Dos lliçons de la Consulta independentista

(Traducción al castellano, al final)

Dos lliçons de la Consulta independentista: “tot per Catalunya, però sense els catalans”

Després de la crònica humorística de dilluns, permeteu-me un parell de reflexions serioses.

L’independentisme és minoritari a Catalunya, però els líders del país treballen per a transformar la societat i assolir la secessió. La independència no és pas cap clamor popular majoritari dels catalans, ofegat per una élite unionista, sinó més aviat el contrari: la independència és un desig dels governants catalans els quals estan executant un projecte de transformació social per tal de què el seu desig arribi a ser algun dia la voluntat majoritària.

Que l’independentisme és minoritari a Catalunya ho hem constatat a la consulta celebrada a Barcelona aquest diumenge: un 18% del cens va votar a favor de la secessió, la qual cosa no suposa cap novetat ni cap increment significatiu. Correspon a un percentatge semblant al que ens diuen les enquestes, i el bloc CiU+ERC es manté constant des de fa 30 anys: a les eleccions municipals  (15-20% sobre el cens a Barcelona ciutat), autonòmiques (25-30%, ídem) i a les generals (20-25%). La massa social nacionalista-independentista és minoritària i no creix.

Però també hem constatat que la élite catalana comparteix aquest objectiu i treballa activament per assolir-lo: Jordi Pujol, Artur Mas, Xavier Trias, i tota la colla han votat a favor de la independència i, amb el seu exemple, han animat el vot de la parròquia, tot “normalitzant” una opció que abans semblava ser defensada per frikis i inadaptats, i ara es percep com una opció de gent honorable.

Es cert que el programa electoral de CiU no prevéu la independència, però per motius electorals. Independentistes, ho són. I hi treballen amb constància, pas a pas, per a fer realitat els seus deliris secessionistes, tot recollint la fruita quan estigui madura. Com aquells professionals del màrqueting que primer generen la demanda al mercat i després els hi  col·loquen el producte que tenien emmagatzemat.  Ho ha dit Jordi Turull avui, en referència al vot en contra a la proposició de Solidaritat: “Que estiguem d’acord [amb ERC i SI] amb el què [la independència], no vol dir que estiguem d’acord en el com ni en el quan”.

Avui no hi ha més independentistes que la setmana passada, no. Són els mateixos de sempre. Però avui la independència es percep com quelcom políticament correcte, que practiquen Pujol, Mas, i tots els que manen.  Un nou pas per a arribar al seu objectiu.

No obstant això, els nacionalistes no han tingut en compte que la demografia, la globalització i la geopolítica, plantegen nous reptes on no hi tenen cabuda les solucions decimonòniques que defensen.  Tots aquells que han anat contra el corrent de la història, s’han ofegat, i el nacionalisme no serà cap excepció.

_______________________________________________________________

Traducción al castellano:

Dos lecciones de la Consulta independentista: “todo por Cataluña, pero sin los catalanes”

Después de la crónica humorística de lunes, permitidme un par de reflexiones serias.

El independentismo es minoritario en Cataluña, pero los líderes del país trabajan para transformar la sociedad y lograr la secesión. La independencia no es ningún clamor popular mayoritario de los catalanes, ahogado por una élite unionista, sino más bien lo contrario: la independencia es un deseo de los gobernantes catalanes quienes están ejecutando un proyecto de transformación social para que su deseo llegue a ser algún día la voluntad mayoritaria.

Que el independentismo es minoritario en Cataluña lo hemos constatado en la consulta celebrada en Barcelona este domingo: un 18% del censo votó a favor de la secesión, lo cual no supone ninguna novedad ni ningún incremento significativo. Corresponde a un porcentaje parecido al que nos dicen las encuestas, y el bloque CiU+ERC se mantiene constante desde hace 30 años:  en las elecciones municipales (15-20% sobre el censo en Barcelona ciudad), autonómicas (25-30%, ídem) y a las generales (20-25%). La masa social nacionalista-independentista es minoritaria y no crece.

Pero también hemos constatado que la élite catalana comparte este objetivo y trabaja activamente para lograrlo: Jordi Pujol, Artur Mas, Xavier Trias, y toda la pandilla han votado a favor de la independencia y, con su ejemplo, han animado el voto de la parroquia, “normalizando” una opción que antes parecía ser defendida por frikis e inadaptados, y ahora se percibe como una opción de gente honorable.

Es cierto que el programa electoral de CiU no prevé la independencia, pero por motivos electorales. Independentistas, lo son. Y trabajan con constancia, paso a paso, para hacer realidad sus delirios secesionistas, recogiendo la fruta cuando esté madura. Como aquellos profesionales del marketing que primero generan la demanda en el mercado y luego colocan el producto que tenían almacenado. Lo ha dicho Jordi Turull hoy, en referencia al voto en contra a la proposición de Solidaridad: “Que estemos de acuerdo [con ERC y SI] con el qué [la independencia], no quiere decir que estemos de acuerdo en el cómo ni en el cuándo”.

Hoy no hay más independentistas que la semana pasada, no. Son los mismos de siempre. Pero hoy la independencia se percibe como algo políticamente correcto, que defienden Pujol, Mas, y todos los que mandan. Un nuevo paso para llegar a su objetivo.

Sin embargo, los nacionalistas no han tenido en cuenta que la demografía, la globalización y la geopolítica, plantean nuevos retos donde no tienen cabida las soluciones decimonónicas que defienden. Todos los que han ido contra la corriente de la historia, han sido arrollados, y el nacionalismo no serán ninguna excepción.

_______________________________________________________________

Tornar al “diari” / Volver al “diario”

___________________________________________

Aquesta entrada s'ha publicat en Democràcia, Diari, Simulació social (matrix) i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Dos lliçons de la Consulta independentista

  1. jorge ha dit:

    Mi opinion es que el tiempo corre en su contra, por dos cosas, el concierto economico esta pactado y se lo van a dar , cosa que provocara en muchos que el rollo del expolio ira perdiendo fuerza , y solo quedara el caballo de batalla del imperio catalan que tanto anhelan algunos pijos catalanistas,

    segundo que la demografia corre muy en su contra pero mucho , ya que la emigracion tiene una media de 5 a 6 hijos , y la de parejas de independentista 1 o ninguno cosa que el niño seria muy muy extraño que no saliera tambien indepe.

    algunos diran que esos son tambien catalanes , pero esa emigracion nunca se sentira catalana y la muestra esta en francia , 3 generaciones de argelinos , y siguen pitando el himno frances en los partidos , cosa que el sarko lo soluciono con una ley , que suspendera el partido o cualquier hazto que no se respete el himno y banderas

    • mitesimentides ha dit:

      En efecto, Jorge. Y también corre en su contra el hecho de que, para lograr su objetivo, deben ir contra las libertades individuales. Y eso no cuela ya ni siquiera en Libia, ni en Túnez. Con la actual tecnología de la información, es imposible controlar la información como antes y, por tanto, manipular las masas como antes. Los nacionalistas se han equivocado de siglo y de época, y serán arrollados por la historia como les sucedió a otros antes.

  2. Ricard Fernández i Valentí ha dit:

    Hola:
    Efectivament. L’independentisme és minoritari i la majoria de gent vol més autogovern però sense separar-se d’Espanya. De tota manera això s’hauria de fer saber a la resta de l’Estat, perquè malauradament encara hi ha molta gent d’altres regions que ens prenen per allò que no som, i a mí em sap greu.
    De tota manera, per regla general, llevat d’excepcions perquè n’hi ha pertot arreu, les relacions amb gent d’arreu d’Espanya és bona, i ho dic per experiència personal i per testimonis que m’ho han afirmat.
    Pel que fa a l’autonimisme, doncs sí, jo crec que la gent aquí vol més autogovern o fins i tot apostar per una reforma del model d’Estat. Recordem que apostar per un model d’estat diferent al vigent o al centralista no vol dir ser antiespanyol o independentista. Ara bé, el què la gent vol encara més és una bona gestió. Tenir més competències trasapassades de poc o de res serveix si es gestionen malament. Per exemple, el traspàs de Rodalies-RENFE a Catalunya, s’han traspassat també els retards i les avaries. Més autogovern, per a mí sí, encantat, però més bona gestió per a què les coses funcionin bé, que és més important.

  3. Ara llegia a la Vanguàrdia, paraules de l’ex-president Pujol:

    <>

    Els qui ho compliquen tot sóns els extremistes d’ambdòs costats. Uns calificant de terroristes als qui l’única cosa que fan és plantejar una altra opció política (La independència) i els d’aquí dient mitjes veritats. Que potser tindran raó, però no deixarà de ser mai només mitja veritat. I després encara queden les mentides… hehe

  4. Perdò, no s’ha citat bé.

    “La opinión pública en Catalunya no está a favor de la independencia, al menos mayoritariamente, pero sí está irritada respecto a España” Aquestes són les paraules de l’ex-president. hehe

  5. Candide ha dit:

    Que diguis “la élite catalana” i et quedis tan tranquil és molt bonic. Però, més seriosament, ací has donat un principi d’anàlisi sociològic que és de gran valor i mereix ésser tractat molt més a fons.

    Per començar ja, fem una vista sobre els moviments socials que tenien el seu origen a dalt i s’implemenaven cap abaix. El primer exemple que em ve al cap és el comunisme. El segon l’Alemanya abans de la Gran Guerra, i el tercer els EUA abans de començar l’última Guerra del Golf. No hi puc trobar exemples positius, és a dir aquells en els que el poble acaba guanyant.

    Això no vol dir que en uns exemples contraris -de moviment des de baix cap a dalt, com ara la Revolució Francesa- el poble acabés guanyant. Vol dir només que situacions com la de Catalunya ja comencen amb una mentida, i que per tant es desacrediten des del principi.

  6. rgerg@wec.com ha dit:

    Compteu-ho al revés.

    El % de vot dels partits nacionalistes que volen la unitat d’Espanya: PP i C’s. Aviam què us surt. XDDD

    Ha de ser molt fotut de viure a una nació, la catalana, i voler-ne el seu anorreament.

  7. SIi ia ha dit:

    Que l’independentisme es minoritari s’hauria de demostrar a les urnes no? Sisplau, prou tonteries. No inventeu més, que feu mal a la imatge de tota la gent que no vol la independència amb arguments no fonamentats. L’independencia no és, ni de conya, tan pobre en partidaris com dieu.

    • mitesimentides ha dit:

      A les urnes, ja s’ha demostrat que l’independentisme és minoritari: cap partit amb programa independentista ha guanyat mai les eleccions municipals, autonòmiques, generals o europees a Catalunya en les darreres dècades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s