este blog de WordPress, para evitar la pérdida del contacto con la gente y la pérdida de los materiales publicados, debido a un eventual cierre del grupo por parte de Facebook. No desvelo mi identidad para no perder el trabajo, como les ha sucedido a otros: el nacionalismo es así, y Catalonia is different]

Aquesta entrada s'ha publicat en Democràcia, Economia: la pela, General, Història, Simulació social (matrix), Uncategorized, Victimisme i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Què és aquest blog?

  1. Javier S. ha dit:

    En aquest post dius coses que són certes, com la llegenda de la senyera i Guifré, i coses que potser ho són, com lo de Pep Ventura (com que ho desconec no t’ho discutiré), però altres coses, i en la resta de posts que has escrit en el teu blog t’estàs lluint de la quantitat de falàcies que dius.

    Si us plau, no tresgiversis la història i sigues més rigorós.

    • mitesimentides ha dit:

      Javier,

      La meva intenció és ser rigorós i no tergiversar pas la història.

      Si trobes cap error u omissió, prego m’ho indiquis per tal de subsanar-la (si s’escau), o bé comentar-la.

      Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s