Les raons d’un independentista català per a NO votar pas aquest diumenge 9 de novembre

Ho publicava Joan Curbet Soler ahir al e-notícies i, pel seu interés, ho reproduim a continuació.

Link publicació original: http://opinion.e-noticies.es/la-puntita/per-que-no-participare-en-el-9-n-89607.html

Autor: Joan Curbet Soler

 Per què no participaré en el 9-N

És cert: vénen ganes d´anar-hi. Per molts i variats motius, vénen ganes d´anar a posar una papereta a una urna (no pas a votar) el proper diumenge. En el país del Rajoyisme tronat, de la crisi inacabable, dels revolucionaris postmoderns amb cueta tunejada i de la Soraya Sáenz i les seves infinites impugnacions, les ganes de participar en una acte de suport a la sobirania catalana i de donar un disgust al decadent govern d´Espanya són, no ho negaré, molt poderoses. De fet, en el moment en què envio aquestes línies a e-notícies, estem a unes 24 hores de la suspensió de la jornada per part del TC. Però resulta, amics, que un nyap no es pot corregir amb un altre nyap;  mai a la vida no ha estat cert, i tampoc no ho serà ara, que un frau pugui corregir-se amb un altre frau. Per part meva, i fent un ús conscient de la meva llibertat, no participaré a la jornada del 9-N, sigui tolerada oficialment o no ho sigui; tot seguit intentaré llistar els motius que tinc per a no fer-ho.

El meu primer motiu (també el més epidèrmic i el menys important) és la proliferació d´un  consens artificial en el nostre entorn.  Jo, que sóc home crèdul i fàcil d´enredar, no em puc empassar que tantíssima gent, d´un dia per l´altre, s´hagi tornat independentista i hagi meditat bé els quès i els coms de la independència en aquest moment concret de la història europea. Posem, però, que sigui així: en aquest cas, tampoc no em  semblarà saludable que a una societat moderna i avançada es doni un nivell tan gran d´assentiment i d´unanimitat en temes tan importants com aquest. De cop hem descobert que hi havia fins a 700 escriptors en llengua catalana que signaven manifestos a favor del 9-N; ja és ben difícil de creure que tinguem un total de 700 persones que escriguin “tout court”, sense necessitat que signin cap document, però si a sobre resulta que tots ells opinen exactament el mateix sobre una determinada qüestió, és raonable que experimentem un principi d´escepticisme. Potser aquest detall dels 700 escribents és anecdòtic (i fàcilment explicable per la increïble vanitat del gremi i pel gregarisme de tants que volen, justament ara, apuntar-se al cavall guanyador), però em resulta inquietant com a senyal.

En segon lloc (i ja entrant en matèries força més serioses) no crec que a nivell dels “media” públics, administrats per la Generalitat, s´hagi respectat en cap moment la pluralitat necessària en un procés d´aquest tipus. Jo no puc participar en una operació  que ha estat pagada per tots els catalans però que, de manera ostentosa, s´ha adreçat nomes a aquells que ja estaven convençuts. Tinc la mania de creure que totes les opcions han de ser representades amb una certa equitat; ja comprenc (perquè sé que estem en el món real i no en el País de les Meravelles) que el  Govern no sigui neutral en els “media” que controla, però no entenc ni vull entendre l´exclusió, la burla i el menyspreu idiota de tot allò que no formi part de l´imaginari oficialista. No m´agrada pagar amb els meus diners espais informatius que són espais de propaganda, però és que encara m´agrada menys pagar individus estrambòtics, siguin Empars Moliners o siguin Bernats Dedéus (jo encara no sé, ni ningú en aquesta dimensió del cosmos pot saber, quina és l´obra publicada o els mèrits d´aquest darrer) per tal que humiliïn els federalistes o els espanyolistes, perquè facin brometes fàcils a costa seva i perquè mirin per sobre l´espatlla, amb aquell aire de perdonar la vida, a qui no pensa com ells. No hi ha hagut cap voluntat de fer un debat seriós en el mitjans sobre la independència de Catalunya: hi ha hagut una apropiació abusiva (i al meu entendre, un xic immoral) dels valors democràtics per part del front independentista, com si el fet de voler la consulta ara i aquí, i voler-la necessàriament el dia 9, et fes més demòcrata que no voler-la. No vull premiar aquestes estratègies de propaganda i d´infantilització de l´espai públic participant en la jornada del 9-N.

Arribo a la que és, per a mi almenys, la raó més seriosa i important per a no participar. I és que em resulta preocupant la facilitat amb què estem entrant en una via de banalització dels processos democràtics. El govern central, per via del TC, ha avortat qualsevol possibilitat de consultar els ciutadans;  és així. Doncs bé, jo no penso que la solució correcta davant d´això sigui tirar pel dret, posar-hi “pit i collons” i respondre amb un simulacre sense homologació legal de cap tipus. No: precisament per la importància transcendent que té fer una consulta d´aquesta mena s´hauria de continuar lluitant, amb paciència i amb convicció, a dins i a fora d´Espanya, fins a poder fer-la o fins a obtenir alguna sortida satisfactòria per a una majoria (una majoria àmplia, vull dir: no pas la tan somniada per alguns, i tan òbviament insuficient, del cinquanta per cent més un). No em convenç la simulació de quelcom tan important com la possibilitat de decidir el futur de set milions de persones, com si la legalitat internacional no ens afectés, o com si no sabéssim (com tots sabem molt bé) que al final només serà vàlida una consulta pactada amb la UE o amb Espanya, o amb totes dues. O és que el fet de tenir una realitat espanyola adversa ens ha d´autoritzar a saltar-nos les lleis, o a fer consultes sense cens, conduïdes per voluntaris i en les quals es pugui votar durant 15 dies? No ens vantàvem, justament nosaltres, de la nostra seriositat i del nostre rigor? La millor tradició del catalanisme ha comportat una certa escrupulositat en aquests temes; ha comportat la voluntat de fer les coses ben fetes no només per assolir l´objectiu desitjat, sinó pel  desig de complir amb nosaltres mateixos. Em sento decebut en veure que se´ns convida a tirar per la via fàcil de la confrontació, a carregar-nos la nostra capacitat de trobar sortides mesurades per a situacions complexes.  La resposta a un dèficit democràtic a l´Estat no pot ser, de cap de les maneres, l´establiment d´un dèficit democràtic a Catalunya.

No penso participar en aquest dèficit, doncs, però moltíssim menys penso esperonar (i heus aquí el meu darrer motiu) el proper pas que es voldrà prendre a partir del 9-N, per al qual el procés participatiu serà l´excusa, i en el qual tots els nostres partits estan pensant a hores d´ara, il·lusionadament o per força: l’avançament de les eleccions. Aquesta és la propera estació del procés, i la més desitjada per molts que pensen que ja ha arribat el seu dia: la dissolució del Parlament català i la convocatòria d´eleccions per a principis de 2015. Llavors sí, llavors ens diran que aquella serà la consulta autèntica; ens diran  que el 9-N només era un assaig general, una mostra de voluntat ciutadana, un primer pas en el camí, i que aquell sí que és el gir definitiu cap a la llibertat de Catalunya. I tornarà a ser mentida, perquè tampoc llavors no estarem parlant d´una decisió entre  dues o tres opcions clarament fixades, sinó del repartiment del Parlament entre grups polítics que hauran estat completament incapaços de fer cap gest d´unificació, obsessionats els uns per governar i els altres per continuar governant. En algun moment haurem de reconèixer que la immensa majoria dels nostres polítics (no dic tots) no estan pensant en la independència de Catalunya, sinó en la liquidació de l´adversari i en els propers anys de govern. ANC i Òmnium sí que volen la independència, però el que ERC vol de veritat és la defenestració electoral de CiU, i és per això que no exisitirà mai cap “llista de país”, ni cap llista “unitària”, ni de cap altre tipus. Com que haurem d´anar a votar aviat, i ara ser de veritat, potser que tots plegats comencem a dir les coses pel seu nom.

El proper dia 9 de novembre acompanyaré el meu pare, si ell vol anar-hi, a posar un paper en una urna de manera simbòlica, tal com faran moltes altres persones; tot el respecte, per part meva, a aquells que vulguin fer-ho així. Cadascú, només faltaria, ha de poder obrar en consciència. Però jo, per part meva, estic cansat de manipulacions per part de la Generalitat i cansat de l´avantatgisme de la nostra oposició; estic cansat de les exigències poc democràtiques (em sap greu, però és així) de l´ANC i d´Òmnium; estic cansat de la proliferació  d´independentistes ben peixats i ben alimentats per les subvencions públiques; estic cansat, sobretot, que a Catalunya no es pugui mai dir la senzilla veritat que ens mereixem alguna cosa millor, i que aquesta cosa (un referèndum real, amb garanties) no es pot muntar en quatre dies ni tampoc en quatre mesos, ni es pot fer de qualsevol manera. Sí, sempre és molt més fàcil donar la culpa al “Gobierno” perquè no ens deixa votar. D´allò que no ens deixen fer (ho confirmarem amb la suspensió oficial), en tenen la culpa ells; però d´allò que nosaltres estem fent mal fet, només la tindrem nosaltres. Per això jo no participaré en la jornada del 9-N. Et convido, benvolgut lector, a que tu tampoc no ho facis.

 * * *

També us pot interessar:

➤ Alfons López Tena: «No hi ha cap votació aquest diumenge [9N] a Catalunya»

 

 

.