Catalunya: més nacionalisme i més atur

Foto:  Monumento a Cataluña en la Autónoma de Barcelona (“Quatre Columnes”). No se hace un monumento a la sabiduría (“más importante que el oro”), ni a la Luz y verdad (lema de Yale), ni al esfuerzo por aprender, no.  Se hace un monumento a la patria.

.

(Traducción al castellano, al final)

Catalunya: més nacionalisme i més atur

No és pas casualitat que, amb molt poc temps de diferència, s’hagin esdevingut dues notícies sense cap relació aparent entre elles: la primera, l’anunci del Conseller Huguet d’exigir el coneixement de català als professors universitaris; i la segona, la publicació de les dades d’atur del mes d’agost: Catalunya és la comunitat espanyola que més atur crea.

Aquests dos fets es troben íntimament lligats. Des de fa 30 anys (pujolisme primer, i tripartit ara)  a Catalunya es construeix  –per mitjà de prohibicions i multes administratives–, una societat tribal o col·lectiva: és a dir, es fomenta a cop de garrotades i multes la dissolució dels individus dins d’un magma cultural i ètnic de caràcter tancat i sagrat, dins d’una sopa de pensament màgic nacional-col·lectiu.

Només així es pot comprendre que la Generalitat prioritzi per decret, en el món universitari, el coneixement del català i no pas el coneixement acadèmic. Una decisió que desincentiva l’atracció de talent a Catalunya, fomenta la fugida de talent català cap a altres societats més obertes, desprestigia les nostres institucions acadèmiques, ens empobreix culturalment i arruïna l’economia del país.

Una decisió que ha rebut crítiques, entre d’altres, de Sala i Martí, Duran i Lleida, Vidal-Quadras,…  Quin miracle, conseller Huguet, rebre crítiques tan “transversals” (com diuen els cursis). Miracle! Això només ho pot aconseguir el tripartit.  Que vagui aprenent el cardenal Sistach que li farà falta el proper novembre.

Altres garrotades administratives per tal de fomentar la societat tribal o col·lectiva a Catalunya són, per exemple, aquelles que han portat a The Economist a definir Catalunya com a “la terra de les prohibicions” : les multes per causa lingüística (rotular comerços només en castellà), la prohibició d’elecció de col·legi per part dels pares, la immersió lingüística, o fins i tot la prohibició d’anar als toros però no als correbous.

En front d’aquest model tancat catalano-centrista, existeixen a Occident les societats obertes, “transparents”, on els ciutadans han de prendre decisions, i els governants han de garantir els drets i llibertats dels ciutadans.

Hi ha una íntima relació entre progrés econòmic i societat oberta, ja què no només els fluxos econòmics sinó també els fluxos culturals en llibertat són els que empenyen el progrés, la riquesa, la creació de treball…

A Catalunya, a més de la crisi internacional, patim també les nefastes conseqüències de viure en una societat tancada i tribal construïda pel nacionalisme a cops de barretina i multes, la qual és culturalment empobridora, èticament condemnable, i econòmicament ruïnosa.

Però, com diu la cançó, “si estirem, segur que tomba”.

Article relacionat: Els estudiants erasmus i el nacionalisme

________________________________________________________________

Foto: Sin libertad no hay progreso. El nacionalismo tribal y cerrado es incapaz de salir de la caverna.

.

Traducción al castellano:

Cataluña: más nacionalismo y más paro

No es casualidad que, con muy poco tiempo de diferencia, se hayan producido dos noticias sin ninguna relación aparente entre ellas: la primera, el anuncio del Consejero Huguet de exigir el conocimiento del catalán a los profesores universitarios; y la segunda, la publicación de los datos de paro del mes de agosto: Cataluña es la comunidad española que más paro crea.

Estos dos hechos se encuentran íntimamente relacionados. Desde hace 30 años (pujolismo primero, y tripartito ahora) en Cataluña se construye –mediante prohibiciones y multas administrativas–, una sociedad tribal o colectiva: es decir, se fomenta a golpe de boinazos y multas la disolución de los individuos dentro de un magma cultural y étnico de carácter cerrado y sagrado, dentro de una sopa de pensamiento mágico nacional-colectivo.

Sólo así se puede comprender que la Generalidad priorice por decreto, en el mundo universitario, el conocimiento del catalán sobre el conocimiento académico. Una decisión que desincentiva la atracción de talento hacia Cataluña, fomenta la huida de talento catalán hacia otras sociedades más abiertas, desprestigia nuestras instituciones académicas, nos empobrece culturalmente y arruina la economía del país.

Una decisión que ha recibido críticas, entre otros, de Sala i Martí, Duran i Lleida, Vidal-Quadras,… Qué milagro, consejero Huguet, recibir críticas tan “transversales” (cómo dicen los cursis). ¡Milagro! Esto sólo lo puede conseguir el tripartito. Que vaya aprendiendo el cardenal Sistach que le hará falta el próximo noviembre.

Otros garrotazos administrativos para fomentar la sociedad tribal o colectiva en Cataluña son, por ejemplo, aquellas que han llevado a The Economist a definir Cataluña como “la tierra de las prohibiciones” : las multas por causa lingüística (rotular comercios sólo en castellano), la prohibición de elección de colegio por parte de los padres, la inmersión lingüística, o incluso la prohibición de ir a los toros pero no a los correbous.

Frente este modelo cerrado catalano-centrista, existen a Occidente las sociedades abiertas, “transparentes”, donde los ciudadanos han de tomar decisiones, y los gobernantes han de garantizar los derechos y libertades de los ciudadanos.

Hay una íntima relación entre progreso económico y sociedad abierta, ya que no sólo los flujos económicos sino también los flujos culturales en libertad son los que empujan el progreso, la riqueza, la creación de trabajo…

En Cataluña, además de la crisis económica internacional, sufrimos también las nefastas consecuencias de vivir en una sociedad cerrada y tribal construida por el nacionalismo a golpe de barretina y multas, lo cual es culturalmente empobrecedor, éticamente condenable, y económicamente ruinoso.

Pero como dice la canción, “si estiramos, seguro que cae”.

Artículo relacionado: Los estudiantes erasmus y el nacionalismo

Aquesta entrada s'ha publicat en Diari, General, Simulació social (matrix) i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Catalunya: més nacionalisme i més atur

  1. Prohibir els toros i no els correbous no ho han fet perquè els segons són “més” de Catalunya. Els podrien haver prohibit si no fos per la por a perdre votants. És que és penós que hagin manipulat aquella ILP per treure’n beneficis particulars.

    Bé, de moment res més a dir. Votat.

    PD: Per a mi la llengua és molt important i si vaig a un lloc de Catalunya m’agrada que em parlin en català. No m’agrada que se n’exigeixi una però es prohibeixi l’altra.
    Hi ha molts factors en el tema llengua.

    Salut!

  2. Josep Lluís ha dit:

    Pone el pie de una de las fotos: «El nacionalismo tribal y cerrado es incapaz de salir de la caverna». Pero lo curioso es que luego denominan “caverna” a los demás, a quienes no compartimos su paranoia. Lo mismo que también nos llaman “fascistas” (feixistes), ellos, precisamente ellos, que son el fascismo en estado puro.

    Excelente artículo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s