Fets diferencials: dimonis peluts, primàries casolanes i apadrinaments solidaris

Fets diferencials: dimonis peluts, primàries casolanes i apadrinaments solidaris

Tothom sap que els catalans gaudim de molts “fets diferencials” que ens distingeixen de la resta d’habitants de la Península Ibèrica (pobres troglodites) i de la resta del món (no saben el que es perden per no ser catalans).

Fets diferencials, com ara gaudir d’un dimoni pelut de portaveu parlamentari del partit del govern: cap país pot igualar això, “ni tan sols a l’infern, que no t’han volgut”.

O fets diferencials, com ara baixar 10 catalans per metre quadrat per Passeig de Gràcia, com vam veure a la mani patriòtica del proppassat juliol, que va congregar “un milió” de patriotes. Jo ho vaig intentar a casa meva amb la meva núvia, la seva germana i els veïns del cinquè pis, però com que som tots uns botiflers sense redempció, no hi cabíem 10 persones en el mateix metre quadrat (tot i que estem primets gràcies al Plan Special K). Amb aquest fet diferencial queda demostrat que som una nació: A veure a quin país del món aconsegueixen aquesta densitat… ni a l’India ni a Bangladesh.

Però avui vull parlar del no-pactisme.  Vicens Vives  -que era mig botifler-  ens va ensabonar a tots amb la milonga del pactisme. Però no, senyors, això del pactisme és una pràctica de botiflers que només es veu a Foment del Treball o a la Caixa (llocs on es fan les coses mal fetes, com tothom sap).

Els patriotes de debò -els patriotes catalans pura raça-, de pactisme res.  Resulta que Solidaritat Catalana per la Independència (té més lletres que afiliats) ha escollit el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona mitjançant sistema de primàries –la qual cosa em sembla digne d’elogi-, però unes primàries primàries de debó: s’han presentat quatre candidats, i han votat… dos-cents afiliats, representants de 10 partits polítics que formen la coalició -ó 15 partits, ó 18, depèn del dia-.

Primer, ha anat a votar Santiago Espot, el seu germà, el cosí, la veïna i la dona de fer feines. Amb tanta gentada no és pas d’estranyar que hagi guanyat amb el 40% dels vots.  A la propera manifestació patriòtica, entre tots ocuparan Passeig de Gràcia, de Provença a Aragó.

Després va anar a votar un altre candidat, Santiago Vilanova, president d’un partit membre de Solidaritat (un partit anomenat Els Verds – Alternativa Verda: aquest partit també té més lletres que afiliats). El pobre Vilanova, com que no té dona de fer feines –oficialment-, ha aconseguit el 35% dels vots. Un bon resultat, però insuficient.

La resta de candidats, es veu que no tenen ni germans ni cosins (tampoc dona de fer feines a casa). Es diuen Carmentxu López i Josep Maria Vaqué, i quasi treuen vots negatius. Des d’aquí vull fer una crida: Apadrinem  la Carmentxu i el Vaqué!!! Cap patriota sense un vot!!!  Siguem solidaris!!!

Finalment, algú s’ha equivocat i en comptes de ficar la papereta a l’urna, ha posat el carnet del Barça… i una mica més i guanya Sandro Rosell les primàries del SI, sense presentar-s’hi.

Queda demostrat que de pactisme, res de res. El nostre fet diferencial, com a poble i com a país, és la reproducció per geminació (com les amebes), el cantonalisme personal. Cada patriota català esdevindrà sobirà de sí mateix i proclamarà de forma unilateral la seva independència respecte de la resta de ciutadans.   Un patriota, una nació!

Catalonia is different!

____________________________________________________________

.

Traducción al español:

Hechos diferenciales: demonios peludos, primarias caseras y apadrinamientos solidarios

.

Todo el mundo sabe que los catalanes gozamos de muchos “hechos diferenciales” que nos distinguen del resto de habitantes de la Península Ibérica (pobres trogloditas) y del resto del mundo (no saben lo que se pierden por no ser catalanes).

Hechos diferenciales, como por ejemplo tener un demonio peludo de portavoz parlamentario del partido del gobierno: ningún país puede igualar esto, “ni siquiera en el infierno, que no te han querido”.

O hechos diferenciales, como por ejemplo caber 10 catalanes por metro cuadrado, como vimos en la mani patriótica del pasado julio en Paseo de Gracia, que congregó a “un millón” de patriotas. Yo lo intenté en mi casa con mi novia, su hermana y los vecinos del quinto piso, pero como somos todos unos botiflers sin redención, no cabíamos 10 personas en el mismo metro cuadrado (a pesar de que estamos delgaditos gracias al Plan Special K). Con este hecho diferencial queda demostrado que somos una nación: A ver en qué país del mundo consiguen esta densidad… ni en la India ni en Bangladesh.

Pero hoy quiero hablar del no-pactismo. Vicens Vives -que era medio botifler- nos engañó a todos con la milonga del pactismo. Pues no, señores, esto del pactismo es una práctica de botiflers que sólo se ve en Fomento del Trabajo o en la Caixa (lugares donde se hacen las cosas mal hechas, como todo el mundo sabe).

Los patriotas de verdad -los patriotas catalanes pura raza-, de pactismo nada. Resulta que Solidaridad Catalana por la Independencia (tiene más letras que afiliados) ha escogido a su candidato a la alcaldía de Barcelona mediante sistema de primarias –lo cual me parece digno de elogio-, pero unas primarias primarias de verdad: se han presentado cuatro candidatos, y han votado… doscientos afiliados, representantes de 10 partidos políticos que forman la coalición -ó 15 partidos, ó 18, depende del día-.

Primero, han ido a votar Santiago Espot, su hermano, su primo, la vecina y la mujer de la limpieza. Con tanto gentío no es de extrañar que haya ganado con el 40% de los votos. A la próxima manifestación patriótica, entre todos ocuparán Paseo de Gracia, de Provenza a Aragón.

Después fue a votar otro candidato, Santiago Vilanova, presidente de un partido miembro de Solidaridad (un partido denominado Los Verdes – Alternativa Verde: este partido también tiene más letras que afiliados). El pobre Vilanova, como que no tiene mujer de la limpieza –oficialmente-, ha conseguido el 35% de los votos. Un buen resultado, pero insuficiente.

El resto de candidatos, se ve que no tienen ni hermanos ni primos (tampoco mujer de la limpieza). Se llaman Carmentxu López y Josep Maria Vaqué, y casi sacan votos negativos. Desde aquí quiero hacer un llamamiento: Apadrinemos a la Carmentxu y al Vaqué!!! Ningún patriota sin un voto!!! Seamos solidarios!!!

Finalmente, alguien se ha equivocado y en vez de meter la papeleta en la urna, ha puesto el carné del Barça… y por poco gana Sandro Rosell las primarias del SÍ, sin presentarse.

Queda demostrado que de pactismo, nada de nada. Nuestro hecho diferencial, como pueblo y como país, es la reproducción por geminación (como las amebas), el cantonalismo personal. Cada patriota catalán será soberano de sí mismo y proclamará de forma unilateral su independencia respecto del resto de ciudadanos. Un patriota, una nación!

Catalonia is different!


Aquesta entrada s'ha publicat en Diari, Simulació social (matrix) i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Fets diferencials: dimonis peluts, primàries casolanes i apadrinaments solidaris

  1. Candide ha dit:

    La mitosi com a manera de propagar el nacionalisme. M’agrada la idea. Serà per això que tots semblen iguals.

    No pot ser -no pot ésser!- que tots pensin igual. Significaria, en primer lloc, que pensen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s