El gran “botellón” per oblidar els Millet, Prenafeta, Luiggi, tres percent i demés patriotes.

(Traducción al castellano, al final)

La sentència sobre l’Estatut: tragèdia catalana en tres actes.

El gran “botellón” per oblidar els Millet, Prenafeta, Luiggi, tres percent i demés patriotes.

Com si estiguessin a d’alt d’un escenari, Montilla, Mas, Puigcercòs i la resta d’actors amb cotxe oficial interpreten la seva indignació ben assajada. “Falsedad bien ensayada, estudiado simulacro”,  cantava la Lupe.

Una hora després de conèixer la sentència, Montilla va llegir un dramàtic comunicat que fou redactat dies abans en previsió d’una sentència que s’esperava molt més restrictiva del que va ser. Amb independència de quina fos la sentència final, el guió nacionalista ja estava escrit molt abans : convocar els catalans a una manifestació “massiva” per tal de fer palesa la indignació i decepció pel maltractament perpetrat per un Tribunal sense legitimitat a causa del seu altíssim desprestigi. “Puro teatro”.

La picabaralla sobre l’Estatut és el gran “botellón” col·lectiu amb el qual ens volen anestesiar fins les eleccions de la propera tardor. Fins aleshores,  ens subministraran en vena manifestacions “massives”, patriotisme impostat, crispació freda, sentimentalisme d’estudi,… en definitiva: altes dosis d’anestèsia social per tal que oblidem.

Per a què oblidem el cas Millet que tant incomoda a CIU. El cas Pretòria i el Luiggi del PSC. Les comissions del 3%, el 4% i tots els percentatges patriòtics coneguts i per conèixer. També, per a millorar les actuals previsions electorals negatives d’ERC i de Reagrupament.

Per a què oblidem els 630.000 aturats catalans, l’elevat deute públic de la Generalitat (el 25% de tot el deute de les Comunitats Autònomes), les greus dificultats del Govern per a obtenir finançament al mercat, la nul·la capacitat del Govern per donar solucions  a la crisi econòmica, social i moral que patim.

Mentre els catalans ens trobem sota l’efecte etílic de la barreja patriotera que ens han preparat, els salvadors de la pàtria podran enterrar la seva corrupció i guanyar així les properes eleccions. Quelcom fa pudor de podrit a Catalunya.

Després de las eleccions, amb maldecap per la ressaca pàtria col·lectiva, veurem que la corrupció, la crisi i l’atur continuen igual, o inclús empitjora. Molt de soroll per no res.

Aquest és un altre fet diferencial català: tapar les vergonyes amb la Senyera,  donar corda a quatre fanàtics sentimentalistes, mentre el país s’ofega en la merda de la corrupció i la crisi.

TORNA AL “DIARI”

____________________________________________________________

Traducción al castellano:

La sentencia sobre el Estatuto: tragedia catalana en tres actos.

El gran “botellón” para olvidar a los Millet, Prenafeta, Luiggi, tres por ciento y demás patriotas.

Igual que en un escenario, Montilla, Mas, Puigcercòs y el resto de actores con coche oficial interpretan su indignación bien ensayada. “Falsedad bien ensayada, estudiado simulacro”, como cantaba la Lupe.

Una hora después de conocer la sentencia del TC, Montilla leyó un dramático comunicado que fue redactado varios días antes en previsión de una sentencia que se esperaba mucho más restrictiva de lo que fue. Con independencia de cuál fuera la sentencia final, el guión nacionalista ya estaba escrito mucho antes : convocar a los catalanes a una manifestación “masiva” para mostrar la indignación y decepción por el maltrato perpetrado por un Tribunal sin legitimidad debido a su altísimo desprestigio. Puro teatro.

El simulacro de pelea acerca del Estatuto es el gran “botellón” colectivo con el que nos van a anestesiar hasta las elecciones del próximo otoño. Hasta entonces, nos suministrarán en vena manifestaciones “masivas”, patriotismo impostado, crispación fría, sentimentalismo barato de laboratorio… en definitiva: altas dosis de anestesia social para que olvidemos.

Para que olvidamos la corrupción: el caso Millet que tanto incomoda a CIU. El caso Pretoria y al Sr. Luiggi del PSC. Las comisiones del 3%, del 4% y de todos los porcentajes patrióticos conocidos y por conocer. También, para mejorar las actuales previsiones electorales negativas de ERC y de Reagrupament.

Para que olvidemos la crisis económica: los 630.000 desempleados catalanes, la elevada deuda pública de la Generalitat (el 25% de toda la deuda de las Comunidades Autónomas), las graves dificultades del Govern para obtener financiación en el mercado, la nula capacidad del Govern por dar soluciones a la crisis económica, social y moral que sufrimos.

Mientras los catalanes nos encontramos bajo el efecto etílico del brebaje patriotero que nos han preparado, los salvadores de la patria podrán enterrar su corrupción y ganar así las próximas elecciones. Algo huele a podrido en Cataluña.

Después de las elecciones, con dolor de cabeza por la resaca patria colectiva, observaremos cómo la corrupción, la crisis y el paro continúan igual, o incluso van a peor. Mucho ruido y pocas nueces.

Este es otro hecho diferencial catalán: tapar las vergüenzas con la Señera, dar gasolina a cuatro fanáticos sentimentalistas, mientras el país se ahoga en la mierda de la corrupción y la crisis.

VUELVE AL “DIARIO”

.