Conquerint el pati: la normalització patriòtica als patis de les escoles

(Traducción al castellano, al final)

Conquerint el pati: la normalització patriòtica als patis de les escoles

Fa uns dies vam conèixer com una escola de Sitges posava un senyal vermell a l’expedient d’un nen de cinc anys per no fer servir el català al pati, sinó el castellà. Al pati! Els pedagogs d’aquest col·legi estan fent punts per a prosperar dins la nova Conselleria d’Educància convergent, on l’important és l’adoctrinament dels alumnes i no pas la transmissió de coneixements i valors. Tant se val que els ciutadans del futur en tinguin, de coneixements tècnics i valors humans: l’important de debò -per a aquests patriotes de l’ensenyament- és que siguin instruments de fàcil control político-patriòtic.

“Després de guanyar les aules, hem de guanyar el pati”, deuen rumiar aquests professors patriotes de pedra picada (o picapedres, com el Pedro i la Bilma). Això de marcar amb senyals de colors els desafectes al Règim, està molt vist. No es gens original. Ja ho van fer a Alemanya als anys 30 i 40.  Senyors patriotes catalans, a veure si teniu una mica més d’imaginació que així no construirem mai una nació, nois!   Per exemple, podríeu fomentar que, al pati,  els nens juguin al futbol català.

El futbol català és un dels fets diferencials de la nostra nació. Així, els nostres nens no “chutan a porteria”, no. Això ho fan els xarnegos. Els nens catalans “xuten”.  Amb estil. La diferència radica en el moviment del maluc.

Per altra banda, els nens catalans no marquen cap “gol”, sinó que marquen “gol”. La diferència és òbvia, i qui no la vegi no és pas un bon patriota: els futbolistes catalans han de pronunciar la lletra ele com a lateral alveolar velaritzada sonora: és a dir, els nens catalans no criden “gooooooool” (això ho fan a la meseta cavernària), sinó que aquí gaudim del fet diferencial de cridar “gollllllllllllllll”.

És indispensable que els pedagogs i professors patriotes estiguin a l’aguait, i no es deixin marcar cap “gooool” al pati.  Els nens catalans han de marcar gols, sempre de forma lateral alveolar velaritzada sonora, com s’ha dit. Tant se val si el marquen per la banda esquerra o per la dreta. L’important és l’àngul lateral alveolar…

Les targetes grogues i vermelles son prohibides al futbol català –per no crear cap trastorn autoritari en el nen– i son substituïdes per les targetes quatribarrades, més fashion. Els símbols de la pàtria han d’anar entrant a poc a poc…

Un pare d’un nen que juga d’aleví m’ha comentat que la Llei de Normalització Futbolera Infantil Catalana es troba en fase de redacció per part d’una Comissió intersectorial d’arqueòlegs, antropòlegs, exconsellers i expresidiaris, i estarà llesta per a la seva implementació a tots els centres de Catalunya el curs vinent.  Excepció feta dels centres escolars on estudien els fills dels membres de l’esmentada Comissió redactora: Liceo Francés, Col·legi Alemany, etc, on s’aplicarà una excepció per raó aviar. És a dir, per ous.

També és important per a la construcció nacional que els nens aprenguin a jugar a les caniques (bales) catalanes.  Un recent estudi de l‘historiador patriota Jordi Bilbeny, finançat pel Departament de Propaganda patriòtica de la Generalitat, ha demostrat que a la prehistòria els nens catalans jugaven amb ossos de dinosaure i escames del drac de Sant Jordi:  unes peces semblants a les actuals caniques, però amb forma cúbica i no pas esfèrica (a aquella època no s’havia inventat la roda encara). La canica esfèrica seria, doncs, una contaminació de la cultura mesetària, la qual s’ha de netejar de la nostra terra.  Per tant, queden prohibits als patis de les escoles catalanes els jocs amb caniques de forma rodona o esfèrica castellana. Només es podran fer servir les caniques (bales) catalanes, les de forma cúbica o quadrada.  El “guá” serà substituït pel “güà”, amb dièresi a la u i accent obert a la a, que serà cinc centímetres de diàmetre més gran que el “guá” castellà.

Cada escola constituirà un Consell d’Afers de Caniques  (el CAC), que serà responsable de vetllar per la puresa catalana del joc de les caniques als patis de les escoles patriòtiques catalanes. El CAC estarà format per aquells pares i professors que tinguin carnet del Barça, vagin de calçotada almenys un cop l’any, i siguin subscriptors del diari Ara. Si hom és afiliat a Convergència, els requisits anteriors poden no complir-se en la seva totalitat.

S’establirà un règim sancionador. Els nens que juguin amb caniques castellanes, seran posats a disposició del CAC i condemnats a 72 hores sense descans de visualització del Dragui (història de Catalunya explicada pel Dragui), i els seus pares, com a responsables civils, seran condemnats a votar obligatòriament a les Consultes per la Independència (a veure si així aconseguim que la participació pugi del 5%). Les caniques rodones seran confiscades i destruïdes.  En cas de reincidència, els nens i els pares seran ingressats en un psiquiàtric per tal de què se’ls practiqui la lobotomia patriòtica, i evitar així una altre reincidència.

La causa no s’atura al pati. La normalització patriòtica ha d’arribar a tots els forats de l’escola catalana, també als lavabos. Heu d’aconseguir que els nens també caguin en català. Però això, ho explicarem un altre dia.

___________________________________________________

.

Traducción al castellano:

Conquistando el patio: la normalización patriótica en el patio de las escuelas

Hace unos días supimos que una escuela de Sitges señalaba en rojo el expediente de un niño de cinco años por no usar el catalán en el patio, sino el castellano. ¡En el patio! Los pedagogos de ese colegio están ganando puntos para prosperar en la nueva Consejería de Educancia convergente, donde lo importante es el adoctrinamiento de los alumnos y no la transmisión de conocimientos y valores. Da igual que los ciudadanos del futuro tengan, o no, conocimientos técnicos y valores humanos: lo importante de verdad -para estos patriotas de la enseñanza- es que sean instrumentos de fácil control político-patriótico.

“Después de ganar las aulas, tenemos que ganar el patio”, deben de pensar estos profesores patriotas de piedra picada (o picapiedras, como Pedro y Bilma). Eso de marcar con señales de colores a los desafectos al Régimen, está muy visto. No es nada original.  Ya lo hicieron en Alemania en los años 30 y 40. Señores patriotas catalanes: ¡a ver si tenéis algo más de imaginación, que así no construiréis nunca una patria, nois!  Por ejemplo, podríais fomentar que, en el patio, los niños jueguen al fútbol catalán.

El fútbol catalán es uno de los hechos diferenciales de nuestra nación. Así, nuestros niños no “chutan a portería”, no. Eso lo hacen los charnegos. Los niños catalanes “xuten a porteria”. Con estilo.  La diferencia está en el movimiento de caderas.

Además, los niños catalanes no marcan ningún “gol”, sino que marcan “gol”. La diferencia es obvia, y quien no la vea es que no es un buen patriota: los futbolistas catalanes tienen que pronunciar la letra ele como lateral alveolar velarizada sonora: es decir, los niños catalanes no gritan “gooooooool” (eso lo hacen en la meseta cavernaria), sino que aquí disfrutamos del hecho diferencial de gritar “gollllllllllllllll”.

Es indispensable que los pedagogos y profesores patriotas estén al quite, y no se dejen marcar ningún “gooool” en el patio. Los niños catalanes tienen que marcar goles, siempre de forma lateral alveolar velaritzada sonora, como se ha dicho. Da igual si lo marcan por la banda izquierda o por la derecha. Lo importante es el ángulo lateral alveolar…

Las tarjetas amarillas y rojas están prohibidas en el fútbol catalán –para no crear ningún trastorno autoritario en el niño—y se substituyen por las tarjetas cuatribarradas, que son más fashion. Los símbolos de la patria tienen que ir entrando despacio…

El padre de un niño que juega de alevín, me ha comentado que la Ley de Normalización Futbolera Infantil Catalana se encuentra en fase de redacción por parte de una Comisión intersectorial de arqueólogos, antropólogos, exconsejeros y expresidiarios, y estará lista para su implementación en todos los centros de Cataluña el próximo curso. Excepto en los centros escolares donde estudian los hijos de los miembros de la mencionada Comisión redactora: Liceo Francés, Colegio Alemán, etc, donde se aplicará una excepción por razón aviar. Es decir, por huevos.

También es importante para la construcción nacional que los niños aprendan a jugar a las canicas catalanas. Un reciente estudio del historiador patriota Jordi Bilbeny, financiado por el Departamento de Propaganda patriótica de la Generalidad, ha demostrado que en  la prehistoria los niños catalanes jugaban con huesos de dinosaurio y escamas del dragón de Sant Jordi: unas piezas parecidas a las actuales canicas, pero con forma cúbica y no esférica (en aquella época aún no se había inventado la rueda). La canica esférica seria, pues, una contaminación de la cultura mesetaria, que debe ser limpiada de nuestra pulcra tierra. Por lo tanto, quedan prohibidos en los patios de las escuelas catalanas los juegos con canicas de forma redonda o esférica castellana. Sólo se podrán usar las canicas catalanas, las de forma cúbica o cuadrada. El “guá” será sustituido por el “güà”, con diéresis en la u y acento abierto a la a, y será cinco centímetros de diámetro más grande que el “guá” castellano.

Cada escuela constituirá un Consejo de Asuntos de Canicas (el CAC), que será responsable de velar por la pureza catalana del juego de las canicas en los patios de las escuelas patrióticas catalanas. El CAC estará formado por aquellos padres y profesores que tengan carné del Barça, vayan de calçotada al menos una vez al año, y sean subscriptores del diario Ara.  La condición de afiliado a Convergencia suplirá el cumplimiento de los requisitos anteriores.


Se establecerá un régimen sancionador. Los niños que jueguen con canicas castellanas serán puestos a disposición del CAC y condenados a 72 horas de visualización ininterrumpida del Dragui (historia de Cataluña explicada por el Dragui), y sus padres, como responsables civiles, serán condenados a votar obligatoriamente en las Consultas por la Independencia (a ver si así conseguimos que la participación supere el 5%). Las canicas redondas serán confiscadas y destruidas. En caso de reincidencia, los niños y los padres serán ingresados en un psiquiátrico para que se les practique la lobotomía patriótica, y evitar así una nueva reincidencia.

La normalización patriótica no se debe limitar al patio: debe llegar a todos los rincones de la escuela catalana, incluido a los lavabos.  Los niños también deben cagar en catalán, so pena de sanción. Pero esto, lo explicaremos otro día.

Aquesta entrada s'ha publicat en Democràcia, Diari, General, Simulació social (matrix), Testimoni, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Conquerint el pati: la normalització patriòtica als patis de les escoles

  1. Retroenllaç: El cost del nacionalisme | Mites i mentides del nacionalisme català

  2. Victor Serrat ha dit:

    Jo només tinc una pregunta i és molt senzilla: on diu que el punt vermell sigui per parlar castellà al pati? En el full de notes no ho veig enlloc.

    • mitesimentides ha dit:

      Bon dia, Víctor. Gràcies per la teva intervenció.

      El punt vermell és per no fer servir el català al centre, i no només a l’aula. És cert que en cap moment el full de notes parla de “pati”. També és cert que en cap moment es refereix a l’aula, sinó a tot el centre.

      A banda d’això, el simple fet d’avaluar l’ús, o no, del català ja és prou significatiu. S’ haurien d’ avaluar aptituds, coneixements, valors, habilitats… però no pas l’ús –o manca d’ús- d’una llengua, i especialment fora de l’aula, encara que sigui dins del centre.

      • Victor Serrat ha dit:

        Peró tant tu com l’enllaç que aportes de PeriodistaDigital feu especial ènfasi en el fet del pati, directament al títol i el PeriodistaDigital fins i tot aporta una foto d’uns nens en un pati que no té res a veure amb la notícia i que podrien ni ser nens catalans.

        Després ja intentes suavitzar la manipulació efectitsta amb “A banda d’això, el simple fet d’avaluar l’ús, o no, del català ja és prou significatiu”. Tot i que no hi estic d’acord, està clar que aquest no és el missatge del teu article.

        Per cert, l’altre foto del “Al pati parlem en catala” és un fotomuntage, i això t’ho dirà qualsevol persona amb uns mínims coneixement de retoc fotogràfic.

      • mitesimentides ha dit:

        Bon dia, Víctor. Agraeixo la réplica.

        El full de notes fa servir un eufemisme per a no dir clarament la paraula “pati”. Tampoc fa servir la paraula “aula”.

        ¿Podem afirmar que el full de notes es refereix a l’avaluació de la llengua que fa servir el nen “al centre, amb independència de si es tracta dins de l’aula o bé a fora”? El pati és considerat, per la Generalitat, com a activitat educativa integrada dins l’horari lectiu, i subjecte també al projecte educatiu.

        Amb aquests eufemismes, els arbres no ens deixen veure el bosc!!! La qüestió de fons és clara: s’avalua en quina llengua parla el nen a fora de l’aula.

        La foto segona és de l’escola Betania de Cornellà, abril 2009.

      • Victor Serrat ha dit:

        On veus tu l’eufemisme?

        D’acord que no parla explícitament de l’aula, però la majoria d’aspectes valorats es duen a terme en una classe. En qualsevol cas, si el senyal és vemell, és que no fa servir el català ni a dins de classe, no?

        Sobre la foto dels nens, em crec que sigui de Cornellà, però llavors et sembla bé que l’usin en aquest article juntament amb un peu de foto que diu “marcado por no hablar catalán en el patio del cole”, tenint en conte que els nens porten un paper enganxat que és evident que no se sap el que hi diu, però que no és cap marca per parlar en cap idioma? Tu saps quanta gent s’ha cregut per culpa d’això que realment posaven físicament una marca als nens?

      • mitesimentides ha dit:

        Hola Victor.

        No, no, la foto de Cornellà és la del cartell que diu “al pati, en català”. L’altre foto, la dels nens de PeriodistaDigital, no sé pas d’on és.

        En efecte, és exagerat i fora de la realitat la imatge aquesta de nens marcats físicament que algú s’hagi pogut muntar (ho és avui dia, a març de 2011, però tal i com estan les coses, no sé pas a on anirem a parar… també dèiem que era exagerat prohibir, a les tendes de souvenirs de Les Rambles, les figuretes de noies ballant flamenco, i goita la proposta d’ERC de fa uns mesos de prohibir-les) .

        Igualment, també és incorrecte el tractament periodístic sensacionalista que moltes vegades es fa servir, i que només serveix per embolicar la troca.

        Però la qüestió de fons continua vigent: l’escola com a instrument de construcció patriòtica nacionalista, i no pas com a educadors en valors, continguts, habilitats,…

        Alguna cosa semblant passa a la universitat, on cada any disminueix el nombre d’estudiants erasmus a Catalunya, tot i que a Espanya augmenten:
        https://mitesimentides.wordpress.com/2010/06/23/els-estudiants-erasmus-i-el-nacionalisme/

  3. mitesimentides ha dit:

    PS: «El recreo se considera una actividad educativa integrada en el horario lectivo del alumnado y, por lo tanto, se tienen que respetar también los principios del proyecto educativo» (Art. 10.4 Decreto 142/2007 Generalitat) .
    http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/20/barcelona/1240256546.html

  4. Victor Serrat ha dit:

    Doncs si et sembla malament el “tractament periodístic sensacionalista”, perquè el missatge principal del teu article també fa referència a una suposada persecució dels nens al pati? Serà perquè hi estas d’acord, no? Si acceptem que el pati és part del sistema docent, creus que si el nen parlés castellà només al pati li haurien posat un senyal vermell? Jo no, si li han posat vermell és perquè no parla català habitualment ni a classe. Que a tu això em sembla malament, estas en el teu dret a denunciar-ho, però fer l’ènfasi que fas en el tema del pati és participar en la manipulació informativa.

    I insisteixo: la foto del cole de Cornellà és un fotomuntatge, suposo que cret pels mateixos que ara es dediquen a fer córrer aquesta trola del pati.

    Sobre el tema dels Esrasmus, t’anava a copiar una resposta que vaig trobar en un altre foro, però he vist que és la primera resposta que et van deixar en aquell post. Evidentment jo estic d’acord amb l’Òscar-Adrià, pressuposar que la principal causa del descens d’estudiants és l’idioma no li veig gaire sentit. Es com aquella campanya que van fer alguns comerciants de Catalunya en que deien que tenir les botigues en català afectava al turisme i després les xifres demostraven tot el contrari.

    I si ho és, doncs mala sort. Quan anava a la uni em tocava molt els collons que el professor canviés al castellà una classe de 50 persones per un extranger. Jo he fet un Erasmus a alemanya, hi vaig anar perquè ja parlava alemany, i no vaig anar a cap classe on es parlés altre cosa que alemany. Tinc un amic que va anar a Suècia i va tornar parlant suec. De què li serveix el suec a la vida? Suposo que ni s’ho va preguntar, si vas a Suècia aprèns suec. M’imagino que el que voleu és que els que vénen a Catalunya se’n vagin sense ni saber que existeix el català. Veure les coses des del punt de vista de l’idioma que sempre té les de guanyar és molt còmode.

    • Victor Serrat ha dit:

      Ho sento, m’ha sortit com a tema nou i no com a resposta al teu darrer post

    • Ryo86 ha dit:

      Encara que no quedi clar si el senyal vermell es per no parlar català al pati o a classe, qui és l’escola per dir-li a un nen de cinc anys en quin idioma ha de parlar? Per què ha d’avaluar l’escola si el nen parla català o castellà? No tenim dues llengües oficials? perquè ha de parlar en la llengua vehicular del centre (català) i no en castellà, que probablement és la seva llengua materna?

      L’única cosa que hauria de preocupar al sistema educatiu en general és que els nens dominessin ambdues llengües, i no pas la que utilitzen, pel senzill motiu que qualsevol català té (o hauria de tenir) llibertat total per expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials del territori dins del mateix.

      En quant el tema Erasmus, estic completament d’acord amb que si un profe vol donar la classe en català (o en castellà) té tot el dret de fer-ho i ningú li ho pot recriminar. Cada profe hauria de ser lliure d’escollir la llengua en la que vol donar la classe. Dit això, l’altre dia (i no és el primer cop que ho veig), uns estudiants d’Àustria que van venir a una de les meves classes van demanar a la profe si podia canviar a castellà perque no entenien el català. Ella va respondre que no, i els hi va dir que havia altres grups en castellà als que podien anar, però ells van contestar que no podien anar a l’altre grup per temes de solapament d’horaris. Ja no els he tornat a veure per classe, i no sé el que hauran fet. El que si vaig pensar en aquell moment és que quan aquests nois tornin al seu pais, molt probablement recomanaran als seus companys que vinguin a qualsevol altra part d’Espanya abans que aqui (jo probablement ho faria), simplement perque ells al seu pais d’origen aprenen (encara que sigui poc) castellà, i quan venen aquí es troben amb problemes d’aquest estil. Torno a repetir que jo no estaria d’acord en suprimir el català de les universitats, però això no vol dir que no vegi que ens pot perjudicar la seva presència, com diu Mites al seu article.

  5. Candide ha dit:

    Ryo ho ha dit. La llengua en la què s’expressa el nen no ha de ser objecte d’avaluació, excepte en classe de llengua.

    Que parli xinès, si es la seva llengua materna! Per favor, té 5 anys. Per pura necessitat d’entendre’s amb els altres nens ja aprendrà la seva llengua. Sigui quina sigui aquesta😀

  6. silvia ha dit:

    Estic d’acord amb Candide. L’ús de la llengua s’ha d’avaluar sols a l’aula, durant les hores lectives. El temps de pati és un temps on el nen s’ha d’expressar en la llengua que lliurement vulgui o en aquest cas, la llengua que domina més. Hem de tenir en compte que només té 5 anys.

    El que no m’acaba de quedar clar és si aquest centre de Sitges avalua les converses del nen només a l’aula o a l’aula i el pati. Aquest aspecte s’hauria de concretar. Perquè és veritablement important.

    Crec que no ens podem carregar el sistema d’immersió lingüística o directament el conjunt de l’escola qualificant-la com a “instrument de construcció patriòtica nacionalista” perquè és dona un cas a una escola de Sitges, a on no queda clar del tot com s’avalua l’ús de la llengua.

    Hem viscut i vivim en un sistema d’immersió lingüística que treballa per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els nens i nenes que han nascut i viuen a Catalunya, independentment de la procedència de les seves famílies, oferint-los a tots un nivell bàsic d’igual competència en català i castellà que els permet afrontar el futur laboral. De la mateixa manera preserva la llengua catalana, originària del territori, i el coneixement de la llengua castellana; ambdues llengües oficials a Catalunya.

  7. Retroenllaç: Volem votar | Mites i mentides del nacionalisme català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s