La Diada

(Traducción al castellano, al final)

La Diada: la festa del mal rotllo

Això que es veu a la foto és l’indesxifrable cartell que la Generalitat ha escollit per a representar la Diada d’enguany.  Una taca negra sobre un fons clar.  No sabem si aquesta taca representa un escarabat piloter esclafat, el llamàntol Quimet sofregit, l’herència del tripartit, o té referències escatològiques. El cartell és semblant a aquelles fitxes que, a les pelis americanes, el psiquiatra li ensenya al protagonista: “vostè qué veu aquí?”, i la càmara mostra un primer pla d’una taca enigmàtica però sense cap sentit.

I és que cap sentit té aquesta “festa” de la Diada, la qual fou inventada pel moviment romàntic al s. XIX quan van “descobrir” l’existència de la derrota bèl·lica del 1714, derrota de la qual el poble no en conservava memòria fins aleshores.

No repetirem els arguments sobre la manipulació de la Història i dels sentiments de la gent, que es poden consultar aquí, aquí i també aquí.

Ara només voldria preguntar:

Quin sentit té commemorar amb solemnitat la pèrdua de les institucions medievals i els privilegis estamentals al 1714, quan ara Catalunya gaudeix del major autogovern que mai ha tingut, més profund encara que el que tenia el 1714?

Quin sentit té que la “festa” de Catalunya tingui aquest regust de rancúnia, de mala sang, de divisió, d’odi contra el conqueridor espanyol quan això és històricament fals?

L’únic objectiu d’aquesta festa és avivar la divisió i l’odi entre els catalans per mitjà de mentides històriques. Una festa d’odi, sectària i manipuladora de sentiments i de la Història. Així, el proper dissabte, com a totes les Diades, observarem com surten els hooligans de la pàtria a passejar. Són ànimes adoctrinades pel nacionalisme excloent; són camp de conreu per als sembradors d’odi.

Però la majoria dels catalans no som així. Afortunadament, els catalans tenim més seny que no pas aquests piròmans que ens governen, i l’ambient quotidià del carrer és de convivència pacífica i d’integració. La festa de Sant Jordi, del 23 d’abril, tradició de roses, convivència i integració, ens representa millor a tots.

La Diada de l’11 de setembre és com el cartell d’enguany: una cosa negra i indesxifrable.

Visca Sant Jordi!

Texte relacionat: El mite del 1714 i la conquesta espanyola de Catalunya

_________________________________________________________

Traducción al español:

La Diada: la fiesta del mal rollo

Eso que se ve en la primera foto (al inicio del texto en catalán) es el indescifrable cartel que la Generalidad ha escogido para representar la Diada de este año. Una mancha negra sobre un fondo claro. No sabemos si esta mancha representa un escarabajo pelotero, el bogavante Joaquín refrito, la herencia del tripartit, o tiene referencias escatológicas. El cartel es como aquellas cartulinas que, en las películas americanas, el psiquiatra le enseña al protagonista: “¿Usted qué ve aquí?”, y la cámara muestra en un primer plano una mancha enigmática pero sin ningún sentido.

Y es que ningún sentido tiene esta “fiesta” de la Diada, que fue inventada por el movimiento romántico en el s. XIX cuando “descubrieron” la existencia de la derrota bélica del 1714, derrota de la que el pueblo no conservaba memoria hasta entonces.

No repetiremos los argumentos sobre la manipulación de la Historia y de los sentimientos de la gente, que se pueden consultar aquí, aquí y también aquí.

Ahora sólo querría preguntar:

¿Qué sentido tiene conmemorar con solemnidad la pérdida de las instituciones medievales y los privilegios estamentales en 1714, cuando ahora Cataluña disfruta del mayor autogobierno que nunca ha tenido, más profundo incluso del que tenía en1714?

¿Qué sentido tiene que la “fiesta” de Cataluña tenga este regusto de rencor, de mala sangre, de división, de odio contra el conquistador español cuando esto es históricamente falso?

El único objetivo de esta fiesta es avivar la división y el odio entre los catalanes por medio de mentiras históricas. Una fiesta de odio, sectaria y manipuladora de sentimientos y de la Historia. Así, el próximo sábado, como todas las Diadas, observaremos cómo salen los hooligans de la patria a pasear. Son almas adoctrinadas por el nacionalismo excluyente; son campo de cultivo para los sembradores de odio.

Pero la mayoría de los catalanes no somos así. Afortunadamente, los catalanes tenemos más seny que estos pirómanos que nos gobiernan, y el ambiente cotidiano de la calle es de convivencia pacífica y de integración. La fiesta de Sant Jordi, del 23 de abril, tradición de rosas, convivencia e integración, nos representa mejor a todos.

La Diada del 11 de septiembre es como el cartel de este año: una cosa negra e indescifrable.

¡Viva Sant Jordi!

Texto relacionado: El mito de 1714 y la conquista española de Cataluña

Aquesta entrada s'ha publicat en Diari, Història, Simulació social (matrix) i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a La Diada

  1. Yo Mismo ha dit:

    Volem que Sant Jordi sigui la nostra diada i que el Cant de la Senyera sigui el nostre himne.

  2. Josep Lluís ha dit:

    Las dos últimas imágenes de tu excelente artículo sí que son verdaderamente representativas de la “Diada”, más que el manchurrón ese. Ahora, después de cenar, he fregado yo una muy parecida del mármol de la cocina.

    Y hablando de arte: en la era Pujol, casi todas las oficinas de La Caixa tenían un cuadrito de la esposa de Macià Alavedra, que nos había salido pintora la buena señora. ¿Qué curioso, verdad?

  3. "el Primo" ha dit:

    Home, si és cert que ara Catalunya té més autogovern que mai, no tindreu cap inconvenient en tornar a la situació anterior a 1714, oi? A on hem de signar?

    • mitesimentides ha dit:

      Primo, gràcies per la teva participació. M’ha agradat el teu blog Omnis Obstat i el seguiré de tant en tant!

      Dius de tornar a la situació anterior. A on: A l’Antic Règim, institucions estamentals i privilegis de casta? Societat de súbdits i serfs?

      Abans de 1714, Catalunya era un territori que pertanyia a la Corona Hispànica des de feia segles, i tenia institucions estamentals que representaven només a l’aristocràcia, ricshomes i alt clergat.

      Podem continuar enrere, a veure si trobem una situació que ens complagui. Així, tot retrocedint, veiem que l’actual territori de Catalunya, abans de pertànyer a la Corona Hispànica, estava integrat dins de la Corona d’Aragó (sense institucions pròpies fins el s.XIV, només gaudia de Corts que eren convocades pel Rei d’Aragó quan ell volia).

      I seguim retrocendint: abans de pertànyer a la Corona d’Aragó, el territori de Catalunya formava part de la “Marca Hispànica” (no pas “marca catalana”), que depenia del rei Franc -segons el moment històric, aquesta dependència fou més o menys formal, segons la feblesa o fortalesa del poder franc en aquell moment-.

      Paral·lelament a aquest moment, també trobem la dependència de territoris actualment catalans a mans dels musulmans (califat de Còrdova, regnes de taifes, etc…)

      Abans d’això, trobem que l’actual territori de Catalunya formava part del regne visigòtic, amb capital primer a Barcelona i després a Toledo, el qual s’extenia per tota la península ibèrica.

      Abans d’això, trobem tota la península sota el poder romà, en una unitat social i cultural anomenada “Hispània”.

      A veure, a quin d’aquests moments vols que tornem?: a la Corona Hispànica, a la Corona d’Aragó, a la Marca Hispànica, al Califat, a les taifes, al regne visigot, o a la provincia romana?

      No seria millor constuir el futur, aprenenent del passat, però mirant sempre cap endavant?

      No siguem casposos, si us plau, i mirem endavant, aprenent dels errors del passat, però endavant.

      • "el Primo" ha dit:

        Evidentment que no pretenc que tornem a la societat estamental. Em refereixo a l’organització política vigent fins el 1974, que era bàsicament una confederació d’estats. El rei d’Espanya no podia accedir al tron sense l’aprovació de 1) les corts de Castella, i 2) de cada una de les corts del Regne d’Aragó.

      • "el Primo" ha dit:

        En el comentari anterior, quan dic 1974 volia dir 1714.

  4. frodobolson09081981 ha dit:

    No pretendo ofender, pero si esparáis que celebréis el día de San Jorge con la panda que os gobiernan, andáis listos, porque eso lo vais a tener que compartir con alcoyanos, cacereños, ingleses, portugueses, moscovitas…, y ellos, lo que quieren son hechos diferenciales.

  5. frodobolson09081981 ha dit:

    Se me olvidaba: también con los aragoneses.

  6. frodobolson09081981 ha dit:

    Solo una cosa: ¿volver antes de 1714…?

    «…este laberinto de privilegios, este caos de fueros que llaman Condado…»

    «En Navarra y Aragón/ no hay quien tribute ya un real,/ Cataluña y Portugal son de la misma opinión,/ sólo Castilla y León/ y el noble reino andaluz/ llevan a cuestas la cruz,/ Católica Majestad/ ten de nosotros piedad/ pues no te sirven los otros/ así como nosotros»

    Un poco insolidarios sí que sois…

  7. frodobolson09081981 ha dit:

    Si vamos a hacer estamentos con las regiones a la hora de pagar impuestos, tampoco me parece justo…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s