Autor

(Traducción al castellano, al final)

Qui sóc?  Presentació del blog

Sóc un barceloní de 30 anys que, com la meva generació, vam créixer amb el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arare, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, els caçafantasmes, “Regreso al futuro”… Miràvem la previsió del temps a TV3, amb els dibuixos dels sols i els núvols sobre un mapa dels Països Catalans.

A l’escola, ens explicaven la història de les quatre barres, pintades per l’emperador franc amb la sang de Guifré el Pilòs sobre un escut o tela de color groc-daurat: així va néixer la senyera. Els diumenges al dematí, ballaven sardanes a la plaça de l’Esglèsia i feia goig veure en una mateixa rotllana als avis i nets, agafats de la mà.

Per Nadal, fèiem cagar el tió, i posàvem un caganer amb barretina al Naixement. Així, gaudíem d’un veritable Nadal Català com Déu mana.

A la primavera, agafàvem les xiruques i anàvem als nostres Pirineus, a gaudir de les nostres muntanyes i serralades, de la nostra terra.

Celebràvem La Diada per tal de no oblidar la nostra derrota com a poble contra Felip V i els espanyols.

Som un poble treballador, amb seny, diferent de la resta. Tenim La Caixa, el RACC, els Mossos d’Esquadra, i els Ferrocarrils Catalans. Què més volem? Doncs volem, volem, volem…

Però la veritat no pot amagar-se per sempre. Te’n vas d’Erasmus a Londres i descobreixes que existeix vida a fora del nostre petit planeta català. Que de treballadors i amb seny també en tenen a d’altres contrades. Que La Caixa no és tant important en comparació amb el Commercial Bank of China. Que només una ciutat com Shangai té 20 milions de persones (tres vegades tot Catalunya).

Descobreixes la veritat: Que allò de les quatre barres de Guifé el Pilòs era només una llegenda, un mite, sense fonament històric: ni Guifé fou contemporani del rei franc, ni tampoc hi havia ús de l’heràldica en aquell segle. A més, fins la unió amb Aragó, l’emblema dels comptes de Barcelona va ser la Creu de Sant Jordi (la creu vermella de Gules sobre Camper d’Argent).

Descobreixes que la sardana se la van inventar a finals del segle XIX. Fou un tal Pep Ventura, que tampoc es deia Pep sinó José, nascut a Alcalà la Real, província de Jaén, on estava destinat el seu pare, comandament de l’exercit espanyol d’origen català (de Roses, l’Empordà). Se la van inventar perquè no podia ser que la jota de Lleida o del Camp de Tarragona esdevingués ball nacional. I tampoc ho podia ser el ball anomenat “L’Espanyolet”. Per això es van inventar la sardana a començaments del s. XIX: per crear una identitat nacional inexistent fins aleshores. La sardana, un altre mite.

Descobreixes que al 1714 no hi va haver cap guerra catalano-espanyola, que Catalunya no va patir cap derrota bèl•lica. Fou una guerra entre dos candidats a la Corona d’Espanya, vacant des de la mort de Carles II sense descendència: un candidat de la dinastia dels Borbons (de França) i l’altre de la dels Àustria (de terres germàniques). A tots els territoris de la Corona d’Espanya hi hagué austracistes i borbònics, per exemple, Madrid, Alcalà i Toledo van lluitar en el mateix bàndol que Barcelona. No fou pas, com ens intenten vendre, una guerra de secessió sinó de successió: i cap bàndol no va aspirar mai a trencar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, ni la separació de Catalunya. La Diada, un altre mite.

Descobreixes que el caganer del pessebre és una “tradició” que no es generalitza fins ell segle XIX, com la sardana. I el tió, una altra milonga identitària i absurda. El Nadal Català, un altre mite.

Te n’adones que ens han pres el pél. No ens han educat sinó adoctrinat. Que ens han alimentat sense adonar-nos d’una “ideologia total”, que es troba per sobre de tot i de tots. Ho avarca tot: permet trepitjar els drets de les persones, modelar la Història al seu gust, i determina què està bé o malament.

Te n’adones que ens han adoctrinat en mites, llegendes, mentides. Que han construït i falsejat la realitat, per tal de fonamentar la seva ideologia. En aquest blog intentaré, a poc a poc, anar comentant aquestes mites, i demano l’ajuda i la col•laboració de tots per tal d’anar trobant més mentides. Així, podrem alliberar-nos d’aquests mites i ser lliures de debó.

Dades de contacte

[Aquest blog va començar el divendres 30 d’abril de 2010, exclusivament a Facebook. El 19 de maig començo a penjar els mateixos continguts a aquest blog de WordPress, per tal d’evitar la pèrdua del contacte amb la gent i la pèrdua dels materials penjats, arran un eventual tancament del grup per part de Facebook.  No desvelo la meva identitat, per no perdre la feina com ja els hi ha pasat d’altres: El nacionalisme és així, i Catalonia is different]

______________________________________________________________________

Traducción al castellano:

¿Quién soy?  Presentación del blog

Soy un barcelonés de 30 años que, como los de mi generación, crecimos con el Club Super 3, Tomàtic, Bola de Drac, Arare, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Los Cazafantasmas, Regreso al futuro… Consultábamos la previsión del tiempo en TV3, con los símbolos de los soles y las nubes dibujados sobre un mapa de los Países Catalanes.

En el colegio nos explicaban la historia de las cuatro barras, pintadas por el emperador franco con la sangre de Vilfredo el Velloso sobre un escudo o tela de color amarillo-dorado: así nació la Senyera. Los domingos por la mañana, bailaban sardanas en la plaza de la Iglesia y era una gozada ver juntos en un mismo círculo a abuelos y nietos cogidos de la mano.

En Navidad, hacíamos cagar el tió, y poníamos un caganer con barretina en el Belén. Así, disfrutábamos de una verdadera Navidad catalana como Dios manda.

En primavera, nos calzábamos las botas chirucas e íbamos al Pirineo, a disfrutar de nuestras montañas y cordilleras, de nuestra tierra.

Celebrábamos La Diada para no olvidar nuestra derrota como pueblo contra Felipe V y los españoles.

Somos un pueblo trabajador, con seny, diferente del resto. Tenemos La Caixa, el RACC, los Mossos d’Escuadra, y los Ferrocarriles Catalanes. ¿Qué más queremos?  Pues volem, volem, volem… [canción-eslógan: “volem, volem, volem, volem la independència, volem, volem, volem, Països Catalans”: queremos la independencia, queremos Países Catalanes].

Pero la verdad no puede esconderse siempre. Te vas de Erasmus a Londres y descubres que existe vida más allá de nuestro pequeño planeta catalán. Que de trabajadores y con seny también hay en otras  tierras. Que La Caixa no es tan importante en comparación con, por ejemplo, el Commercial Bank of China. Que sólo una ciudad como Shangai tiene 20 millones de personas (tres veces toda Cataluña).

Descubres la verdad: Que aquello de las cuatro barras de Guifé el Pilòs era sólo una leyenda, un mito, sin fundamento histórico: ni Guifé fue contemporáneo del rey franco, ni tampoco había uso de la heráldica en aquel siglo. Además, hasta la unión en Aragón, el emblema de los Condes de Barcelona fue la Cruz de Sant Jordi (la cruz roja de Gules sobre Plata).

Descubres que la sardana se la inventaron a finales del s. XIX. Fue un tal Pep Ventura, que tampoco se llamaba Pep sino José, nacido en Alcalá la Real, provincia de Jaén, donde estaba destinado su padre, un oficial del ejército español de origen catalán (de Roses, Empurdà). Se la inventaron porque no podía ser que la jota de Lérida o del Campo de Tarragona fuera baile “nacional”. Y tampoco lo podía ser el baile denominado L’Espanyolet. Por esto se inventaron la sardana a a finales del s. XIX: para crear una identidad nacional inexistente hasta entonces. La sardana, otro mito.

Descubres que en 1714 no hubo ninguna guerra catalano-española, que Cataluña no sufrió ninguna derrota bélica. Fue una guerra entre dos candidatos a la Corona de España, vacante desde la muerte de Carlos II sin descendencia: un candidato de la dinastía de los Borbones (de Francia) y otro de la de los Austria (de tierras germánicas). En todos los territorios de la Corona de España hubo austracistas y borbónicos, por ejemplo, Madrid, Alcalá y Toledo lucharon en el mismo lado que Barcelona. No fue en absoluto, como nos intentan vender, una guerra de secesión sino de sucesión: y ningún bando aspiró nunca a romper la unidad dinástica entre Castilla y Aragón, ni la separación de Cataluña. La Diada, otro mito.

Descubres que el caganer del Belén es una “tradición” que no se generaliza hasta el siglo XIX, como la sardana. Y el tió, otra milonga identitaria y absurda. La Navidad Catalana, otro mito.

Te das cuenta de que nos han tomado el pelo. No nos han educado sino adoctrinado. Que nos han alimentado sin darnos cuenta de una “ideología total”, que lo abarca todo: sirve de excusa para anteponer los derechos colectivos sobre los individuales y así pisotear los derechos de las personas, sirve de excusa para moldear la Historia al gusto de esa ideología, sirve de excusa para determinar qué está bien y qué está mal.

Te das cuenta de que nos han adoctrinado en mitos, leyendas, mentiras. Que han construido y falseado la realidad para fundamentar su ideología. En este blog intentaré, poco a poco, ir comentando estos mitos, y pido la ayuda y la colaboración de todos para ir descubriendo más mentiras. Así, podremos liberarnos de estos mitos y ser libres de verdad.

Datos de contacto

[Empecé este blog el viernes 30 de abril de 2010, exclusivamente en Facebook. El 19 de mayo comienzo a publicar los mismos contenidos en este blog de WordPress, para evitar la pérdida del contacto con la gente y la pérdida de los materiales publicados, debido a un eventual cierre del grupo por parte de Facebook. No desvelo mi identidad para no perder el trabajo, como les ha sucedido a otros: el nacionalismo es así, y Catalonia is different]

95 respostes a Autor

  1. Mar ha dit:

    Apreciat desconegut:
    et recolzo i admiro la teva valentia. Hi ha molta gent que pensa com tú. Personalment aquest procès de adonar-me de la Història verdadera de Catalunya l’he patit i he tingut moltes discussions amb amics de fora de Catalunya respecte a això.

  2. eric ha dit:

    Mucha fuerza desde Valencia! Aquí también sufrimos la locura catalanista, sí, lo he escrito bien, catalanista.

  3. Candide ha dit:

    Hi ha pocs com tu. Els que pensen com tu potser són molts…. Els que parlen, menys. Tornaré regularment per llegir el teu blog.

    Amb el teu permis, faré esment del teu blog en el meu.

  4. fede ha dit:

    Dius veritats com a temples. Però t´has deixat una de les grans troles que constitueixen l´imaginari de la simbologia nacionalista, l´himne anomenat “Els Segadors”. Si be la melodia és autèntica, no podem dir el mateix de la lletra. La lletra original, es un càntic popular que fa referències a l´adhesió incondicional del poble català al monarca Felip IV i l´adverteixen dels mals consells que li dóna el comte-duc d´Olivares, ja sabeu, tot allò de la Unió d´Armes amb motiu de la Guerra dels 30 anys, que van provocar que el patriota president de la Generalitat Pau Claris reconegués al rei francès Lluis XIII, com a sobirà, fins que 12 anys més tard el poble català de llavors, exent de xarnegos sospitosos d´espanyolisme es van adonar que els gabatxos eren molt pitxors i van obrir les portes de les ciutats catalanes a les tropes castellanes de Felip IV, al crit de “visca Felip IV”,” visca Espanya”, això si, els gabatxos ja havien invaït l´estimada “Catalunya Nord” i Felip IV va haver de signar la humiliant “Pau dels Pirineus” on a més d´aquelles terres va haver de lliurar a la seva filla a Lluís XIV “. Amb aquesta premisa està clar que la cançoneta no podia servir com a himne nacional de la oprimida Catalunya i per aquesta raó els inventors del nacionalisme català, que no són altres que aquells burgesots nascuts i enriquits mercès a les mesures adoptades pel pèrfid Felip V ( abolició d´arancels comercials, protecció de la industria de la seda catalana, abolició de la prhibició als naturals de regnes no castellans per establir-se en les colònies , etc) qui varen convocar un concurs l´any 1899, a fi i efecte de trobar una nova lletra, adient als projectes de la nova ideologia. En aquest concurs es va triar l´actual lletra dels segadors i el seu autor va ser un tal Enric Bufavents o bufalvents o similar, que a jutjar pel seu cognom dic jo que seria trompetista o potser hauria de dir “grallaire”, en tot cas “un soplagaitas” que dirien en la detestable llengua de Cervantes, que val a dir que res té a veure amb el del Llobregat, que es deia Joaquim Rubió i Ors.

  5. fede ha dit:

    Algú em podria dir, si es nacionalista, molt millor quin encaix tindrien els gran herois nacionals de l´Espanya contemporànea, en una hipotètica Catalunya independent. La qüestió resulta un xic absurda si estem mancats de cultura general, però si fullegem qualsevol llibre de història ens adonem que el timbaler del Bruc, un màrrec de 10 anys i cognom Casanovas (en plural, no com el del traïdor a Felip V) era CATALÀ. Altrament a la mateixa guerra d´independència, i llegiu bé d´INDEPENDÈNCIA, encara que la màquinaria nacionalista es capfica en anomenar-la amb el risori adjectiu “DEL FRANCÈS”, com si es tractés d´una felació, no sé jo, perque pensen que la d´independència està encara pendent de lliurar-se, o en en clara al·lusió als TRABUCS utilitzats en el conflicte.Sigui com sigui ,en l´esmentada causa bèl·lica, no cal oblidar-se d´altra heroïna CATALANA, coneguda amb el sobrenom de CATALINA D´ARAGÓ, i que responia al nom de Catalina SARAGOSSA, natural de Balaguer, i que me´n dieu del valents gironins anònims comandats pel maleït espanyol Alvarez de Castro?
    Passat aquest fet històric i cap a mitjans del segle XIX , trobem altres herois netament catalans, o es que ningú se´n recorda dela genuïna frase catalana de “o caixa o faixa” esmentada per l´ aleshores Coronel Prim, natural de Reus, en relació a la guerres al marroc i volent dir que tornava amb la caixa de morts o amb la faixa de general (del gloriós exèrcit espanyol, és clar, vaja botifler). Val a dir, que el militar català no va anar pas sol a lluitar contra els sarraïns, sí , sí el antepassats dels que ara s´emporten els nostres calers traduïts en ajudes, sinó que va anar acompanyat del seu “TERCIO DE VOLUNTARIOS CATALANES”, vaja uns altres botiflers traïdors a la pàtria catalana. AAAh i per si no en teniu prou, la mà dreta d´en PRIM era un altre traïdor, el Coronel Jaume SANFELIU CODINA, natural del Prat de Llobregat, vaja vaja a que mai haguessiu pensat que hi haguessin tants traidors, ni que volessim cabrien al fosar de les moreres .

    • Noé ha dit:

      Buenas tardes Fede:
      En relación a tu mención al encaje de los héroes catalanes de la España contemporánea en una Cataluña nacionalista quiero dejar el siguiente apunte sobre la vida de Agustina de Aragón heroína que mencionas. Como dices era bien catalana, aunque no de Balaguer sino de Barcelona. Te dejo el apunte que he podido esbozar del artículo recogido en la Wikipedia que adjunta bibliografía que he extractado.

      Su nombre según la partida bautismal era Agustina- Raimunda-María Saragossa Doménech. Nacida el 4 de marzo de 1784 en el carrer dels Sombrerers, Barri de la Ribera de Barcelona. Bautizada en la Parroquia de Santa María del Mar. Sus padres eran oriundos de Fulleda (Lérida). Los Saragossa Doménech tenían once hijos, siendo Agustina la penúltima.

      En 1803 contrajo matrimonio con Juan Roca Vilaseca, natural de Maçanet de Cabrenys (Gerona), Cabo 2º del 1er. Regimiento del Real Cuerpo de Artillería destinado en Barcelona. Tras el 2 de mayo de 1808 ese regimiento que operó en El Bruc, Esplugues y Molins del Rey contra los franceses, se replegó hasta Zaragoza. Eso decide que Agustina se desplace también a dicha Ciudad con su hijo de cuatro años. Su marido se batía a la sazón en Belchite.

      El 2 de julio de 1808, según un memorial de 1810, Agustina socorría voluntaria los artilleros que defendían “El Portillo”, una de las puertas de Zaragoza. En la mayor furia del ataque francés, tras una fuerte explosión cayeron los hombres y la posición parecía inutilizada. Agustina con enorme arrojo tomó un “botafuego” y avanzó entre muertos y heridos con gran temple. De ese modo prendió y descargó el cañón de a 24, con bala y metralla, sobre una columna francesa que venía al asalto, provocando una gran mortandad entre los galos sorprendidos por la reacción española.

      La actuación de nuestra heroína catalana, permitió que los pocos artilleros que seguían con vida, se levantaran y reanudaran el fuego, dándo tiempo al refuerzo desde otra batería cercana. Entre todos obligaron al enemigo a emprender una vergonzosa retirada. La ciudad sólo caería, exhausta, en el segundo sitio entre diciembre de 1808 y febrero de 1809.

      Bibliografía
      Aa. Vv., (1983), Aragoneses Ilustres (1983). Zaragoza, pp. 9-10.
      Queralt del Hierro (M.-P.), 2008, Agustina de Aragón, la mujer y el mito, Madrid.
      Suñé (R.), 1945. Nueva crónica de Barcelona: historia de la ciudad a través de sus calles y de sus tradiciones. Barcelona, vol. III, p. 1651 (Reproducción fotográfica de la partida de bautismo).

      Desconozco si, como en otros casos de héroes españoles y catalanes su ciudad natal Barcelona, se ha dignado a homenajearla y a recordar su memoria con alguna placa en la casa dónde nació. O bien si ha merecido la dedicatoria de alguna calle o plaza, pero creo que otros barceloneses, con menos méritos, las han obtenido.

      Un fuerte abrazo para los que os acordáis de los héroes catalanes que defendieron España, y con su ejemplo, nos recuerdan el privilegio de sentirnos orgullosos de Cataluña y de los españoles. Con afecto.

  6. Vicent Sanz ha dit:

    Hola,

    He trobat per casualitat el teu bloc i m’ha interessat saber-ne el contingut. Bé: veig que tens una mica de confusió al voltant d’una temàtica que segurament et deu interessar molt. Encara que em costa creure que tot el que dius sigui amb la millor de les intencions.

    Potser hi ha molts mites i mentides en la història de tots els països. El que no és correcte és intentar desbaratar-les muntant-ne d’altres sense cap justificació. Et falta bastant de mètode. No és tan fàcil.

    Bona sort

    • mitesimentides ha dit:

      Hola Vicent!

      Gràcies pel teu comentari.

      M’honora rebre els teus comentaris!!! Sóc un devorador de llibres, i us coneixia arran del Premi Manuel Pedrolo.

      Si observes que estic “confús” potser em podries ajudar a veure-hi clar. Si observes cap errada o omissió, agrairia sincerament m’ho diguesis per tal de corregir-lo o comentar-lo.

      Honestament, no tinc la convicció de “crear” mites per tal de desbaratar-ne d’altres. Encara que ho volgués -que no és el cas-, no crec que pugui. Si observes que ho he fet, prego em diguis on ho has vist, en quin apartat, per tal de fer les retractacions necessàries.

      Tens raó quan comentes la meva manca de mètode. Fa només dos mesos que vaig començar el blog, com un divertiment personal, en el temps lliure, i no tinc cap ambició al respecte. Però si he de continuar amb el blog, fóra millor ser més metòdic. Tens raó. I no és tan fàcil, com acertadament dius.

      Salut!

      • Vicent Sanz ha dit:

        Benvolgut/da:

        No crec que la meva participació puntual en el premi Manuel de Pedrolo sigui motiu d’honorabilitat.

        No esperis la meva ajuda al respecte de la teva confusió. Al capdavall, cadascú ha de fer un camí que, en el fons, només li correspon a si mateix de fer. Sincerament, no penso perdre el temps esmenant les teves observacions diletants, si és que són això. Ja vaig fer-te notar que em costa creure que el que dius sigui amb la millor de les intencions.

        L’adquisició d’un mètode poc o molt científic per a l’anàlisi de qüestions com les que tractes al teu bloc, s’adquireix estudiant.

        Bona sort

      • mitesimentides ha dit:

        Benvolgut Vincent,

        Està clar que una cosa és conèixer a algú a través de la seva obra literària, i una altre cosa ben diferent és conèixer-lo directament. No té res a veure.

        D’acord, tal i com m’has dit, no esperaré la teva ajuda per a res. Però, per la meva banda, jo sempre estaré disponible per a parlar o ajudar tothom, sense excepcions, tot i que no compartim la mateixes opinions.

        Cordialment,

  7. Santi ha dit:

    Un detalle,

    si quieres que tu blog sea respetable, los datos publicados tienen que ser ciertos.
    Pep Ventura nace en Jaen de casualidad, porque sus padres eran catalanes y estaban allí por circunstancias.
    La falta de rigor no ayuda a apoyar argumentos.

    • mitesimentides ha dit:

      Santi,

      Gracias por la corrección!

      En efecto, Pep Ventura nació en Alcalá la Real, provincia de Jaén, donde estaba destinado su padre, militar del ejército español de origen catalán (de Roses, l’Empordà).

      Ya está corregido! Este detalle no modifica ni contradice la tesis principal del artículo, así que una vez corregido el resto del texto mantiene su vigor.

      Si observas más errores u omisiones, no dudes en decirlo, para poder corregirlos o en su caso comentarlos.

      Gracias por ayudar a mejorar los contenidos del blog!

      Saludos

  8. Anna ha dit:

    Benvolgut anònim,
    Em van fer arribar el teu bloc a través del facebook. D’entrada em va fer gràcia la quantitat de demagogia que impregna l’escrit de la teva presentació. Després, passant pel teu bloc i veient que n’hi havia molts més em va agafar una gran mandra. Però com que ja m’havia fet el propòsit d’aclarir unes quantes coses, finalment m’hi he passat una estoneta.
    Per començar dius que vas créixer amb el Club Super 3. Quina sort vas tenir de poder veure una televisió jove però de qualitat que oferia una programació infantil molt millor que la d’altres cadenes. Igualment per la secció del temps, innovadora on les hi hagi, amb grans professionals.
    Seguim endevant i anem a les tevés veritats. En una cosa té de donar la raó. El sistema educatiu encara és força precari per dues raons: primera, encara que s’intenta donar una educació de qualitat, encara no es pot evitar que els alumnes no facin atenció a classe i acabin barrejant conceptes i només es quedin amb els titular i, el més preocupant, no acabem de donar una formació prou adecuada en raonament. Alguns alumnes són incapaços de discernir història i mitologia. I en segon lloc, encara fan faltes d’ortografia.
    És una llàstima que haguessis d’anar d’Erasmus a Londres per descubrir una sèrie d’obvietats flagrans. Que els catalans tinguem seny i rauxa i n’estiguem orgullosos no vol dir, ni crec que ningú amb dos dits de front s’ho pot creure, que siguem els únics.
    La Caixa, gran empresa catalana, que potser será una misèria al costat del Commercial Bank of China, però per tenir-hi la nòmina és molt més pràctica. Shangai té 20 millions d’habitants. I? De debò pensaves que Barcelona era la ciutat més gran del món?
    Les quatre barres de Guifré el Pilós. Una llegenda. Sí, la història n’és plena. Per què suposo que no et deus creure que el drac de la senyera de Gal•les va existir, oi? Ni que una lloba va alletar a Ròmul i Rem? Ni que el rei Artur va ser qui va unificar el Regne Unit?
    Pel que fa a la sardana que anaves a ballar els diumenges, que sàpigues que es tracta d’una dança provinent de l’illa de Cerdenya i la van portar a l’època d’Alfons el Magnànim. Pep Ventura no va inventar la sardana. Era compositor, i el que va fer va ser modernitzar les composicions afegint-hi més instruments. De tota manera, em sembla molt trist que pensis en la sardana com un mite. La sardana és una dança, i si vas tenir el plaer de ballar-la amb familiars, amics i veïns i sobretot amb els avis, és una llàstima que sentís que t’ha fallat.
    No sé pas qui et devia explicar que el 1714 hi va haver una guerra catalano-espanyola. Hauries d’haver escoltat millor a classe. Com molt bé descobreixes a Londres, va ser una guerra de successió. L’11 de setembre no se celebra res. En tot cas es conmemora la caiguda de Barcelona després de 14 mesos de setge, a mans dels borbònics qui, dos anys més tard, el 1716 van abolir les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta. Una de dels disposicions va ser prohibir l’ús de la llengua catalana i imposar la llengua castellana seguint el model francés. Efectivament no hi havia cap desig de separació d’Espanya. El problema va ser que qui va passar a gobernar Catalunya (o la Corona aragonesa, si ho prefereixes), va abolir els usos que ja hi havia.
    Passem al Nadal. El tió pot ser una variant de l’arbre de Nadal. En els seus origens el tronc s’encenia i el regal era l’escalfor. Posteriorment va anar variant fins a l’actualitat. Ara, si bases la teva negació del catalanisme en una figureta de Nadal… estaràs d’acord amb mi que massa fons no té.
    Tot això no m’ha costat ni una tarda de fer. Un paio instruït com tu hauria pogut fer-ho encara molt millor, però evidentment has preferit tergiversar totes aquestes dades per oferir una imatge distorsionada de la història de Catalunya, menyspreant-la com si la resta de cultures no tingués els seus mites, les seves llegendes i les seves costums. Hauries de saber que cap d’elles és millor que una altra, com les llengües i les terres. Totes tenen coses belles, admirables i de les quals es pot prendre exemple.
    Avergonyir-te de la història de la teva terra, dels teus avantpassats, per agradar als veïns ha de ser molt trist.
    Al “company” que parla dels Segadors i diu alguna cosa amb tan poc sentit com “Si be la melodia és autèntica, no podem dir el mateix de la lletra”, apunta: “La lletra actual és d’Emili Guanyavents i data de 1899. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. Es pot veure darrere de l’himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.”
    En fi, que tu i els teus amiguets deveu gaudir molt menyspreant Catalunya, la seva història i la seva cultura. Però sabeu què? Que vosaltres us ho perdeu.
    Siau

    • mitesimentides ha dit:

      Anna,

      Gràcies per la teva aportació. Permet un breu comentari per la meva part: No es tracta d’avergonyir-se ni de menysprear, sinó tot el contrari!

      Quan Enric Vila -independentista- va escriure el seu llibre desmitificador de Lluís Companys, no pretenia menysprear-lo, sinó tot el contrari: el subtítol del llibre és revelador (“la veritat no necessita màrtirs”).

      Aquí tens uns comentaris del llibre: https://mitesimentides.wordpress.com/2010/06/13/381/

      No puc ni vull comparar-me a Enric Vila (de qui admiro la seva honradesa intelectual), ja què soc conscient de les meves limitacions i aquest blog és només un divertiment personal sense cap ambició. Però sí que m’agradaria coincidir amb ell en la necessitat i la bondat de desmitificar la història per tal de gaudir-ne sense accessoris.

      Salut!

    • josep ha dit:

      Ole tu!!!! Una redacció magnifica. M’ha encantat. Jo també he crescut amb el club super 3 i pertanyo a la generació del company, però en el meu cas no recordo haver tingut la sort d’haver pogut estudiat la història del meu poble a l’escola, que estrany no???. Tot el que he après ho he trobat per internet, llibres i familia. Això si, la historia de Castellaspanya la he estudiat, menjat i cagat en tota la meva formació academica. El que està acabant amb els catalans no són alguns castellans fanàtics, sino catalans que s’ha cregut massa algunes mentides dels veins.

      • Noé ha dit:

        Buenas noches Josep, va por tí.

        El nacionalismo no es malo. Todos en mayor o menor medida, nos aferramos a una identidad inmemorial y a un pueblo elegido. Nos creemos portadores de valores que consideramos eternos, etc… a mi esas filias me dan por el lado español, aunque lo pretendo, plural y cabal, como la historia que nos atañe de distintos orígenes.

        El problema es que el “amor a la patria”, es un concepto noble y sentimental que a veces choca con la cruda realidad. Muchas veces se exibe de forma inmoral, o se esgrime para relativizar los conceptos más universales que definen hoy las sociedades democráticas. En esos casos acaba siendo un fraude.

        El nacionalismo propicia el fanatismo, sea en el plano lingüístico, étnico, religioso, etc…y esa es su gran debilidad. Con muy buenas intenciones lo ha sufrido la sociedad española en no pocas ocasiones. El catalanismo militante sin embargo sólo recuerda agravios del nacionalismo “castellano” o “español”. Cree haber nacido libre de pecado.

        En ese sentido. Si se valora de modo crítico el actual himno de Cataluña, deberemos admitir que ser “gente ufana y orgullosa” es uno de los mejores síntoma para diagnosticar el nacionalismo a ultranza. Por eso yo propongo a los catalanes ultra-nacionalistas que se apliquen su receta de modo individual.

        Es decir un “bon colp de falç”, auto-aplicado con acierto en la mollera (naturalmente aconsejo que se infiera con el lado romo). Quizás así recuperen cierta dosis de lucidez y procuren evitar su asimilación con la jauría identitaria, tan ufana y orgullosa ella de su supuesta superioridad económica, cultural, social, etc….que curioso siempre fastidiada, expoliada, negada e impedida por los vecinos de cuatro calles más allá.

        Pese a que aplique sus recetas, no me gusta “Els segadors”, pues no siendo catalán me suena siniestro y poco fraternal. Sin embargo me gusta mucho el Virolai (tuve la suerte de tener una experiencia mágico-privilegiada con los acordes de ese himno celestial en la basílica de Montserrat) o el Cant de la Senyera que, en mi opinión, define mejor los buenos valores que ostenta la sociedad catalana.

        Soy veinte años mayor que Josep (el que escribe arriba), por tanto de muy distinto plan académico. Parvulitos, bachillerato y COU, más luego selectividad y Universidad. Estudié Historia en la Facultad de Filosofía y Letras….Mis planes de estudios me los adjudicaron en el franquismo y al llegar a la Universidad era plena democracia. Soy de la generación bisagra. En ningún caso la enseñanza recibida fue para tirar cohetes…..aunque se propiciaba y alcanzaba una vasta formación general básica.

        Mi sospecha es que después desde un punto de vista educativo todo fue a peor, aunque no se quiera reconocer. Nunca me he aclarado con la EGB, la ESO (nunca mejor dicho) y el BUP. Inacabables ciclos formativos que parecen haber procurado el letargo formativo e intelectual de la juventud española. ¿Fueron diseñados tales cursos para retrasar el acceso al mercado laboral de las nuevas generaciones?. Lo cierto es que ha propiciado la inmadurez de muchos jóvenes en torno a la treintena para abajo, aunque nadie niega excepciones.

        Pero vamos a ver Josep ¿quién impidió que estudiaras la historia de “tu pueblo”, mientras transcurría, lenta e inexorable, tu etapa formativa en la escola catalana?. ¿Dónde te aplicaban ese método pedagógico terrible de “estudiar, comer y cagar la historia de Castellaespaña” que te redujo tu condición plañidero-vernácula?.

        Te recuerdo que las competencias educativas de la Comunidad Autónoma de Cataluña fueron transferidas, desde el Estado a la Generalitat, en el año 1981, lo cual concuerda con la creación del Club Super 3 que te deslumbró con diez añitos.

        Ahora resulta que la “escola catalana” de la Generalitat, bombardeaba a los alumnos catalanes con la historia de Castellaespaña y ocultaba la realidad identitaria de Cataluña….¿y además en catalán?. Pues chico no lo entiendo ¿en qué escola estabas metido tú?. En mi ignorancia española creía que los alumnos catalanes de estos últimos treinta años estaban especializados en geografía e historia, siempre y cuando no fuera más allá del Ebro por el sur y de los Pirineos al norte.

        Qué mala suerte la tuya. Si querías cultura general básica y por un tubo, tendrías que haber nacido años antes. Mi formación infantil y juvenil entre 1965 y 1975, con los índices de los libros de editorial SM, incluían datos de todo el país y parte del mundo.

        Con siete y ocho años estudiamos las comarcas españolas, empezando por las catalanas (El Ampurdán, El Estany, Cerdaña, El Bergueda, Osona, La Segarra, El Bages, La Conca de Barberá, etc…) continuando comarca tras comarca por toda la Península (salvo Portugal, Andorra y Gibraltar), Islas y plazas africanas. No se libró ni el Sahara español, ni las provincias de Fernando Poo y Rio Muni. Y en todo caso, sin descuidar la geografía física, poblacional y económica de cada territorio.

        Desde los ocho o los nueve años, empezamos con los fenicios y los griegos, Viriato Indíbil y Mandonio, Sagunto, Aníbal, Numancia, Corocotta, Augusto y los romanos. Continuábamos con los reyes godos antes de abordar, entre otros hechos el origen de Cataluña con la Marca hispánica, Wifredo el Velloso, el Conde Ramón Berenguer IV y la reina Petronila, los Almogávares, los sicilianos Roger de Luria y Roger de Flor y los territorios ultramarinos del Imperio aragonés, hasta los ducados de Atenas y Neopatria…sin saltarnos Tirant Lo Blanch del valenciano Joanot Martorell, paralelamente a muchos más datos del resto de España.

        Vamos que no perdonaban una hasta el siglo XV, cuando se configuraba la unión dinástica de España con los Reyes Católicos y el descubrimiento de América, y desde la vuelta al Mundo (planeta Tierra) hasta la puesta de sol en Flandes.

        Entre los 12 y los 14 añitos (luego elegí ciencias) estudiamos de memoria la historia de Felipe V, de la dinastía Borbón y el despotismo ilustrado, la cesión de Gibraltar y recuperación de Menorca. La guerra de la Independencia, el tambor del Bruc, Gerona, Bailén y Zaragoza. La emancipación americana. La industria del algodón en Cataluña y el problema de Cuba, los juegos florales y la Renaixença, Mosén Jacinto Verdaguer, la primera república, la Lliga regionalista de Cambó, la segunda república y la Generalitat de Macià….la guerra civil…..Por seguir no perdimos ni el primer tren de España, de la línea Barcelona-Mataró. Sin añadir, por no aburrir, lo que no versaba directamente de Cataluña.

        En definitiva, en pleno franquismo y a más de mil kilómetros de tu tierra catalana nos familiarizaron con un buen número de datos de tu tierra y de la identidad catalana ¿¿¿qué extraño no???. Por eso no te creo, creo que eres un mentiroso que ha acudido al reclamo de Mites y mentides, a contar tu historia victimista inventada.

        ¿Qué es eso de tu mala suerte y ese patético relato sobre el escamoteo de la historia de tu “pueblo” en la escola catalana? ¿Es qué la democracia española y la Generalitat de Cataluña conspiraban para que los alumnos catalanes no estudiaran la auténtica historia catalana?. Lo peor es que encima nos digas que has podido paliar tu ignorancia académica inducida, gracias a internet, a libros y a tu familia.

        Claro que, a lo mejor en internet has visto como yo (un comentarista de este blog lo afirma), que nuevos estudios han descubierto que Cervantes era de la ceba ….y que escribió el Quijote en catalán, algo que seguramente no te dijeron en la escola catalana. Una información muy objetiva para evidenciar hasta que punto la perfidia castellana llegó a atentar contra la identidad de Cataluña ¿Es esa la línea historiográfica que te escamotearon en la escola que te tocó por mala suerte?.

        Por eso hijo, Josep, primero no nos des a probar guisos nacionalistas que son indigestos y segundo procura cortar la diarrea mental por lo sano. Quienes te hayan intoxicado sólo pretenden provocar la náusea entre Cataluña y el resto de España.

        Ya sabes. Un ¡bon colp de falç! que te permita evidenciar que España, con Cataluña dentro, es una realidad más seria, coherente y trascendente de lo que imaginas o de lo que te hayan enseñado y que por supuesto va mucho más allá de una supuesta y “conspiración castellana”, resumida en unas cuantas mentiras de los vecinos.

        Altura de miras chaval eso es lo que nos hace falta y no tanto mirarnos el ombligo.

        Con mis mejores saludos.

      • Noé ha dit:

        Perdona mi castellanada “colp por cop”, y además ¡dos veces!. Si es que tengo una perfidia castellana que se las traeee….! Ahora sí, ¡bon cop de falç! ya sabes directo a la perola….y otro para mi a ver si me ilumina en letras catalanas la Virgen de Montserrat.

    • Noé ha dit:

      Estimada Anna:
      Veo que hace tiempo, más de dos años, descubriste el Blog que tan amablemente ha redactado para todos Mites i Mentides. Yo lo he descubierto hace bien poco, pero desde entonces, en mis ratos de ocio no paro de consultarlo y de comentar cosas según me apetece. Me parece un espacio informal, pero muy interesante, para ilustrarme sobre temas históricos de Cataluña que han sido tergiversados por el nacionalismo catalán, a pesar de sus buenas intenciones, a costa de todos los españoles o de la propia humanidad, según se trate.

      Sin embargo, no me negarás que es un instrumento idóneo para entablar un nexo de comunicación entre mundos naturalmente contrapuestos, el de los nacionalistas catalanes y de los nacionalistas españoles. Aquí cada cual puede expresar sus respectivas opiniones e inquietudes con mucha naturalidad. Sin censura y sin requerir el “choque de trenes” que algunos presumen inevitable. De otro lado agradezco su tono sarcástico pero elegante y sin duda su apego a la objetividad, por más que esa sea una cuestión delicada o difícil de entender.

      Está claro que yo me considero español, muy español, como ya he explicado en otros comentarios del blog. Pero es que a tí también te considero española, muy española remontando al paleolítico. Supongo que a estas alturas del comentario ya estarás colocándome la etiqueta de “cavernícola” o cualquier otra maldad preestablecida. Por eso me anticipo a tu enojo y te pido perdón si la hispanidad te incomoda, pero sigue leyendo y acordarás conmigo que todo es cuestión del cristal con que se mira.

      Según nos cuentas Mites i mentides “de entrada te hizo gracia” lo cierto es que su revisión de los dogmas del catalanismo militante parece haberte puesto en un “estado de gracia especial” que dirían las monjitas de Port Royal, cuando las atacaban con la ortodoxía católica impuesta por el papado y el cardenal Richelieu.

      El caso es que al pobre Mites i mentides lo acusas, sosegadamente, como quien le perdona la vida, de “demagogia”, “tergiversación” y “avergonzamiento público” contra la identidad catalana. El columpio discursivo oscila entre la superioridad intelectual y el ataque de nervios. Por eso no me negarás que Mites i mentides consiguió cuestionar tu espacio de seguridades, ese que habías disfrutado en tu huequito de la caverna nacionalista. Lo mismo con el tiempo se lo agradeces y lo estimas.

      Esperanzador es que admitas que el sistema educativo de Cataluña es precario…ya lo es en toda España. Yo al catalán como lengua vernácula y le deseo mucho futuro, pero creo que es prácticamente imposible que esta generación de niños catalanes pueda resarcirse de la ignorancia que supone no conocer más que los rudimentos del español con dos horas lectivas durante los últimos treinta años.

      Eso no sólo es negar la realidad bilingüe de Cataluña, siendo el español (o castellano como prefieras) una lengua universal que nos define como españoles y que nos proyecta en el mundo dónde es la tercera lengua hablada. Es exactamente igual que si pretendiéramos que los niños catalanes no aprendan mejor el inglés, no vaya a ser que afecte al catalán. Igual de ridículo es afirmar, con los informes PISA, que los alumnos de Cataluña tienen igual o mejor conocimiento del español que los de Valladolid o los de Zaragoza, si no se explica que el nivel de dificultad y exigencia de las pruebas varía en las respectivas evaluaciones territoriales……claro que si todo eso se justifica como respuesta la los Decretos de Nueva Planta de 1716, entiendo que estes tan indignada con el pobre Mites i mentides.

      Cambiando de tema yo también prefiero tener la nómina en la Caixa antes que en Bank of Shangai, aunque como Mites i Mentides, deberías irte de Erasmus a Londres para descubrir que La Caixa “esa gran empresa catalana” tiene el 75 % de sus clientes en el resto de España. Lo cual quiere decir que el 75% de los impuestos que adeuda al Estado español, tras obtener antes cuantiosos beneficios, proceden en su mayoría de los ahorros y depósitos de toda España. Esos que según los nacionalistas catalanes implican un déficit fiscal de Cataluña. Y eso pasa con otras muchas empresas catalanas en el resto de España ¿dónde está el expolio?.

      En cuanto a que Cataluña tiene derecho a “mitos” como muchos otros países estás en lo cierto. Pero lo malo es que los nacionalistas catalanes, remontando al siglo XIX, se hayan atribuído, a falta de propios, mitos ajenos. Como las barras de Wifredo el Velloso (Guifré el Pilós), que no eran del condado de Barcelona, sino del vecino y pirenaico reino de Aragón y concedidas como escudo de ese reino por el papa….Es como si, siguiendo tu propio razonamiento sosegado, el Dragón de Gales lo hiciéramos catalán situándolo a los pies de Sant Jordi con forma de butifarra….o que a Rómulo y Remo le quitásemos la loba romana para ponerla de ama de cría pirenaica con “Indíbil y Mandonio” …..Si nos descuidamos un poco Más, verás al actual “president” camino de asimilación con el “Rey Arturo…” mito que también citas en mi opinión verdaderamente muy a propósito, pero que es de origen británico.

      Pero tu minuto de gloria lo reservas para la “sardana”. Baile que me encandila y que me hipnotiza desde niño. No es sarcasmo, me gusta como español que soy. Se me ponen los pelos de punta, me erizo cuando la oigo y la veo bailar sobre todo “La Santa Espina”. Ahora que conozco su génesis reciente, de la mano de Anna Costal, me parece incluso mucho más bella, más lógica y respetable y mira, aunque Pepe Ventura su inventor, nació en Alcalá la Real (Prov. de Jaén) y su padre fuera un militar español de origen ampurdanés, nadie le podrá negar su arte para la música y la danza.

      Mientras tú “erre que erre” prefieres “un baile sardo que se trajeron las tropas de Alfonso V el Magnánimo cuando conquistaron la isla de Cerdeña”, algo tan mitológico como falsamente interesado para reivindicar imperios mediterráneos. De entrada, no se si sabrás que Alfonso V el Magnánimo era vallisoletano. Si señora, nacido en Medina del Campo en 1396, y que era hijo primogénito de Fernando I “el de Antequera”, primer rey aragonés de la dinastía Trastámara. No temas, este último no era andaluz, también había nacido en Medina del Campo.

      Vamos que según tu teoría, ambos desde su cuna castellana, estaban predestinados a traerse la sardana para goce del nacionalismo catalán. Pero vale…doy por bueno que la corte real bailara sardanas o algo que le pusieran tal nombre, vale…..pero lo peor es suponer que los soldados aragoneses en Cerdeña no tuvieran otra cosa que hacer que aprender bailes locales para enseñarlos luego en Barcelona…..vamos, vamos.

      Yo, en uno de mis viajes, estuve en Alguer e ingenuamente pregunté (en italiano porque allí nadie habla ni entiende el catalán), si bailaban “sardanas” puesto que eran de Cerdeña. Pues bien nadie pero nadie sabe nada de “sardanas” al menos la gente normal (bueno eran de la universidad). No pregunté al cronista de la Villa que a lo mejor sabe mucho más. Hay en Alguer gentes con apellidos de origen español porque era el puerto más occidental de la isla dónde recalaban los barcos y los marineros que llegaban desde Barcelona, Valencia, Palma de Mallorca, etc, etc… pero no saben nada de sardanas. En resumen el caso de la sardana es como “La estudiantina portuguesa” una canción que popularizó Celia Gámez en el cénit de su carrera como “vedette” madrileña y de Portugal sólo tiene el nombre.

      En definitiva querida, como dice Mites i mentides, también en tu caso hemos asesinado a Papa Noël, o de forma mas suave ¡los Reyes Magos son los padres!. No obstante los dos podemos pensar que Cataluña es una tierra extraordinaria con gente estupenda y nadie me va a convencer de lo contrario, lo mismo pienso del conjunto de España. En eso podremos estar de acuerdo para empezar a entendernos. Con afecto.

      • mitesimentides ha dit:

        Hola Noe! Muchas gracias por tu amables palabras. ¡Bienvenido al blog!

      • Noé ha dit:

        ¡Hola Mitesimentides! No hay de que. Igualmente estoy encantado con tu web y con la posibilidad de contribuir y aportar mis ideas a este gran blog. Admiro tu mérito, valía personal y cultura extraordinaria, siendo además tan joven. Sobre todo me gusta del blog su moderación y corrección con las opiniones ajenas. Un ejemplo de buena educación, frente al fanatismo, mentiras y al victimismo gratuito con que nos bombardean, especialmente en los últimos años los nacionalistas catalanes. Tu buen talante y apertura de miras debería proliferar en la sociedad española en general y catalana en particular.
        Un saludo afectuoso.

    • Neus ha dit:

      Benvolguda Anna,

      Només volia agrair-te les teves paraules en defensa de la nostra terra. Sóc una Catalana i orgullosíssima de ser-ho. No se perqué aquest senyor escriu aquestes paraules que semblen anar en contra de la seva terra. Potser no se sent del tot català perquè els seus pares van néixer fora de Catalunya? La meva mare es nascuda a Galicia i no per això he deixat de sentir-me 100% catalana i em fa pena, i mal, les persones que, només perquè els seus pares van néixer fora de Catalunya, han de avergonyir-se de la seva terra. És que els seus pares se n’avergonyeixen de la seva? O només els han ensenyat a estimar on han nascut ells i menysprear on van decidir un dia, sigui pel motiu que sigui, van decidir establir la seva residència i criar els seus fills?
      Visca Catalunya!, Visca el català!, Visca les sardanes!, i Visca tot el que es relacioni amb la nostra terra i la seva història.

      • mitesimentides ha dit:

        Benvolguda Neus,

        Em sento i sóc 100% català. No podria ser d’una altra manera.

        Els meus pares són de Tortosa (a Catalunya… hi ha vida més enllà de Barcelona), i els meus avis eren pagesos dels Ports de Besseit (a Catalunya, també), i els meus besavis, i els meus revesabis, i així fins el segle XV (que jo sàpiga). Per tant, sóc català… i estimo Catalunya!!!

        La meva crítica va dirigida envers el nacionalisme (no pas envers Catalunya). No és el mateix el “nacionalisme” que “Catalunya”. La primera cosa és una ideologia política, excloent, empobridora i alienadora, amb arrels a la Il·lustració, i filla directa del romanticisme decimonònic.

        En canvi, Catalunya és la meva pàtria. És a dir, la “terra dels meus pares”… (La paraula “pàtria” ve de “pares”).

        Amb aquest blog vull reivindicar que es pot ser català sense ser nacionalista. Tot i que el pensament únic pujolista dels darrers 30 anys ens han programat a tots com a robots per a que creiem que l’única forma de ser català és sent nacionalista. Doncs no!!!!

        Visca Catalunya, visca la Hispanitat, i visca Espanya!

      • Noé ha dit:

        ¡Hola Neus! :
        Eres muy libre de indignarte como quieras, pero serías más libre si no identificaras tu tierra natal con la ideología catalanista que pareces respirar desde nenita. Hubo, hay y habrá muchas maneras de sentir la identidad catalana que siempre ha sido una tierra muy española, para reducirla en esa caricatura que pretende el catalanismo, a medio camino entre el fanatismo y la ignorancia que impone el partido único.

        Mites es grande. Es un gran catalán y un gran español y por eso, ya lo ves más abajo, tiene grandes respuestas. ¿Porqué te molesta que tenga su propio criterio?. Quizás esa capacidad autocrítica, que no concibes, sea lo mejor que podría sucedernos en Cataluña y en toda España. Así que para mí Mites se merece un ¡óle! como dicen en Cádiz como mucha más gracia que yo. Te lo traduzco para que lo entiendas.

        Óle, óle y óle i el que no diuem olé! que se l’assequi l’olla de la menta (hierbabuena en el original).

        Adeu, dulce Neus

      • mitesimentides ha dit:

        Gracias por tus amables palabras, Noé!!!

    • Francesc ha dit:

      Con el único ánimo de puntualizar algunas falsedades históricas muy repetidas por el nacionalismo y que incluyes en tu comentario, al margen de las inevitables faltas de ortografía que cometes, porque la viga en el ojo propio va antes que la paja en el ajeno, debo indicarte lo siguiente:

      a) El Decreto de Nueva Planta se elabora con la colaboración de varios catalanes, entre ellos el más célebre es Ametller, y tiene como objeto reordenar el Principado excluyendo a los que se han mostrado rebeldes al Rey. Rey al que juraron ser fieles en 1702. Vaya honor tenían, ¿verdad?.

      b) Como era imposible reorganizar ciertas instituciones como la Diputación del General, al estar integradas casi íntegramente por rebeldes, se opta finalmente por abolirlas, pero se mantienen aquellas que han sido fieles, como es el caso del Consolat del Mar. Si el Rey hubiera querido abolir todas las instituciones catalanas no hubiera respetado a las que fueron leales con él. Sólo se abolieron aquellas que se rebelaron contra el Rey al que habían jurado defender. Y es más, fueron contumaces y persistieron hasta el final sin dar oídos a las ofertas de rendición que se les hicieron.

      c) El Decreto de Nueva Planta – y he trabajado sobre él en la Biblioteca Nacional – no dice nada sobre el uso del catalán. Bueno, sí, recomienda a la Real Audiencia que siga las causas preferentemente en la lengua de la tierra, y que sólo con carácter extraordinario emplee el castellano. Cuestión distinta es que desde hacía ya mucho tiempo la lengua culta era el castellano, y los tribunales catalanes, los escritores – la austracista Academia dels Desconfiats, por ejemplo, y la gente de cultura en general empleasen el castellano. Sólo los Notarios alternaron ambas lenguas en la práctica.

      d) Los usos catalanes no quedaron abolidos – si eso fuera cierto, no existiría un Derecho Civil catalán rescatado, por cierto, por el franquismo junto con otros derechos forales a partir de 1944 -, ni contaríamos con ingentes cantidades de Sentencias de la Real Audiencia de Barcelona en lengua catalana y recogiendo figuras tan propias de Cataluña como la mitja guadanyeria o la rabassa morta. Por cierto, que a principios del s. XIX existía un partido político denominado Unió de Rabassaires que partía de esta figura jurídica propia. Si fue derogada, ¿Cómo es posible que existiera?. Porque no lo fue.

      e) Por último, debo indicarte que Rafael de Casanova murió en su casa y de anciano. Que fue indultado por el Rey a pesar de todo, y que sólo el Coronel – no General, como le han titulado algunos nacionalistas – Moragues fue ejecutado. Y lo fue porque era un criminal de guerra que llegó a matar a un bebé con sus propias manos en una acción en el Congost, no porque fuera un traidor a su honor, que también lo era, ¡Ah!, por cierto, recordad que una gran parte de los defensores de Barcelona eran austracistas de otras partes de España – el mismo comandante en jefe de la defensa, Villarroel, era extremeño – y que resistieron a ultranza en la creencia de que serían colgados por traidores, no para defender unos derechos nacionales que no aparecen como tales hasta el siglo XIX y que eran ajenos, por lo menos, a la mitad de los defensores.

      Sí, se nos ha mentido sistemáticamente. Estudiar ha sido, al menos para mí, una verdadera liberación.

      Un saludo.

  9. Hola tu,

    he llegit una mica per sobre el blog, potser ho he passat per alt, però no he vist el teu nom escrit enlloc… el teu nom deu sér català, per tant, segur que no el poses pq tb deu ser de fals. Però potser el teu nom és castellà i et fa vergonya posar-lo, potser ni tant sols vius a catalunya, i veies el club super 3 gravat en cintes de vhs i que t’enviaven els teus enganyats amics catalans.

    Si vius a catalunya i sents tant odi pel lloc on vius, et recomano que marxis a viure en un altre lloc, ho dic pq podries acabar més malalt del que ja estàs després de dir les coses que dius.

    Albert Nadal Garriga (os3, Nadal en català! segur que es fals el meu cognom… aix!)

    • mitesimentides ha dit:

      Albert,

      El teu missatge anterior és un exemple del nacionalisme excloent que patim a Catalunya.

      La teva recomanació de que “marxi a viure a un altre lloc” fora de Catalunya és un clar exemple de les tesis que defenso: a Catalunya patim un nacionalisme excloent, petit, empobridor, provincià, racista i ridícul.

      Només us interesa si els cognoms d’hom són catalans o no. De la ceba o xarnegos.

      És important això?

      No obstant això, satisfaré la teva curiositat: la meva família paterna és de Tortosa, catalano-parlant, tinc constància escrita de què almenys vuit generacions són d’allà. Per la seva banda, la meva família materna és de Barcelona ciutat, castellano-parlant, antics pagesos propietaris a El Prat del Llobregat.

      Si haguessis llegit la presentació, veuries que he deixat escrit que no desvelo la meva identitat perqué no tinc vocació de màrtir: no voldria perdre la meva feina ni ser condemnat -per gent com tú- a la foguera de la mort civil, com ja els hi ha passat a molts companys meus.

      Ja estàs satisfet? He passat el teu control nazi de “catalanitat”? Puc continuar vivint a Catalunya? Em dones permís? Feu pena amb aquest nacionalisme ranci, excloent i ridícul.

  10. Ganxet ha dit:

    Hola amic,

    Es molt interesant el que hi escrius, jo soc un noi de Reus i et segueixo fa un temps al facebook, necesitem a gent com tu per acabar amb aquest nacionalisme excloent que patim ja fa 30 anys, pero aixó t´envio molts ánims per seguir amb la teva lluita i dir-te que es una llastima que tinguis que amagar la teva identitat.

    Visca Tortossa, Visca Catalunya i Visca Espanya company!!!

    • mitesimentides ha dit:

      Gràcies, Ganxet! És força recomfortant rebre missatges d’ànims com el teu!.

      I gràcies també a la Mar, Èric, Candide, Fede i tots vosaltres per les vostres amables paraules. Salutacions!

  11. Andreas ha dit:

    Bon día,

    Penso en que el teu blog apareix en mal moment.

    Desde fa uns anys tota una colla d’investigadors catalans estàn desenterrant la historia del vostre país en una missió titànica, tant per l’esforç com pel rigor intelectual amb el que estàn treballant, i que aquets treballs son seguits molt d’aprop per diferents universitats centreeuropees, com la Universitët Wien pero també en d’altres.

    Es conegut i està molt documentat que a mitjans del S.XVI, en plè regnat de Felip II, l’emperador va donar un gir copernicà a la seva política i a la de l’imperi.

    Amenaçat pel Mediterrani pels turcs amb ajuda dels francesos, per l’Atlàntic per la piratería subvencionada per la monarquía anglesa, que li enfonsava els galeons amb l’or americà, i obsessionat per la presència dels hugonots en terres occitanes, que desde feia un segle i mitg era l’orígen d’una massiva immigració cap a Catalunya, va optar per una línia de tancament amb pany i forrellat dels seus dominis hispànics.

    Fins llavors la línia de pensament que regía la seva obra de govern, com avans la del seu pare, l’emperador Carles V, era la d’un erasmisme europeista i conciliador, compartit per molts dels seus mes íntims col.laboradors, molts d’ells catalans, i la majoría lletrats sortits de les universitats de tota la seva monarquía i de les classes mitjanes.

    Qui millor representava aquesta línia de govern dins de la Cort era el Príncep d’Èboli.

    Pero com ja he dit, tot d’una, aclaparat per tots aquells problemes i molt influït per la fortíssima pressió de l’aristocràcia castellana i per l’alta jerarquía eclesiastica encapçalats pel Duc d’Alba, Felip II canvía de rumb: Trenca amb l’erasmisme, Éboli cau en desgràcia, adopta Castella com a epicentre del seu Imperi (podríem demanar-nos on havía estat fins aquell moment), posa la capital a Madrid, declara la guerra a tots els seus enemics i, això es important pel que ens interessa, crea un cos de censors com mai l’història havía conegut abans.

    L’impremta havía estat descoberta encara no feia un segle i Felip II volía aturar l’entrada de textos protestants. Pero tant aquell formidable estol de censors com el potent aparell de la Inquisició, potser excedint-se del seu encàrreg inicial, potser seguint ordres expresses de l’emperador, es varen emprar a fons per tal d’esborrar qualsevol traça d’història anterior que contradigués en tot o en part la nova idea d’una monarquía centralitzada, catòlica evidentment, i amb clar predomini de l’element castellà a tot nivell, com a mínim i de forma molt clara, a partir del moment de la unió de les dues Corones.

    Tot això, que ja es sabía, ha agafat una colossal embranzida amb els treballs que desde Catalunya s’estàn fent sobre aquella censura. En aquets moments estan en entredit axiomes fins ara intocables de la historiografía oficial com la suposada decadència de Catalunya del S.XVI, l’atribució del mèrit de la conquesta d’Amèrica a Castella, o el mateix “Siglo de Oro” de les lletres castellanes.

    Fora inútil, a aquestes alçades de les investigacions, voler convèncer a ningú de que canvíi tot el que desde sempre s’ha dit en Història, i només la ja iniciada acumulació d’evidències i una bona pila d’anys desvelaràn la realitat de la Història d’aquell convuls S.XVI hispànic, pero he cregut convenient fer aquesta aportació per que no crec just que les desmitificacions històriques hagin d’anar sempre en un mateix sentit: Aquí n’hi ha per tothom.

    Per acabar, 1) Hi han indicis a tenir en compte de que, si bé l’epicentre polític de l’Imperi desde els reis catòlics i fins a aquells moments havía estat de caràcter itinerant, l’econòmic i per tant el del poder real havía estat Catalunya, 2) Es perfectament conegut que aquell moment d’inflexió en la política imperial es considera l’inici de la decadència hispànica, y 3) Aquets fets encara pendents de ser confirmats, la creació d’un Imperi de caire federalitzant i integrador, la seva usurpació i canvi d’estratègia, i la subsegúent decadència, explicaríen perfectament tant l’ancestral sentiment d’agravi català com el capteniment castellà en voler difuminar qualsevol resta de catalanitat en el protagonisme de laHistòria d’Espanya.

    No fa gaire, Jordi Miravet, president de “Memorial 1714”, deia: “Sempre ens han dit que Castella ha fet Espanya, quan es Catalunya qui ha fet Espanya. Castella se n’apodera, la transforma i la fa inviable”.

    Vull dir que soc austríac de mare catalana, d’Ulldecona, que soc professor d’història a Klagenfurt i que si no estorbo m’agradaría anar passant per aquí.

  12. luis ha dit:

    Aunque yo nome lo creo, sería estupendo que Cervantes fuese catalán, pues a pesar de los giros idiomáticos que indicas que utilizaba cervantes es innegable que el quijote lo escribió en castellano pues hay refencias, refranes,… de dificil sino imposible traducción; por lo que demostraría que la presencia del castellano en cataluña no es algo reciente por culpa de las migraciones del siglo XIX y XX a la cataluña industrial, sino que ya en el siglo XVI estaba presente en su cultura y en su población (al menos en su población ilustrada). Cervantes escribió unos cuantos libros, ¿todos los escribió en catalán y fueron traducidos y posteriormente destruidos y no hay ninguna constancia de esa masacre y esa confabulación judeo-masónica?.
    Si algunos pudieran tener dudas de donde nació si se sabe que vivió y murió en Madrid, y si un de un contenporaneo suyo como Góngora otros dejaron comentarios acerca de su acento andalúz como es que no hay ninguna referencia a que tuviese orígenes catalanes en su forma de hablar.
    Por otro lado, aunque hubiese sido catalán según los canones actuales no hubiese sido reconocido como escritor catalán por escribir en una lengua “extranjera”, y no hubiera sido llevada su obra a la feria de frankfurt por “colaboracionista” con el enemigo.

    • Manel ha dit:

      Creo que recientemente se ha descubierto que Jesucristo era catalán de Reus…y la Vírgen María, de Vic. Es tan pesado todo esto.
      Ánimo con el blog y al que no le guste que se joda.
      Un saludo.
      Manel

  13. Pere ha dit:

    Hi author,

    I am catalan blogger writting from far away: Dublin. Just to support most of your ideas. We are tired after decades of national manipulation and social engineering. We are worried about dark hand of those 400 families guiding antidemocratically ourselves till the Catalan bankrupcty and destruction, the opposite that they preach. Ourselves, the catalan citizens, need to be encouraged to rebel against that tough oligarchy. The future of Catalonia is in our hands, not in the subsidize youngster pancatalanist groups that claims mindless and live ease with our taxes. I leave you link to my personal blog, in order to connect ourselves:
    http://pereciurana.blogspot.com

    Best regards.
    Pere

  14. Margo ha dit:

    Gracies, gracies, de veritat, mil gracies!!!! Som mallorquina, no saps quanta pressió hem de soportar per part dels pancatalanistes de ses illes. Volen fer desaparaixe tota traÇa d’identitat espanyola i, fins i tot, mallorquina o balear. Intenten substituir ses nostres costums, ses arrelades a ca nostra, per altres que no ho són. Está molt bé i es molt interesant veure colles de castellers però no dins ses nostres festes populars a on mai no han estat (la sardana encara no la ballam, pero, “tiempo al tiempo”), veure Betlems (naixaments) amb el tipic caganer català, quan aqui sa tradició nostra es el frare amagat (de moment tampoc feim cagar al tió…., de moment). Es nostro Estatut diu que ses modalitats del català “seran d’especial estudi i PROTECCIÓ, idò això no es així, cada vegada son més els estudiants que reben educació en català estandaritzat sense respectar sa modalitat illenca, aixó ems durá a la desaparisió, poc a poc, de moltes de ses nostres expressions i arcaicismes molt ben conservats per sa condició d’illes.
    A ses festes i manifestacions de tot tipus, veim qualque senyera independentista, sa estelada, fins i tot increpan als que porten senyeres mallorquines i/o espanyoles, creman senyeres espanyoles i cada vegada se radicalitzan mes i mes.
    La gran mayoría de mallorquins (crec que puc xerrar per la resta dels balears) no volem independentistes catalans a ses illes, no volem pancatalanistes, no volem ser “les illes dels Païssos Catalans”, “les illes”….. ni “Balears” ja som!! Molts dels nostros polítics s’han venut per interès polític, per millonàries subvencions de la Generalitat. Això no pot seguir així, per reivindicar els interessos d’un poble, el català, no cal menyspreiar el interessos d’un altre, en aquest cas el poble balear.

    Gracies per ser valent i dir lo que molts pensen però no s’atraveixen a dir, gracies per destapar aquest falsatjament absurd de l’història catalana que menysprea l’história dels seus veinats.

    Salut.

    • Xavier Trias ha dit:

      Hola Margo,

      No hi ha cap atac a ses illes i una secta catalana nacionalista que persegeix la gent, amagant l’historia. Jo més aviat em preocuparia de que no acabeu parlant Alemany, Anglès en lloc de Català 🙂 . Cada cop que vaig a les illes sento més Anglès i Alemany que Mallorquí o Castellà! Això no es dolent a Europa hi ha centenars de cultures i idiomes, la Cultura no tè fronteres.

      I si tant us molesten els catalans, o espanyols podeu tornar més enrere i ser part de Marroc o algún altre regne del continent africà, i adopta la religió musulmana i la llei islàmica. O potser anar més enrera i ser fenicis o romans.

      L’ús del català o el Mallorquí es cada cop menor a les illes balears, per moltes causes, la principal una forta immigració que utilitzà el castellà com a llengua, i mai s’ha integrat a les illes. Mai el Mallorquí o Menorquí s’ha perseguit per part dels catalans, fins i tot esteu en un altre autonomia que més vols? Quin poder te Catalunya sobre les illes balears? Cap

      Hem llegit tots els comentaris del blog hem trigat dies, i el sòmines que ha escrit aquest blog a més de un covard es un mentider compulsiu, molts que han intentat aclarir, el que diu de la sardana, o del 1714 etc. han sigut ignorats. Amb la nova llei sinde podem parar aquest tipus de blogs ben aviat, libertatd d’expressió si pero foment del terrorisme polìtic / xenofobia o l’odi a un poble es delicte desde internet o desde un diari imprès.

      Represento un conegut bufet d’advocats a Madrid, quant estigui activa la nova llei d’Economia Sostenible serà el primer que portaré al tribunals juntament amb el seu l’autor darrere, del cual ja tenim les dades. Perque no pots pendre els textos de tercers sense autoritzación siguin llibres o blogs 🙂 i menys fomentar la xenofobia que es delicte a Espanya . A més el van expulsar de Facebook per motius greus, aviat ens posarem amb contacte amb Automattic Inc propietària de WordPress , ja que aquest blog incompleix alguns dels termes d’us principals. S’ha dedicat a copiar els seus textos per tots el forum d’internet, hem fet un seguiment a través de google y altres searchboot, tenim totes les pàgines localitzades.

      Aquest tipus d’Individus son els que a Espanya no volem, perquè busquen generar problemes entres les autonomies, i les cultures. Sota el seu sistema en realitat vol crear polèmiques que no existeixen en realitat entre els espanyols. No importa l’idioma la raça o la cultura tots som iguals davant la constitució. Catalunya forma part d’Espanya i la seva cultura serà acceptada de la mateixa forma que els catalans accepten les diferents cultures de l’estat.

      Una abraçada des de la capital, Xavier

      PD: Escric poc en català disculpeu les faltes d’ortografia / gramàtica.

      • mitesimentides ha dit:

        En respuesta al comentario anterior, firmado por “Xavier Trias” (es de suponer que falso):

        1. Su mensaje y sus amenazas de denuncia judicial y cierre de este blog, son un ejemplo de lo que intento expresar con mis aportaciones a este blog: la imposición del pensamiento único nacional-catalanista, por cualquier medio.

        2. Usted no puede “representar” a ningún bufet de abogados (los abogados “representan” a clientes, no a bufetes), del mismo modo que la leyes no se “activan” (sino que entran en vigor). No cuela el cuento leguleyo.

        3. Todos los contenidos del blog son originales (escritos por un servidor), salvo los comentarios de libros -en el apartado “biblioteca”- donde ya se indica claramente el nombre del autor y la dirección web donde se puede leer el texto original, haciendo uso, por tanto, del derecho de cita. Si algún autor no quiere que cite sus comentarios de texto, no tiene más que decírmelo y lo daré de baja de la web.

        4. Ud. ha firmado su comentario con el nombre de “Xavier Trias”, suplantando la identidad de un conocido político. No creo que tal actuación se ajuste a Derecho. Si Ud. desea iniciar actuaciones legales contra mi y mi blog, espero que no suplante identidad alguna. No creo que el señor Tiras utilice la dirección IP que Ud. ha usado para enviarme el mensaje: (IP: 95.20.249.13 , 13.249.20.95.dynamic.jazztel.es)

        5. Este blog tiene sólo 47 textos, la mayoría de ellos muy cortos. Tardar “días” en leerlo ya es significativo. Supongo que para redactar la demanda tardará Ud. décadas.

        6. Hace tiempo que no actualizo el blog, pero su mensaje me ha animado a retomarlo. Gracias!

        PD: Le escribo en español para que me entienda, aunque mi lengua materna es el catalán.

      • Dux ha dit:

        Si vosté es advocat, jo soc Mª Antonieta.

  15. JUANAN27 ha dit:

    Parece mentira que todavía en el siglo XXI tengamos que estar mirando fronteras o patrias. Cuando uno lee libros y estudia sobre todo a intelectuales extranjeros para no caer en fanatismos tan clásicos de nuestro país, se da cuenta de como hemos sido siempre los españoles. Envidiosos, rencorosos y sobre todo incultos. Si Catalunya hubiese sido una nación libre y soberana, desde los tiempos de los condados catalanes ya lo hubiese sido sin ninguna duda. Porque si el conde de Barcelona se caso con la hija del rey de Aragón, supongo yo que sería por motivos de engrandecer su territorio y su peso político o viceversa por el monarca aragonés, con el consentimiento del conde de Barcelona. Porque aunque parezca mentira, la odiada Castilla a principios de la edad media no era ese reino tan poderoso como la gente piensa, pero claro para eso tienes que leer historia que no sea de tu territorio y claro la verdad de la historia solo es cierta si la escribe alguien que piensa como tu. Pero lo que la gente no sabe por ejemplo es que cuando los reyes católicos unieron los reinos de Castilla y Aragón, eran los nobles castellanos los que no eran partidarios de esta unión, porque tenían miedo de que la nobleza aragonesa, catalana y valenciana se apoderara de su peso político en la corte. Es decir que las nobleza de la corona aragonesa si que era partidaria de esa unión más sabiendo que las fortunas llegadas de las indias también recaerían en ellos. Cosa que a la postre supuso un bien para Castilla que siempre fue la dueña de los tesoros de la corona hispánica y eso es cierto, pero también fue la que más sacrificó y sobre todo la que más sufrió a finales del siglo XVII cuando el viejo imperio se desmoronaba por la codicia de la nobleza, más preocupada en la lucha de la fe católica que en dar impulso a unas gentes que se morían de hambre. Además en siglo de oro el trabajo estaba mal visto y todos eran hidalgos españoles en busca de rentas en las que vivir. Los nacionalistas catalanes no entienden que ser español no significa ser castellano, solo es que el castellano ha sido un idioma que ha conseguido llegar a muchas partes del mundo, en algunas de ellas llegó con la espada y en otras con la grandeza de la pluma, como el teatro, la poesía y la narrativa. En cambio la grandeza del catalán, no es bien recibida en otros lugares de España, en Valencia hablan valenciano, en Mallorca mallorquín y sus gentes así lo piensan o la gran mayoría. En cambio el castellano no tiene ese problema, es castellano en todos los lugares. Si en vez de tanto odiar a España y siempre atizarla con todo sus males, hubieran intentado que el catalán se hiciera también idioma español como yo lo pienso que es, otro gallo cantaría. Una España donde todos supiéramos hablar euskera, catalán, gallego y otros tantos idiomas que residen en nuestro territorio. Pero eso se consigue amando a una patria, amando a sus gentes y no haciendo caso a viejos fascistas caducos que no ven nada más que odio y rencor, no solo fascistas del bando de siempre, sino también del bando que parece que no lo es, porque eso también es fascismo. En vez de aliarnos todos juntos en algo nuevo y mejor, todavía revisamos en los anales de la historia en busca de la piedra filosofal en la que diga que Catalunya durante dos minutos fue un estado independiente. No creo que mis ojos vean nunca este sueño de una España diferente y mejor, demasiadas envidias, rencores y sobre todo repito, incultura. Dicen que Caín era español, así que imaginen vuestras mercedes que panorama tenemos.

    “España no puede ser siempre el mal de sus pueblos, solo la gente que la gobierna es la culpable de sus males”.

    Saludos.

  16. hector ha dit:

    Simplemente , gracias.

  17. Pablo ha dit:

    Hola!

    ¿Qué es la Corona catalano-aragonesa? ¿Es anterior o posterior a la Corona Aragonesa? ¿Por qué Aragón no entra dentro del “països-catalans”? ¿Por qué en Aragón está mal visto defender a Cataluña? ¿Por qué en Cataluña está mal visto enorgullecerte de ser español?
    Aragón, Cataluña, España y la madre que los parió a todos!!!

    • mitesimentides ha dit:

      Hola Pablo. Gracias por tu intervención.

      La “Corona catalano-aragonesa” nunca ha existido. Existió la Corona de Aragón: sus antecedentes se remontan al matrimonio de Petronila (hija del Rey Ramiro II de Aragón) con Ramon Berenguer (Conde de Barcelona) en el siglo XII. Y su consolidación se debe a Jaime I, que incorporó los reinos de Mallorca, Valencia (s.XIII), su hijo Pedro III que incorporó el reino de Sicilia (ese mismo s. XIII) y, posteriormente, a Alfonso V que incorporó Nápoles (s. XVI).

      El término “Corona Catalano-Aragonesa” se introduce en el s. XX por influencia política del nacionalismo catalán, que como nuevo rico intenta demostrar un pasado ilustre y nobiliario de su saga. Es fruto de la historiografía romántica, pero no se sostiene por la historiografía científica.

      Aragón no entra dentro de los “Països Catalans”, porque éste concepto es otra construcción del s.XX, en un intento de “reidentificación nacionalista” basado en la lengua catalana como elemento vertebrador de esa identidad, lo cual es históricamente falso, como comento en esta entrada: [aquí]

      En Aragón está mal visto defender a Cataluña, debido a las habituales intromisiones de la élite gobernante catalana (que como todos los nacionalistas son expansionistas). El nacionalismo catalán es muy “federalista” cuando le interesa, y en cambio en sus delirios expansionistas es tremendamente centralista y jacobino.

      En Cataluña está mal visto enorgullecerse de ser español, porque la élite que nos gobierna intenta está impreganada de ideología nacionalista. El pueblo no es nacionalista, pero al carecer de organización, se mira con indiferencia o con resignación esos delirios nacionalistas y expansionistas de su élite.

      Te equivocas, Pablo, en la última frase. La madre que los parió debe ir para la élite nacionalista excluyente, etnicista y expansionista, pero no para el pueblo aragonés, catalán y español.

      Saludos!

  18. Samuel ha dit:

    Adelante con el blog, amigo. Es gratificante y enriquecedor leerte.

    Samuel

  19. Vicenç ha dit:

    hola, bona nit
    en primer lloc, m’has fet pensar si aquest blog era una broma d’Intereconomía o alguna cosa així. No ho sé, en tinc els meus dubtes.
    Com sabreu, defensar els drets dels pobles oprimits sempre ha estat quelcom ben vist: el Tibet, Palestina, el Sàhara Occidental. Que solidaris que són aquells que s’hi juguen la vida en la seva defensa. En canvi, els que defensem la llibertat de Catalunya, i ja no dic la dels Països Catalans perquè arriba un punt en què penses que ja s’ho faran, estem malvistos, titllats de nazis com si anessim pel carrer fotent trets a la mínima que sentim parlar en castellà, descriminant els que insultant aquesta terra que els ha donat tot el que han necessitat i que potser la seva d’origen, o la d’origen dels seus pares, o avis, no els va poder donar. És molt trist, i m’has d’entendre, veure les teves senyes identitàries insultades per aquells que es creuen amos del teu destí. I, sento molt desmuntar-te els teus criteris informatius. No cal anar tres-cents anys enrere per tenir motius per voler la independència. Només cal observar el diari de cada dia i comprovar l’expoli fiscal a la que Catalunya està sotmesa, les constants mentides que des de Madrid ens colen legislatura rere legislatura. No cal ser gaire llest per veure que Espanya és una rèmora per al desenvolupament social i econòmic dels ciutadans de Catalunya. La meva solidaritat l’administro com jo vull! Per cert, Catalunya és un país que no considero, per res, excloeint. És més, poques nacions ofereixen als nouvinguts programes per aprendre la llengua amb tanta facilitat com la nostra. El problema és, i ho notaràs viatjant arreu, és que la gent s’acostuma a concentrar en cercles idiomàtics quan no es troba al seu país.
    Així doncs, per no deixar estar la línia dels comentaris del altres lectors, moltes gràcies! Gràcies per ajudar-me a ser més conscient del que realment necessita aquest poble. O us penseu que els catalans no sentim opressió des d’Espanya? Que tot el que ens arriba d’allà són alegries i copets a l’espatlla de suport.
    Ah! Gairebé m’aconsegueixes convèncer amb la teoria del Tió!!!

    Bona nit.

    • mitesimentides ha dit:

      Bon dia, Vicenç,

      No, malauradament no és cap broma. No és cap broma el pensament únic que patim a Catalunya, on mitjans de comunicació, cultura subvencionada, associacions i empreses (les que queden) han de ballar al ritme de les maraques nacionalistes de la Plaça Sant Jaume.

      No és cap broma que a l’escola els nens no puguin estudiar les matemàtiques, la història o la física en l’idioma que vulguin, sinó que només tenen la possibilitat d’estudiar-ho en català (excepte els fills dels Consellers, que estudien en castellà, alemany i anglès).

      No és cap broma l’actitud fanàtica dels talibans de la Pàtria, que podem observar al carrer, associacions, i administració pública.

      El que sembla una broma és comparar Catalunya amb el Sàhara Occidental. Els Saharauis no tenen ni Parlament autonòmic, ni municipis democràtics, ni Mossos d’Esquadra, ni Departament d’Ensenyament, ni Servei Català de Salut, ni Generalitat, ni Joans Laporta, ni Santiagos Espots… I l’exèrcit del Sultà sàtrapa del Marroc els assassina impunement, com hem vist fa pocs mesos als camps de refugiats.

      També sembla una broma parlar d’espoli fiscal: la legislació fiscal és la mateixa a Catalunya que a la resta d’Espanya: l’IVA és el mateix, el IRPF també, l’IS també… (excepte els trams autonòmics, que depenen del Govern dels Millors). Això es l’argument econòmic secessionista creat després del fracàs de l’argument sentimental. I tampoc funciona.

      I és una llàstima veure com els recursos i les energies de Catalunya es malgasten en construir una nació inventada, mentre la resta prospera i treballa sense obsessions col·lectives patològiques.

      Finalment, no intento pas convèncer ningú. Aquí, qui intenta convèncer a la gent sou els independentistes, amb la vostra confusió història, campanyes, argumentaris, referèndums, consultes, i patranyes.

      Bon dia.

      • Vicenç ha dit:

        No, no! Veig que no és cap broma.
        Per començar, no sé de quin pensament únic em parles. Fa uns mesos hi va haver eleccions. Com devies observar, en aquesta legislatura hi ha més partits polítics que mai, més punts de vista que mai. S’ha canviat de govern. Això indica algun moviment en les teories polítiques dels ciutadans. Per tant, més divergència en els nostres carrers és, no impossible, però si difícil.

        En segon lloc, tens raó en què les comparacions que vaig posar van ser un xic bèsties, sempre i quan els col·loquem en un context actual. Tu, que parlaves de mites de fa 300 anys, potser no recordes la història de fa 70 anys. Ara, per sort, no se’ns tiren els tancs al damunt, com a mínim els de l’exèrcit. Però només cal veure la plana política espanyola, la seva premsa i la repercussió en actes com els de la multitudinària manifestació de l’11 de juliol per entendre que la tinta i els mitjans no maten persones, però poden fer molt mal a les cultures a les que ataquen. I si compares, per exemple, TeleMadrid amb TV3, veuràs certes diferències en el tractament de la informació. Ah, no! Que tu ets objectiu!

        Tampoc sé a què et refereixes amb Talibans de la Pàtria, però jo diria que les associacions i l’administració pública catalana a de vetllar pel manteniment de la cultura, l’economia, la llengua catalanes, etc. Si a l’Institut d’Estudis Catalans, per exemple, el titlles de Talibà per intentar donar forma a la nostra llengua, és que no has entès res de res.

        No sé a quines escoles van els fills dels consellers, i la veritat, m’importa un rave. Si no existís la immersió lingüística a Catalunya, el català seria una llengua desconeguda per a milers de persones. En canvi, el castellà s’aprèn vulguis o no pel contacte, per la **** mània de molts de creure que quan un català i un castellà conversen ho han de fer en castellà, ja sigui per cortesia, per summissió o pel que sigui. El síndrome d’Estocolm és molt poderós. I, evidentment, no es pot estudiar en la llengua que el nen vulgui, perquè d’aquí a uns anys es demanaria l’escolarització en àrab, en romanès o ves a saber què.

        Per cert, això de nació inventada també deu anar pels recursos que es perden a Espanya, no?

        Jo tampoc intento convèncer ningú, només em queixo del que no m’agrada, perquè em sembla que hi tinc el mateix dret que qualsevol altre que es creu aquí l’il·luminat (i no va per tu, concretament). L’únic que em fa ràbia de tot aquest assumpte és que, ara que sembla que Catalunya pot aspirar a ser alguna cosa més que la fàbrica sotmesa d’un estat que només ens vol pels diners i per l’orgull de no deixar escapar les darreres colònies que encara li resten, surtin quatre, o cent, o dos mil, més igual, personatges dient-nos que el que pretenem és anticonstitucional, il·legítim i no vinculant.

        Quan arribi el dia, direm Adéu, Espanya. A qui li agradi, bé, i a qui no, també. I a seguir vivint! Espero que no ens ho tingueu en compte.

  20. Mario ha dit:

    Hola,

    Quiero darte las gracias por darme esperanza. Soy catalán y actualmente vivo en Nueva York. Sin embargo, sigo muy atentamente el fervor creciente del nacionalismo rancio y exclusivo. Cada vez que vuelvo, me encuentro con una Catalunya mas radical. Hablo de familiares, amigos, ex-compañeros, y otras personas que ya han empezado a hacer comentarios como, ¨espanya es crisis¨ o ¨els espanyols creuen que som una colonia seva¨. Por lo tanto, me ha dado una tremenda alegría saber que, en una sociedad cada vez mas beligerante ante lo Español, sigue habiendo gente como tú apelando a la objetividad y a la realidad histórica.

    Por favor, sigue con tu blog, sigue dándome esperanza,

    Mario.

  21. David M. ha dit:

    Hola,
    Tan solo felicitarte por tu bloc y darte ánimos para que sigas desmitificando nuestro oasis y abriendo lo ojos a muchos que se creen todo lo que les cuentan.
    Que nadie piense que lo que cuentas es cosa del pasado, te voy a contar mi anécdota que, según me han explicado, será cosa de un futuro próximo.
    Llevo cerca de cuarenta años en cataluña, estudiando y trabajando. Me saque dos carreras y como muchos estuve trabajando en varias empresas hasta que al final, también como muchos, me quedé en paro y con 45 (sabes lo que esto significa ¿verdad?).
    Para ir tirando y mantener a mi familia llevo unos años dedicándome a dar clase como experto en cursos de formación continua y ocupacional, una área donde puedo aportar muchos conocimientos y experiencia, obteniendo unos resultados muy buenos (o al menos esos dicen las valoraciones de mis alumnos).
    Resulta que parece que el nuevo gobierno de CIU prepara una Ley que obligará a todos los profesores que impartan clases profesionales (donde los más importante es la experiencia profesional que puedas aportar) tendrán que tener, necesariamente el NIVEL C de catalán.
    Lo cual me aparta de facto y de un plumazo de este trabajo, porque yo no soy del Club Super 3, soy anterior, y a mi generación NO le convalidan sus estudios con el nivel C de catalán y como sabrás la dificultad de sacar este nivel es mayúscula para los que no estudiamos en catalán.
    Esta gente cree necesario que para dar una buena formación profesional, lo más importa es disponer del título oficial de nivel C (ya no solo que entiendas o hables catalán), que tengas dos titulaciones universitarias o que tengas una experiencia formidable que transmitir a los nuevos profesionales NO ES SUFICIENTE PARA ELLOS.
    Tenemos unos partidos políticos en el Parlament, NO NACIONALISTAS, que no se para que están porque estas cosas no les importan, no las controlan, no las impiden.
    Este es mi problema y te lo expongo para que muchos vean que lo que cuentas NO ES COSA DEL PASADO, ES COSA DEL PRESENTE Y DEL FUTURO.
    Gracias por tus aportaciones.
    David.

  22. Lycaon ha dit:

    Amb tots els respectes, però dir que heu descobert que allò de Guifré el Pilós i les quatre barres és una llegenda em sembla d’una ingenuïtat abismal. Però quina nació no ha creat o inventat els seus propis mites? Quina nació no ha estat construïda? Acusar Catalunya i els catalans de voler tenir el mateix que tenen totes les altres nacions del món (i donar a entendre que, per això, són dolents) és una de les mostres més habituals d’auto-odi i complexe d’inferioritat dels catalans. Com si el nacionalisme espanyol, que ha estat causa i fonament de genocidis i guerres (“España, antes roja que rota” o aquell article de la vigent Constitució “no nacionalista” que atribueix a l’Exèrcit la garantia de la unitat de la pàtria), no tingués els seus mites i les seves mentides, que ens fan empassar cada dia des de petits. És el que té viure a Catalunya: un canal de televisió et diu que ets català i 7 canals de televisió et diuen que ets espanyol. Racisme i xenofòbia? Si a casa nostra sempre han estat associats al nacionalisme espanyol! (Plataforma per Catalunya, el PP…). Davant de tanta ingenuïtat, us revelaré un petit secret: els NO nacionalistes, NO existeixen. I, com que em sento generós, una tercera revelació, per veure si amb això podeu obrir un altre bloc: els Reis són els pares.

    • Jana ha dit:

      Amb tots els respectes també et diré que no em penso ficar amb la teva forma de pensar, cadascú que tingui la opinió que vulgui, pero els No nacionalistes si que existim! Com pots decretar quelcom aixi i quedarte tan ample? Sento tan meva la escudella “catalana” com la “truita espanyola” per posar una metàfora…no vull escollir una sola llengua perque tinc la gran sort de parlar-ne dues. Si aixo es ser nacionalista d’alguna banda, m’ho expliques si us plou.

      • Pere ha dit:

        Doncs és clar, tu ets nacionalista catalana i espanyola a l’hora, perque seguint amb les metàfores, “sents” com a “teves”, l’escudella i la truita, però no així el “fish and chips”. O sigui, tens un “sentiment” de pertenença “nacional” a Catalunya i a Espanya i no a Ingalaterra, per tant “nacionalista”. I si parles un poc més, et puc dir quin dels dos sentiments nacionalistes que tens, preval sobre l’altre.

      • jana ha dit:

        Pere, si passo uns quants anys a Londres, aprenc anglès, faig amics allà i en guardo bons records, ben segur que el “fish and chips” s’incorprorará a la meva llista.
        Sento com a “meu” allò que conec; i la gràcia del tema es que es inclusiu, mentre que el nacionalisme es exclusiu per definició.

  23. Rachel ha dit:

    Aplaudo tu blog. Llevo seis años viviendo en Catalunya y me encanta, lo único malo de aquí es la intolerancia, ya hecho una politica, hacia el castellano. Mi única sugerencia: por qué no sales del armario? Pon tu nombre. Yo critico abiertamente la política lingüística de aquí, y aunque eso me lía en discusiones a veces, vale la pena porque siento que mi disensión registra.

    Para ganar esta “batalla” (por no tener mejor palabra del momento), tiene que haber más gente que sale abiertamente y llaman “Bullshit!” a las tonterías que están pasando aquí. Esconderse detrás del anonimato 1) quita fuerza de nuestros argumentos, porque por ser anónimos, no realmente existimos y nos quitan la credibilidad, y 2) perpetua la intimidación que forma la base de estas políticas.

  24. La cuerda entre Aragón y Cataluña se continúa tensando.

    Está muy bien eso de amar lo propio, defenderlo, trabajar por mejorarlo, administrar los recursos propios, disfrutar con el folklore, guardar las tradiciones que merezcan ser guardadas, y recordar a los antepasados.
    Pero si para ello hay que denostar lo del vecino e incluso pisotear o quemar sus símbolos, oiga, pues mire, no.

    Aragón no quiere seguir aceptando que “los problemas de identidad de Cataluña” los tengan que asumir el resto de las comunidades.

    La cultura de un pueblo no puede forjarse con el saqueo de la cultura de otro.

    La invención de una historia de Cataluña, (impunemente adulterada), por determinados círculos políticos (y, lo que es peor, sociales y culturales) a costa de Aragón.

    ¿Cómo se puede reclamar el respeto a la cultura catalana y al mismo tiempo expoliar el patrimonio cultural aragonés?

    ¿Que pintan las obras aragonesas en un museo que se autodenomina “nacional” de Cataluña?

    Recurso de inconstitucionalidad al estatuto catalán por pretender apropiarse de parte de los fondos comunes del Archivo de la Corona de Aragón.

    El deseo anexionista que acecha a la zona oriental de Aragón. El nacionalismo catalán ha aterrizado en suelo aragonés, campañas “culturales” con dinero público llegado desde Barcelona, fomento del sentimiento “nacional” en estas comarcas que pretenden como catalanas.

    Publicaciones subvencionadas por la Generalitat en las que aparecen las comarcas orientales de Aragón como «Franja de Ponent» de Cataluña. Este concepto figura incluso en documentos oficiales del Gobierno catalán.

    Llevan tiempo intentando gestionar el Ebro, para seguir fomentando el ritmo insostenible del crecimiento del área metropolitana de Barcelona, (proyecto de interconexión de redes) y lograr que esa comunidad gestione la parte catalana de la cuenca en detrimento de otros territorios, como Aragón.

    Intento de catalanizar las modalidades lingüísticas del este de Aragón, siendo que dichas modalidades lo que necesitan no es una norma ajena sino una propia.

    Los intentos de más trasvases, en la actualidad, el Ebro ya realiza tres trasvases a Cataluña.

    Cataluña contraprogramando siempre que nuestra comunidad presenta un nuevo proyecto a los enlaces transpirenaicos de Aragón hacia Francia.

    Que la Generalitat trate de modificar la dotación presupuestaria que recibe por la atención sanitaria valiéndose de la salud o la enfermedad de miles de aragoneses como moneda de cambio.

    Las ciudades de Jaca, Huesca y Zaragoza, con el apoyo del Gobierno de Aragón, deciden el 8/10/2009 concurrir a los Juegos Olímpicos de Invierno de 2022.
    Nos hubiera gustado tener el apoyo a nuestra candidatura de Cataluña, pero en vez de eso… 13/1/2010 candidatura de Barcelona a los juegos olímpicos de invierno de 2022.

    Las instituciones catalanas no son capaces de entender que los aragoneses también tienen “sensibilidad” con sus cosas.

    Ser anticatalanista no es ser anticatalán.

    Soy anticatalanista, postura tan lícita como la contraria, ustedes me sabrán perdonar.

  25. daniel ha dit:

    …muy interesante este blog. Analiza y “desmonta” de un modo sutil y presuntamente imparcial (obviamente no es así) todos los mitos y leyendas del “nazionalismo” desde un punto de vista “no-nacionalista” (es decir nacionalismo español, la otra cara de la misma moneda) o más conocido como: “esas tonterías se curan viajando”…te felicito porque por lo menos el enfoque no es el típico argumento casposo y reaccionario que se le da a estos temas. (que no es poco)
    Es un curioso fenómeno este del nacionalismo español (que existe pero no existe), el objetivo es el mismo que cualquier otro (como el catalán en este caso) pero si te gustan las banderas con más rayas de las que tocan estonces eres un cazurro que necesita ver mundo o alguien sumamente influenciable que se deja estafar cual pardillo….
    Yo soy catalán y hasta que empecé a moverme y viajar por toda España no era de ideas separatistas ni por asomo, pero con el tiempo fuí descubriendo la visión que tienen de nosotros, y como decir “catalán” en muchísimos sitios de España es sin tapujos ni tonterías un insulto….por favor no me satures con eso de la polarización de los medios de comunicación y de la política…por cada político catalán que mina la convivencia hay cuatro que lo hacen desde el resto del estado….¿que me dices de eso? ¿es acaso el “hecho diferencial” un negocio exclusivo de la política catalana? rotundamente no, bien al contrario….la gente no es tonta y hay cosas que se nota que salen de lo más visceral…y yo empecé a preguntarme: ¿yo quiero pertenecer a esto? escuchando constantemente el: ¡¡pues no pareces catalán!! (claro, es que me limo los cuernos) …la realidad es que hay mucho desprecio desde siempre y desde ambos lados del Ebro….y para colmo leyendo tu blog ahora resulta que todo ha sido una enorme mentira orquestada por cuatro iluminados que han querido inventarse una lengua propia, un sentimiento individual único y diferenciado de otras comunidades que nos rodean…(una especie de lobotomía cultural de generación espontánea ¿¡!?)
    Todo lo que expones aquí, como la invención/creación/adaptación de mitos nacionalistas, no es nada nuevo, lo hacen TODAS las culturas y paises del mundo, incluida la siempre indivisible España. Y respecto al tema de la lengua en Cataluña, me gustaría ver como el los próximos cien años España triplicara su población (como ha pasado en Cataluña) con emigrantes que hablan otro idioma (no es el caso actual de España porque la mayoría son de habla hispana) que no fuese el autóctono y verías como los que critican la política lingüística catalana ahora, entrarían en razón cagando leches….no es más que una questión de posición amigo mío: el débil dice que es acosado y el fuerte ningunea y contesta: “tienes que ver más mundo chaval”
    ¿verdad que en la lucha por la igualdad de la mujer se producen políticas de “discriminación positiva” para enderezar una situación injusta que de no arreglarse así no se arreglaría? (aunque sea de un modo muchas veces calificado de artificial e impuesto) pues con el catalán pasa exactamente lo mismo…solo que para llegar a la igualdad de sexos nadie se escandaliza y por el tema de la lengua sí…la realidad es sencilla: en Cataluña todo el mundo nacido aquí sabe leer y escribir en español pero tan solo algo más de la mitad lo sabe hacer en catalán…¿qué me decís de eso?
    A todos los que desde su posición lingúística privilegiada dicen que esto de los “nazionalismos” son cosa de provincianos les diría que dejen de perder el tiempo enseñando a sus hijos español y que empezemos a hablar todos inglés y chino….¿porque a la postre de eso se trata no? de rendirnos a la evidencia….pues primero aplicarse el cuento y a dar ejemplo.
    Muchas gracias por tu espacio y un fuerte abrazo a todos y todas.

    • Jana ha dit:

      Ya…los prejuicios son una putada compañero (a mi también me han dicho eso de “no pareces catalana ” y me he quedado en plan “WTF!!”) pero si reaccionamos radicadizándonos pienso que aún los alimentaremos más. Prefiero que me resbalen y ya caerán por su propio peso. Es mi opinión. Un saludo!

  26. mare sorpresa ha dit:

    Hola estimat desconegut
    Avui estava buscant informació a internet per tal de poder explicar a la meva filla la història de la nostra Catalunya i he trobat el teu blog que no m’ha deixat pas indiferent.
    Jo per desgràcia no vaig poder crèixer amb el Club Super Tres, ni amb TV3 i dic per desgràcia ja que a la meva època només hi havia TV1 o UHF ( on com ja deus saber només es parlava el castellà ).
    A l’escola vaig ser dels pocs privilegiats on teniem una hora a la setmana de català ( això si extra curricular) i tot gràcies a que el director d’aquesta tenia les idees molt clares i creia que així havia de ser.
    El coneixement històric de la meva terra va ser sempre a través del meu estimat avi que havia estat a la guerra civil i havia viscut de primera mà totes les injusticies que havia estat sotmesa la nostra patria.
    El tió el meu àvi ja el feia cagar quan ell era petit ( d’una altra manera és clar ).
    Recordo la meva infantesa amb el temor de no poder parlar la meva llengua en segons quins llocs i això no s’oblida facilment.
    Després de jove amb la democràcia vaig poder estudiar el català de forma oficial a Segon de Bup i més tard a magisteri ja que era obligat.
    Les meves mancances d’una falta de coneixement de la meva llengua van comportar anys de reciclatge del Català ( fins i tot ara dic molts castellanismes ).
    Durant la meva juventud el meu fill va tenir la sort de crèixer com tu amb els mateixos programes i una qualitat de programació infantil que no s’havia vist mai.
    Potser és per tot això que em dolt tant sentir-te parlar així. Has tingut una infantesa on ho has tingut tot i no saps el que se sent quan aquesta llibertat de la que has gaudit se t’és negada.

    Jo no he anat d’erasmus ( a la meva època no n’hi havia d’això) però no em fa falta per saber que Catalunya només és una minúscula part d’aquest planeta meravellós en el que vivim.
    I que com més oberta tinguem la nostra ment ens adonarem que les nostres arrels són molt importants per poder entendre i respectar les costums de la gent d’altres països.

    Això si, el respecte comença respectant-nos nosaltres i els nostres orígens.

    Una mare sorpresa

    • Noé ha dit:

      ¡Buenas tardes “mare sorpresa”!

      De entrada me encanta la denominación que has adoptado, pues me da pié para encandilarte con más “sorpresas”, que serán para bien. No temas noia.

      Me gusta este blog, la moderación y sentido común de Mites, contrasta con quienes intentan vanamente desacreditarlo. Conozco bastante Cataluña, me encanta. Tengo allí amigos de primera y el catalán, sin ser mi lengua, me suena a gloria y lo entiendo sin problemas. Eso no impide que el nacionalismo catalán me resulte detestable, patético y deleznable… repelús.

      Soy muy español, de una pequeña porción no incluída en los Països catalans, lo cual me da cierta ventaja. No tengo prejuicios anti-catalantes, como muchos baleares, valencianos y aragoneses de este blog. Todos atacados de los nervios porque el Reino de Aragón, poco más o menos resulta un conjunto de filiales del Barça, según la mitología catalanista todo es suyo. ¿Te parece bonito? pues ni te lo cuestionas.

      Deduzco de tus comentarios que somos de edad parecida. Podemos por tanto mantener una sintonía cronológica que propicie el entendimiento. Ya es buen síntoma que el discurso de Mites i mentides no te dejase indiferente.

      Eres todo sentimiento, una buena madre de familia que inculca a su hija la historia de Cataluña, con el referente del abuelito. Todo es idílico. Pero ahora de golpe que te topas con un discurso crítico de la historia de Cataluña… y en vez de aprovecharlo, vas y te pones en plan de víctima sentimental….eso no vale ¡tramposa!.

      Nosotros somos de otra generación televisiva, así que no intentes valorar la mentalidad de los treintañeros. Lo nuestro eran “Los Chiripitiflaúticos”; “La familia telerín”; “Un globo, dos globos, tres globos” ; “Ábrete sésamo”…con los cuales pasé ratos inolvidables. ¡No me digas que no los veías porque hablaban castellano!.

      En qué lengua iban a emitir si el país era tan precario, sólo había una cadena generalista y el UHF era para temas serios. Encima sólo se veía en el País Vasco, Madrid y Cataluña, así que tu sabrás si allí ponían más cosas.

      Me despedí de la niñez con “Había una vez un circo” de la familia “Aragón” (nunca mejor dicho para el caso que nos ocupa). Pues mira, yo me lo pasé muy bien y a tí, si no te dejaron ver la tele en castellano, te hicieron la gran puñeta. Lo mismo ni te dejaron oir Los Beatles porque no cantaban en catalán.

      Durante mi juventud incluso tuve la suerte de ver “La bola de cristal” el primer programa infantil que trataba a los niños españoles como adultos… no sólo era inteligente, era gamberro, pura movida madrileña de los 80. Diversión y buen rollo. No me digas que también te lo perdiste. Espero no fuera censurado en la Cataluña autonómica, para obligar a los niños a ver la tele en catalán.

      Cambiando de tema siento mucho que sólo tuvieras una hora de clases en catalán, pero en serio. ¿Eso te ha impedido algo en tu vida?. Lo penoso es que yo no pude aprender inglés, en mi colegio sólo daban francés….que tampoco me vino mal.

      Tuve una novia catalana como tú. Ella dió todas las clases en catalán, porque su familia materna era nacionalista perdida y la apuntó a una escuela privada catalana. Eso era posible en plena época franquista, entonces el castellano era la única lengua oficial, pero no estaba prohibido hablar catalán, entre otras cosas porque había un montón de catalanes franquistas ¿de qué vas?.

      Mi novia no sabía ni la existencia del grupo Mecano cuando la conocí a fines de los 80. Para colmo un día, como lo más normal del mundo, me comentó que nunca conoció a sus abuelos paternos, humildes emigrantes originarios de un pueblo de Cuenca, porque sus padres pensaron que si le hablaban en castellano ¡podrían trastornarla!.

      Yo me quedé de piedra, supongo que eran barbaridades de la época. Los abuelos sabrán lo que sufrieron, al perder a su única nieta y su único hijo. A ella desde luego ya de mayorcita le encantó el castellano y llegó a practicarlo con mucha solvencia, de ello doy fé. Pero llegué tarde y los abuelos ya se habían muerto, si no los habríamos conocido. Como tú yo también puedo recurrir al terreno sentimental cuando interesa.

      Por todo querida en tu discurso aparentemente lógico encuentro notables contradicciones. Es verdad que vivimos en un “planeta maravilloso” que debemos abordar con “una mentalidad abierta”. También coincido contigo en que debemos respetar y conocer aquello que nos han precedido y configurado, nuestros ancestros que te recuerdo eran españoles hablando castellano, catalán con sus distintas variantes, gallego, vasco o lo que fuera…. ¿Pero todo eso que tiene que ver con los mitos y mentiras que ha forjado el nacionalismo catalán? ¿Quieres realmente trasmitirle a tu hija la patraña catalanista que te rodea?.

      La autocrítica es muy sana, ahí querida es dónde pecas y ahí es donde tienes la penitencia.

      Con afecto.

  27. Funcional ha dit:

    Felicidades.
    Te acusan de nacionalista español. Mentira, sencillamente no existe el españolismo, como no exisiste el francesismo, ni el italianismo, ni el inglesismo ni nada parecido a ese mantra inventado por el pancatalanismo para autojustificarse. Existe el español, el frances, el italiano o el ingles.
    La prueba mas palpable de que eso no existe, es el hecho de que nadie cuestiona que un ciudadano nacido en territorio español sea ciudadano español, se sienta como se sienta y haga lo que haga. Será un hijo de mala madre, pero español, será un chorizo, pero español. Ese derecho que el tiene nadie se lo cuestiona. En el caso el nacionalismo catalan no es asi como todos sabemo. Aqui te pasan por su filtro y deciden que si no pesas el kilo justo, eres un ciudadano incompleto, osea, no eres catalan por lo que yo me pregunto que nacionalidad le otorgarian a los nacidos con ese perfil, en una hipotética Cataluña independiente. Me lo pregunto aunque todos sabemos como seria puesto que hay ejemplos de lo que el nacionalismo (que siempre es excluyente) hace cuando alacanza el poder absoluto. Solo hay que darse uan vuelta por los paises balticos, para saber cual seria el papel que estos totalitarios reservan a los hijos de esa gente que no pasa su examen de patriota.

    • Perepoma ha dit:

      La meva dona és estoniana i jo sóc català. Sóc hispànic, perquè la nació catalana, com la castellana, és una nació hispànica.

      Des de Catalunya fa segles que demanem un tractament just i en peu d’igualtat amb la resta de les nacions hispàniques (espanyoles, en llenguatge actual). És demanar massa?

      Em podeu explicar quina justificació té que l’Estat espanyol tingui com a llengua oficial (de l’Estat) el castellano, i el català no sigui llengua oficial (cooficial)?

      Ja t’ho diré: ganes d’imposar-se. Pensament únic. Fòbia a la diferència. Xenofòbia…

      La nació castellana ha fet decrets per imposar el castellà i per prohibit el català a Catalunya. La nació catalana mai ha fet un decret imposant càstigs i prohibició del castellà a Castella. Aquí està la diferència. El dia que el català intenti ser oficial a Castella, en parlem. I no jugueu amb la història, perquè hi ha molts catalans que han donat la vida per defensar la seva identitat de les imposicions castellanes.

      Només perquè te’n facis el càrrec, et transcriuré un troç d’escrit que consta als Arxius de la Corona d’Arago. Es tracta d’un IMPRESSIONANT document de greuges escrit al 1585, en el moment que castella ha començat fa a imposar els primeres institucions uniformitzadores als estats de la Corona d’Aragó, on, gràcies al manteniment del sistema constitucional propi dels estats de la Corona aragonesa, la seva frontera era infranquejable excepte per aquestes dues institucions: la censura i la inquisició.

      ESPERO QUE DESPRÉS D’ENTENDRE EL QUÈ SUPOSA PER ALS CATALANS LA UNIÓ AMB CASTELLA A PARTIR DELS REIS CATÒLICS, ALGUNS DEIXIN DE TOCAR LA PERA AMB LES NOSTRES SUPOSADES “PANACATALANADES” I “ROMANTICISMES DEL SEGLE XIX”. L’únic element romàntic és el concepte de nació espanyola. Aquest sí que apareix, no al XIX, sinó al XX! Espanya és i sempre ha estat un TERRITORI d’Estats i Nacions diverses. Els qui es volen imposar amb el tripijoc de la suposada “nació espanyola” són (i com podreu comprovar en les línies històriques que us adjunto tot seguit) els de la societat castellana (o nació castellana), que sabent que són més i més poderosos utilitzen aquest concepte de falsa nació espanyola per tal de garantir que la resta de nacions no tinguin res a pelar ni el dret a decidir res de res sobre la organització política i social del seu mateix territori.

      Heus aquí l’escrit. El podeu consultar per internet, és de l’Arxiu dels Comptes de Barcelona (Corona d’Aragó, com us agrada més a vosaltres de dir):

      Corts Generals dels Regnes de la Corona de Aragó.
      Celebrades a la Vila de Monçó en lo Any del Senyor de MDLXXXV (1585)

      Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents y molt magnífichs senyors.

      Són tants los agravis, danys, tiranies y mals tractes que han causat y fet los frares de la província de Castella en aquella sancta casa y sanctuari de nostra senyora de Montserrat

      aquesta sancta casa may fou subjecta a Castella, sinó al monestir de Ripoll y encare vuy regoneix aquesta superioritat ab alguna cosa cada any a dit monestir de Ripoll

      En temps del rey don Fernando y de la reyna dona Isabel, sent tant cristians y desijant la reformació de totes les religions, reformaren dit monestir, de claustrals que era a frares reformats, y los feren venir de la congregació de Valladolid y si aguessen advertit los nostres lo que los frares benets en Portugal, que no admeten ningun castellà, no·s foren seguits los inconvenients y danys se són seguits y no podrian dir per ells, hostes vingueren, senyors se feren.

      Los sereníssims reys de Aragó, de gloriosa memòria y nostros antichs catalans, tingueren sempre molt gran mirament que strangers no governassen los monastirs de aquest Principat de Catalunya perquè com stranys, com no tenen amor y affectió a les coses que governen, y axí les arruhinaven y arruhinen, no tenint compte sinó en gosar y aprofitar-se de las rendas de dit monestir

      tenint tiranizada aquella casa, no volent may servar igualtat ab nostros naturals, ha causat, com està, dit molts grans danys y molt gran ruyna y fent molts agravis a dits nostres naturals

      si·ls reïxen hòmens de enteniment y de pit, los desterren a Castella, y són dos voltes més que nostros naturals; y per tenir frares molts de llur nació, los fan venir de Castella a costa y despesa del monestir
      y axí alguns generals han advertit als abats que no prenguessen cathalans ni de aquesta corona, sinó pochs y hòmens baixos y per a poch
      tot assò fan y procuren per no perdre lo ceptre y mando de dita casa ho, com ells diuhen, per no perdre las Índias [referència a l’acció colonial dels castellans respecte dels catalans]
      consta haver tret de dit monestir y portats en Castella més de sexanta mília ducats; are de nou los diputats que vuy són han presa informació de haver-ne tret algunes càrregas y axís diu que alguns abats y majordoms han fet maiorasgos en Castella de les almoines de dita casa
      tenint la casa sexanta mília ducats de renda, los pelegrins són cruhament hospedats y ab pocha charitat tractats, y los frares y monjos poch regalats, y los que van allà per sa devoció, cavallers y altres de aquesta corona, són mal provehits, y si són de llur província se fan molt diferentment

      Los monjos del consell de dita casa sempre són la major part castellans y axí fan tot lo que volen, adherint ab lo abat y majordoms, y los nostros naturals no tenen sinó offici de treballs y obediències

      Ultra lo que frauden en los dinés, trahuen de Cathalunya, donen y gasten moltes coses, ab scàndol y descrèdit de dita casa y religió.

      Tota via per posar en dita casa un remey perpètuo y segur y eficàs y durable se ha de procurar y suplicar a sa magestat intercedesca ab sa sanctedat que fasse promesa per ser separada de la congregació de Castella y que de dita separació se fasse constitució incommutable he inviolable y concedir als diputats de Catalunya facultat de poder gastar de les pecúnies del General fins en una summa convenient ha effecte de impetrar de sa sanctedat la resposta resolutòria de què acerca del sobredit li serà estat per aquest Principat suplicat y per sa magestat intercedit

      perquè tot altre remey, segons està dit, és de ningun efecte y los ànimos dels uns y dels altres irritats, serie venir en pijor, y ab aquest cessaran totes les queixas de la ciutat y Diputació y de tota la terra y ab aquest medi se llevaran totes les ocasions y motius que podrien portar aquesta casa a semblant, ho pijor estat, del que are està, y ab aquest se exclouen les llargues dissencions y pretencions que y ha hagudes en dita casa després, puix los castellans entraren en ella, y puix los de aquest Principat y Corona de Aragó no van a Castella a molestar, ni inquietar les cases, ni pendrer lo pa

      Y se ha de tenir molt particular agravi lo que scrigueren fra Sebastià de Alzinas, fray Gusman y fray Feria de que [als catalans] nos donarien ha heretges y francesos y que sa magestat [als catalans] nos haurie de conquistar.

      sent sa magestat príncep y rey tant christià y tan arrimat a rahó y justícia, y pare y senyor de tots, que en cosa tant justa serà més servit de complaure y fer mercè a tota esta terra y Corona de Aragó que complaure a tants pochs frares castellans y ambiciosos, superbos y mal administradós de dita sancta casa

      se’n fassa constitució en aquestas Corts de dita separació

      perquè convé dita separació y los danys que cause y pot causar de no fer-se, ab altre memorial apart se darà

      les inquietuts y desassosiegos dels religiosos de la Corona de Aragó molt grans causats per los molts agravis y notables injustícies que·ls fan los que són de Castella

      La por y el reçel contínuo en què viuhen los naturals d’esta corona vent ab quanta facilitat se atravexen los que són de Castella ha deshonrar-los y afrentar-los

      La ambició gran que molts d’ells tenen en voler dominar als de la Corona de Aragó no·s pot scriure

      Lo dany de les ànimes dels que són de Castella en avorrir y perseguir als d’esta terra [catalans]

      Espante lo orgull y imperi ab que [els castellans] dominen sens guardar constitució que·ls contradiga a sa voluntat

      en los confessors que són castellans, y fer-los confessar cathalans y francesos que no·ls entenen bé, y axí se haurie de procurar que parlàs en cathalà en Monserrat, y no en castellà, pus és més necessària la llengua cathalana y estan en Cathalunya y d’esta manera no·ns farien vergonya dient que
      parlam christià quant parlam nostra llengua natural.

  28. Francat ha dit:

    Llavors perquè s’identifica español amb castellà quan ‘espanyol’ NOMÉS es pot ser-ho en llengua catalana, doncs el citat terme és originari a Espanya en llengua catalana i NO castellana. Serà que els castellans ens robeu la identitat per tot, així com la llengua amb tants i tants termes manllevats i amb un segle d’Or anterior al castellà, malgrat el que diguin els blaveros valencians infectes. Suposo que a la Ancha Castillla del nacionalcatolicisme no s’ensenya a les escoles la quantitat de catalanismes que té el neocastellà, pobrets que no s’esglaiin.

    Una altra mentida del vostre nacionalisme castellà-messetari és el de fer-vos anomenar ibèrics. Sou ben bé una colla d’ignorants genocides: la nació ibèrica estava formada per els actuals Provença, Languedoc, Catalunya, Aragó Oriental, València, Balears, Murcia, Andalusia Oriental; llavors quin dret moral té un leonés o un sorià de fer-se anomenar ibèric ?????? En un moment del segle XVII es deuria canviar el nom de península Hispànica a Ibèrica per a què els portuguesos no s’enfadéssin.

    La bandera rojigualda española actual ja existia com a catalana al segle XVI, no és res més que expoli històric flagrant, així les roiggualbes catalanes que onejaven en les expedicions americanes de l’època de Ferran II i Carles I amb el temps, i per obra de’n Harry Potter, passarien a ser castellanes, així com les conquestes. Recordem que la rojigualda se la INVENTEN els castellans el 1785.

    Castellans mentiders i sense història !!!! Ni us pertany Espanya, ni la rojigualda, ni tan sols el gentilicis espanyol ni iberic; sou una vulgar estafa de la humanitat que no té més personalitat que genocidar tot el que toca.

    • Pablot ha dit:

      Hablas a un castellano?, retrocede 500 años y habla con uno.

      Me han encantado tus lecciones e historia, me gustaría verlo documentado en alguna parte. Aunque igualmente, no me justifica nada. Eso sí, si te Refieres a Íberos, eso sólo los del sur y el levante, peor no me cuentes milongas de nación Íbera. Ahí 100 kilómetros ya era un mundo!. Además, que Íberos es el nombre que dan los griegos que obviamente si los de la costa mediterránea les mola ponerse en bolas en la playa… los del cantábrico eso como que no. Luego si miramos teorías de como llegaron los íberos o que había antes… te darías cuenta de que si valieran de algo tal tipo de argumentos, los tuyos no serían útiles.

      Sobre las banderas no digo más, hay un artículo ya referido a eso, aunque si quieres me cago en la bandera de España, peor me limpio el culo con la senyera catalana.

      Hay que joderse, esta gente que viene con “nuestra Generalitat que nos quitó el Borbón”… ni vuestra ni pitos ni flautas, era de la burguesía y la nobleza, tú ahí estarías produciendo para tu DUEÑO y punto en boca. Luego lo de la guerra de sucesión es que hay tannnnto que contar… aunque te repito, a mi eso no me justifica nada, sólo ser republicano. La historia sirve para saber que es lo que hemos hecho mal y que no hay que volver a hacer… y que la nobleza y la burguesía nos ha tenido hasta hace poco tiempo como súbditos… aunque ahora son los ricos los que nos tienen más bien como esclavos de lujo.

      Ale majo, que te cunda!, enciérrate en una vaya y ponte con una escopeta pro si se acerca alguien.

  29. AMPARO ha dit:

    Gracias, muchas gracias por este blog,me parece muy interesante y lo aplaudo . No sabes lo hartos que estamos los valencianos de que nos digan lo que tenemos que hablar o pensar, lo hartos que
    estamos de que vengan a decirnos que somos catalanes, hartos de que vengan a contarnos una historia inventada que dicen que demuestra que nuestra tiera no es nuestra tierra, sino parte de una utopia mal planteada que ni ellos mismos son capaces de sostener, estamos hartos de que por el mero hecho de defender nuestra lengua,cultura ,hinno se nos tache de fascistas, hartos en definitiva de pancatalanismo,Paises Catalanes,Correlengua y tonterias por el estilo. Estoy totalmente deacuerdo con lo que alguien ha expresado en este mismo blog “LA CULTURA DE UN PUEBLO NO PUEDE FORJARSE CON EL SAQUEO DE LA CULTURA DE OTRO”.

  30. Jordi ha dit:

    1. Ets un mentider
    2. Ets un ressentit
    3. Ets un covard

  31. juanan27 ha dit:

    Estimado amigo, es muy recomendable este espacio. Incluso yo he participado en una ocasión. Pero no es necesarío responder a personas que entran para decir insultos y faltando el respeto. Lo más grande la vida es el placer de poder descubrir las cosas por tu propio esfuerzo y yo soy un apasionado de la historia. Intento buscar mediante libros imparciales, en archivos históricos y siempre intento llevar mis conclusiones a un campo neutral. Cada día me voy dando cuenta de que aprendo cosas nuevas, que algunas dudas se resuelven y otras crecen. Pero que importa lo que yo pueda decir aquí y las tesis que pueda exponer.

    Nunca hare cambiar las opiniones de las personas, hay gente que no quiere ver la realidad y viven de odios traspasados en generaciones y generaciones. El otro día una persona independentista me decía que daba igual la historia, si fuera cierta o no?. El tenía esa forma de pensar y no cambiaría nunca, como lo hizo su padre y su abuelo. Entonces entendí que por mucho que haciera verle una realidad en la cual yo creo, el jamás cambiara su idea de pensar. No era una cuestión de historia, era una cuestión personal.

    Por eso te invito a que sigas con tu tarea de ofrecer tus opiniones, muy interesante por cierto. Responde a las personas que expongan dudas y e ignora a la gente que use el insulto. Pero en tus argumentos expon siempre tus ideas y creencias. Nunca expreses lo que otros piensan y lo compares con lo tuyo, pues entras en su terreno.

    Todos tienen el derecho de pensar como quieran, nosotros no somos nadie para cambiar ideas y tendencias históricas. Otra cosa muy diferente es que cada persona piense que esta en la posesión de la verdad, pues eso nadie tiene la certeza segura. Pero en el fondo todos tenemos un sentido común, una consciencia que nos dicta una realidad única. La grandeza de ello es que yo siempre intento ser justo y por ello nunca tengo remordimientos, el problema radica cuando uno defiende una causa y no tiene argumentos para defenderla. Entonces entra el insulto, el desprecio y el mal mayor de este país. LA INCULTURA!!!

    Un saludo.

  32. José Lagorriaga ha dit:

    Interesante aporte. Vas por buen camino pero, lamentablemente, en mi opinión, te quedas a medias. Y no sólo tú, si no algunos otros que aplauden tu aporte pero que mimetizan lo que aborrecen. Me explico.
    Está tan arraigado el nacionalismo provinciano que muchos de los que lo aborrecen acaban por alimentar el suyo propio. El mal del pancatalanismo no es sólo el evidente, el de la mentira histórica revisionista a la que tu arrojas luz y que es doblemente perversa, porqué primero tergiversa y segundo se apropia injustamente de lo que es de todos. Hay un mal más oculto y por ello más perverso que es el de sembrar, en otros españoles de bien, la semilla del nacionalismo de vía estrecha. Y así, como acción-reacción al nacionalismo catalán ya vemos, en este mismo blog, atisbos de nacionalismos valenciano y aragonés, que si bien tienen clara su españolidad, ya operan como pequeña semilla del separatismo. ¡Ahí está la trampa! Las obras de arte no son aragonesas, la tierra no es valenciana. Ni catalanes ni, aragoneses, ni valencianos, ni mallorquines, ni vascos, ni navarros, ni leches: ¡¡España una!!
    Ese es el mal sembrado por la España de las autonomías y el café para todos. No hay una historia nacional catalana, como tampoco la hay una regional aragonesa ni una provincial asturiana. Estamos hablando de historia de España, con mayúsculas. Pedazos de protohistoria que desembocan en una nación indivisible e inequívoca, ¡la española! Da igual que hablemos de Raimundo Lulio como de Don Pelayo, de Jaime I como de Alfonso X, no son más que retazos de una misma cosa, indisoluble por definición, que acabaría siendo España.
    El mal en el proceso de formación de la nación española no es si no haber permitido que sectores cantonalistas y provincianos hayan sabido alimentar diferencias folclóricas hasta construir nacionalismos de pacotilla. Y lo malo es que en vez de cortarlos de raíz, el mal se extiende como una manzana podrida. Y la peor de todas estas flaquezas permitidas es la perpetrada contra la lengua española.
    Haber permitido que el nacionalismo catalán haya revivido su principal seña de identidad, el catalán, cuando el mal ya estaba cerca de ser extirpado, ha sido el principal error de España en los últimos tiempos. Ejemplo tendríamos que tomar de nuestros vecinos franceses, que han sabido atajar esta malura a tiempo imponiendo, como es lógico, justo y sano para su colectividad, el francés en todo el territorio de su nación. Aquí en cambio, mientras el español triunfa en Estados Unidos desplazando al inglés, politicuchos de tres al cuarto hablan catalán en la intimidad. Ahí está la principal debilidad de la nación española. Intentar caer simpáticos a estas alturas no es sólo ridículo sino poco español. Lo propio de nuestro carácter, recio y noble, es decir las cosas por su nombre. En España no ha de haber más que una lengua, la española, y los intentos por ser “políticamente correctos” haciendo concesiones al catalán no son si no un flaco favor a nuestra nación.
    Por eso te decía que ibas bien encaminado, pero publicando el blog aún en catalán en una web en catalán es donde se ve que aún te queda camino por recorrer y que los complejos inculcados en tu desgraciada infancia por el perverso sistema educativo catalán todavía están dando sus frutos. Viste el mal obvio pero una parte aún subyace oculta en el subconsciente, fíjate tú hasta donde llega el terrorismo catalán, mucho más sutil y nocivo que el vasco.
    Es de justicia histórica y universal que el español ocupe su puesto en el mundo como una de las 3 ó 4 lenguas que han de pervivir, pero ¿como puede ser esto posible si en su cuna aún pervive el cáncer hábilmente mal llamado “diversidad cultural”?
    Pensad en ello, españoles de bien…

    • mitesimentides ha dit:

      José:

      Gracias por tu aportación.

      No comparto en absoluto la idea de una “España uniforme” que defiendes (una sola lengua… etc.), porque es ajena a nuestra Tradición. La Hispanidad es precisamente el común denominador de todas las diferencias que nos enriquecen.

      En mi familia, desde hace generaciones, siempre se ha hablado catalán y castellano: para continuar siendo español, no debo renunciar a ninguna de estas lenguas!!!

      Además, tu argumento es estratégicamente perverso: regala munición a los separatistas y los hincha de sensación de legitimidad, ira y estupidez (a ellos, no a ti).

      Saludos cordiales,

    • Pablot ha dit:

      Sí, tienes razón, pero con una corrección, España también es regiónm así qeu también alimenta el nacionalismo español.

      Ser español no es malo, ni ser catalán, pero ser nacionalista es tener un complejo, principalmente de inferioridad. Todo nacionalismo es igual, se apropian de la identidad de las personas, de su personalidad y de sus mentes, cuando la tierra, el suelo que pisamos no es nuestro.

      • Pepito Grillo ha dit:

        Quizás el problema no es que no te guste el nacionalismo, sino que no lo entiendes. O mejor dicho, has conocido UN nacionalismo y crees que todos son igual. Yo no creo que Catalunya sea mía, sino que yo le confiero a la tierra unos sentimientos: en esta tierra han nacido mis ancestros, en esta tierra se conrea nuestra comida (bueno, ahora ya no tanto, ahora nos lo traen de 1000 kilómetros de distancia), sobre esta tierra he vivido los momentos más buenos y más malos de mi vida, etc. Además, adoro a la gente que en ella vive, que me entiende, que comparte una cosa tan preciada como es mi lengua materna (qué contento se pone uno cuando encuentra a alguien que habla su lengua en el quinto pino! Es por ello un deleznable nacionalista? No es natural sentir más cercano a una persona que habla tu mismo idioma? Si la respuesta es que no, quizás sí que soy detestable…) .

        Es una concepción romántica, puramente romántica y descontextualizada del romanticismo puede parecer una aberración, ganas de apropiarse de una tierra… Mira, no voy a convencer a nadie de nada, pero sólo os digo que si el nacionalismo se ha dado en tantos lugares y nació naturalmente (¿o quizás creeis en una conspiración internacional en la época de la Revolución Francesa?), quizás deberíais intentar hacer el ejercicio de empatía. Queda muy progre, muy “cosmopolitan”, muy internacionalista ir de “ciudadano del mundo” por la vida, pero preguntaos realmente si ese “ciudadanismo” no es quizás un cierto “globalismo”, es decir, una desnaturalización del ser humano. Pues un ser humano nace en un tiempo y en un espacio, y en él siempre dejan huella.

      • mitesimentides ha dit:

        Gracias por tu aportación, Pepito Grillo. Tenemos cosas en común tú y yo: yo -al igual que tú- también amo esta tierra donde han nacido mis ancestros, donde se cultivaba nuestra comida y nacen nuestros rovellons, donde he vivido momentos buenos y malos, y también adoro a la gente que vive en ella y que comprate mi misma lengua materna (yo también he sentido esa alegría de oir hablar catalán en la Plaza de Armas de Lima, o en el Corte Inglés de Madrid).

        Comparto todo eso contigo. Pero no soy nacionalista.

        Porque el nacionalismo es algo posterior… ¡y diferente! Primero existía Catalunya (la patria), y luego, muchos siglos después, vino el nacionalismo (esa ideología heredera del romanticismo, y que hunde sus raices en el liberalismo y la ilustración).

        Creo que tu error -si me permites que te lo diga- es que confundes la Patria (Catalunya), con una ideología concreta (el nacionalismo). Son cosas bastante diferentes.

        Esta confusión entre una ideología concreta y la Patria es el gran drama que sufrimos en Catalunya.

        Es posible ser catalán y no nacionalista… de igual forma que se puede ser ruso y no comunista-estalinista… pa’ entendernos.

    • David ha dit:

      Chico. ¡¡Apertura de miras!! No te diré lo que dice todo el mundo de que hace falta viajar y tal, porqué no es cierto. Lo que te hace falta es abrir la mente y pensar en las personas en lugar de en TU lengua, TU cultura, TU país.

      Sólo te ha faltado añadir un “¡Una, grande y libre!”. Una gran lástima….

    • Pablot ha dit:

      Pufff, macho, no sé como decirlo porque me dejas de piedra. Yo soy de tal calle, de tal barrio, de tal ciudad… pero según tu forma de pensar eliminas la personalidad. Las naciones no tienen sentido más allá de un sistema de organización regional y de población. Cada cual es my parecido al vecino y al vecino del vecino, pero todos tenemos algo que nos hace únicos, pro eso ni el nacionalismo catalán ni el tuyo tienen sentido. Todos distintos, todos iguales.

      Y no hablo de ninguna movida hippie ni nada por el estilo.

  33. Si hay tanto problema con el nombre de España, podemos cambiarlo llamarnos RIEP (Reino Ibérico excepto Portugal), a modo de FYROM (Former yougoslav republic of macedonia), yo propongo la idea, si esto sirve para calmar algunos malos humos…., no que era broma, España es más fácil de recordar. Después de esta “coña” lo que realmente me parece fuerte es que una persona no pueda dar su nombre y apellidos por temor a represalias, y se que (desafortunadamente) eso ocurre en Cataluña.

  34. Pablot ha dit:

    con el tiempo he ido conociendo lo quese postea en el perfil de facebook, algunos comentarios hechos aquí y los blogs amigos, en los cuales directamente, se hacen post y comentarios ofensivos para cualquier persona libre. unos que hablan y juzgan a quienes desean la utanasia y lo comparan al suicidio, otros hablan de dios y tildan de ignorantes y tonto a quienes no creen en el.

    No lo parece en los post, pero yo diría que aunque en este blog hay argumentos muy buenos y muy bien escritos, esta página es conservadora, nacionalista española y retrógrada.

    No voy a cambiar un nacionalismo por otro, no los quiero ni en pintura.

    Un pena. Hasta otra!

  35. Manel Grau ha dit:

    Hola, Felicitats per el Blog. Comparteixo les teves opinions al 100 % i si es foten amb tu esta clar que es la típica reacció dels fanatics. Podria escriurer hores però de poc serveix ja que com be has possat es mes facil creurer que pensar.
    Sort

    • Montse ha dit:

      Bona nit! Excel•lent blog i excel•lents les teves opinions i aportacions. Jo també he tingut una infància amb classes en català, història de Catalunya, club súper 3, arale, son goku i demés. I no la canviaria per res del món. En canvi no he tingut l’opció de viatjar, però si de buscar informació de diferents fonts, contrastar-la, assimilar-la, interioritzar-la i després treure les meves pròpies conclussions. I creu-me que estic plenament d’acord amb el que exposes.
      Tot nacionalisme és insà. Tot fanatisme és insà. El que està passant a Catalunya és insà. Això no és evolució, és involució. És separar, és dividir, és crear fronteres. No crec en les senyeres, només serveixen per posar distàncies entre les persones. No crec en una Catalunya lliure, i en tal cas, què no ho és ara de lliure?
      Llàstima que estem en un moment de tanta repressió en el que ni tan sols pots mostar la teva identitat. Si això es llibertat… Que baje Dios y lo vea! Pensem que només existeix el fascisme quan la violència física hi és present. Però el fascisme hi és i pot manifestar-se de moltes maneres.
      Aquesta visió de qui no vulgui una Catalunya lliure que marxi és excloent. De la mateixa manera, qui no vulgui una Catalunya espanyola, que marxi? No, així no anem bé, no anem gens bé.
      Continua amb les teves aportacions i conviccions! Ànims i sense por! Que la llibertat d’expressió no ens la puguin treure mai!

  36. Pere ha dit:

    Enhorabuena y gracias por tu Blog. Lástima que cualquier catalán que muestra evidencias que desmontan los grandes mitos sobre los que se ha construído la “identitat catalana” es acusado inmediatamente de facha o nacionalista español. Ayer repasé mi libro de historia (romántica) de BUP y comprendí por qué Catalunya ha dejado de ser Messi para convertirse en Cristiano Ronaldo: fue grande y moderna, tal vez, como dijo Jaume I, “el millor dels regnes d’Espanya”, pero de tanto mirarse al ombligo se ha convertido en un ególatra llorica.

  37. JFT ha dit:

    Enhorabona per el teu Bloq
    segueix així, veritats com punys, jo també sóc català i com a tal espanyol

  38. Alex Ferret ha dit:

    Benvolgut Sr. Mites i Mentides,

    És curiós com per tal de desmentir un suposats mites i mentides, utilitzes unes altres falsetats, o mitjes veritats o afirmacions simplistes.

    El cas més flagrant és el del Decret de Nova Planta. Hi ha documents per històrics per aturar un tren, però en deus haver llegit pocs.

    A més et contradius a tu mateix: Dius que el decret de Nova planta no va imposar el castellà però després cites l’article 5è on imposa el castellà durant les causas de la Real Audiencia (per mi ja prou important!). Si és cert que el decret de Nova Planta no prohibeix el català específicament (El Decret de Nova planta tenia objectius més urgents, com substitutir un règim per un altre, amb tot el que comporta: impostos, etc.), però afirmar que els fets derivats de la derrota de 1714 no van enfortir el procés de castellanització, és simplement faltar a la veritat.

    Hi ha però constància escrita de la voluntat de Felip V de substituir el català per castellà. Et recomano que consultis les famoses “Carta del Rey a los Corregidores” de 1717, on Felip V dona instruccions de com aplicar el famós decret de Nova Planta. Alla és diu:

    “Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado”

    Dic jo que, si la llengua castellana era ja tan present a Catalunya, on s’introduí als segle XV com dius tu, no veig perquè s’hauria de molestar el Rei a donar aquestes instruccions al seus corregidores.

    • mitesimentides ha dit:

      Benvolgut Alex,

      Gràcies per la seva aportació. El Decret de Nova Planta, a l’article 5è, estableix que el castellà serà la llengua de treball de l’Audiència (per entendre’ns, encara que no sigui molt precís: dels jutjats), en substitució no pas del català, sinó del llatí, que era la llengua emprada fins aleshores. Per tant: 1. No hi ha substitució del català, sinó del llatí. 2. I només a l’Audiència, no pas al carrer, ni a la literatura, ni a la cultura, ni als negocis, etc…

      Encara no s’ha trobat cap document on Felip V ordenés o tingués la intenció de substituir el català pel castellà. La Carta del 1717 esmentada no implica tal substitució.

      L’imaginari col·lectiu del polític perseguint a qui fa servir la seva llengua materna, posant multes lingüístiques, obligant els comerços a canviar de llengua, i obligant els nens a estudiar en una altra llengua que no sigui la seva, no és pas del segle XVIII… més aviat és de començaments del XXI…

      Actualment, s’està criticant a un polític de fa 300 anys allò que NO va fer, però en canvi sí que ho fa actualment qui ho critica: la substitució d’una llengua per una altra, a cops de Decret, Llei Lingüística, Immersió lingüística, Retolació dels comerços en una llengua només, etc…

      Repeteixo: Documents que provin la voluntat deliberada de substitució lingüística per part de Felip V? Cap ni un. Si no, mostri-m’ho si us plau.

      En canvi, documents i legislació de substitució lingüística a l’actualitat? Molts: Llei d’Immersió lingüística a l’escola, multes per retolar els comerços només en castellà, subvencions a la premsa nacionalista (en detriment de la no nacionalista), etc.

  39. Miotragus Balearicus ha dit:

    Enhorabona per sa web des de Balears, aquí lluitam contra s’annexorisme que tant s’orquestra dedins de sa nostra comunidat que fa servir sa nostra llengo com a eina política, es resultat ès que escriure en ses nostres modalidats ès prohibit a s’escola i obgecte de s’arraconament i sa mort. A ses Balears se constata que s’Estàndar (barcelonès), causa més diglosi que es castellà, antes d’obrir ets ulls era inconcebible prendre concienci de com no escrivia sa meva parla autòctona, ara he pogut corretgir es defase cognitiu que ets anys de docenci m’havien produït i ha estat lo millor que m’ha pogut passar en sa vida.
    Ès un alè sebre que a hei ha gent condreta.
    Salut i força!

  40. Fer tujez ha dit:

    Admirable l’esforç que fas per inventar una història alternativa. Desafortunadament per tu la història està documentada i les teves interpretacions parcials, oblits i no poques falsedats no aguantarien ni un minut un debat amb historiadors seriosos. Lamentable.

    • mitesimentides ha dit:

      Sr. Fer tujez: Si observes cap errada al blog, només has de dir-m’ho i ho corregiré de seguida. Si tens cap opinión alternativa, en podem debatir i argumentar. Però dir que jo m’invento la història, sense dir on ni quan, no es seriós. No pots desqualificar tot un treball, així, perqué sí, sense argumentar.

      Et recomano consultar els llibres de la bibliteca:

      Biblioteca

      I també el darrer llibre escrit per Xavier Barraycoa:

      I respondre amb arguments, no pas amb un despreci lamentable.

  41. David ha dit:

    Hola, misterioso desconocido (jejeje, lo siento pero me hace gracia empezar así el comentario)

    Quisiera felicitarte por tu blog y por tu valentía de decir las cosas como son y no como lo quieren pintar (ya no se si con oleo o con pinturas de plastidecor). Me ha sorprendido mucho lo que has dicho como ultima frase: de que no quieres decir tu nombre por temor a que te puedan despedir de tu trabajo como muchos compañeros les ha pasado. ¡Matame Camión! Lo hubiese supuesto pero jamas lo hubiese pensado ¿En serio? De verdad me estas diciendo que por defender o decir lo que uno piensa; lo despiden. Eso suena más a una dictadura que a otra cosa.

    A mi me parece muy bien y noble que una persona se sienta catalán, vasco, gallego, andaluz, valenciano, murciano…y así puedo seguir enumerado las 17 comunidades autónomas y las 2 ciudades autónomas. ¡Toma! y yo me siento orgullosisimo de ser Aragonés. Aquí también tenemos una cultura distinta a otras regiones españolas y una lengua (Aragonés Oriental; aunque solo se habla en la comarca oscense) y no por eso me quiero salir fuera de España. Desgraciadamente o afortunadamente, España no solo es un país amplio en geografía; sino también amplio y rico en cultura.

    Dicho lo cual, puedo entender y comprender el sentimiento patrio que ciertos catalanes dicen tener, aunque; dejo de entenderlo en el mismo momento en el que, para justificarlo; tengan que renegar hasta de sus propios orígenes. Pues sí, la mayoría de los actuales catalanes provienen de Castilla, Aragón, Anda­lucía y Extremadura; llegando a inventarse naciones imaginarias y culpabilizando de sus problemas al país que se lo ha dado todo (incluso su identidad actual, mal que le pese a algunos).

    Así, no entiendo como el hecho de ser catalán, impide ser español, y más aún; como es posible que sean capaces de creerse sus propias manipulaciones históricas que sólo son concebidas en el mundo por los propios separatistas catalanes, ni tampoco; como pueden fomentar el desprecio más absoluto hacía la tierra de sus orígenes, la de sus abuelos e incluso, sus padres. Cómo pueden llamar “charnego” a alguien pretendiendo insultar, siendo la sangre “charnega” la primera que corre por sus venas. O incluso creerse más catalán que otro simplemente porque tiene un apellido que a lo mejor, es de origen catalán.

    Como éstas muchas otras incomprensiones. Me molesta mucho que Cataluña se apropie de medio Aragón alegando que estos territorios siempre han sido catalanes, cuando más bien; ha sido al revés. Me molesta que se nos trate a los aragoneses como extranjeros e insurrectos, que se diga que nuestra bandera es fruto de la catalana y que somos unos traidores. En realidad Cataluña y Aragón deberían ser tierras hermanas, o primas hermanas; sentir la una admiración por la otra y no odio e incomprensión. No conozco tierra en España (y mira que la he recorrido mil y una veces) más acogedora y hospitalaria que Aragón, y no me cabe la menor duda de que, en circunstancias normales Aragón acogería y respetaría a los catalanes como a los propios aragoneses, pero si de otra cosa estoy seguro, es que aquello que dicen sobre nuestra tozudez es totalmente cierto y que a brutos no nos ganan ni los propios vascos. Ya estamos hartos de este desprecio y este complejo de inferioridad que pretende hacerse ver de nosotros.

    Por eso siempre me pregunto: ¿Porque? ¿Como empezó todo este desprecio y estas manipulación? ¿Que pretenden conseguir los nacionalistas con una supuesta independencia de Cataluña: disminuir el paro, ser mas ricos que España, adueñarse de medio planeta? De verdad que no lo comprendo y creo que no lo comprenderé jamas.

    Un saludo, David desde Zaragoza.

  42. Susanna ha dit:

    Hola a tothom!

    És un blog interessant. Reconec que no se m’ha donat mai bé la història, se m’obliden les coses, els fets, les dades.

    Si que m’ajudarà però, a impulsar la meva curiositat per la història de Catalunya i Espanya i a documentar-me més.

    Hi ha certament dades tergiversades de molts lectors (tant per un costat com per l’altre). Donem massa importància a Espanya i Catalunya com a tal quan en realitat aquests noms són construccions tardanes. Abans de les Corones hi havia regnes (Múrcia, Sevilla…) que van anar passant a estar regnats per un sol sobirà, conformant la Corona de Castella. Catalunya (com entenem avui en dia) eren tot comtats, essent el més important el de Barcelona. Després, aquests comtats passen a formar part de la dinastía aragonesa (Corona d’aragó), i no és fins segles més tard que es parla de Principat de Catalunya, quan el territori ja estava sota la jurisdicció de les Corts Catalanes, però SEGUIA dins de la Corona Aragonesa.

    Com bé apunten alguns, s’anomenaven espanyols als que quedaven fora de la Corona Castellano-aragonesa (un cop ja s’havien unit), i aquest territori de FORA era Espanya! Espanya no era el que avui és, era el que avui no és. Espanya eren tots els territoris que no havien estat conquistats per la Corona de Castella i Aragó. Això amb el temps va canviar i tots els pobles que vivien a la Península Ibèrica es sentien espanyols i llavors els portuguesos com molt bé ha dit algú per aquí van deixar d’anomenar-se espanyols per no ser confosos amb els castellans (que era la part de la Corona Castellano-aragonesa majoritària).

    Donar massa importància a aquests termes, que són construccions relativament modernes per qüestions practiques és el que fomenta els nacionalismes fanàtics. El problema, estic d’acord amb alguns, no és el territorio, si és teu o és meu, el problema és la classe que “pincha y corta” aqui a Catalunya perquè ens entenguem, és la classe que vol poder i no hi ha més poder que ser president del teu propi país.

    De totes maneres, ni uns són tan bons ni altres tan dolents. La meitat de les coses els ciutadans de peu no les sabem o perquè escollim estar desinformats o perquè fa mandra revisar el BOE, els Decrets, etc. i cap territori es lliura de tenir mitjans de comunicación imparcials (TV1 va deixar de ser-ho per mi quan van fer fora l’Ana Pastor), Madrid té Telemadrid i Catalunya té TV3, uns i altres intenten publicitar les seves senyes d’identitat, però tot i així crec que uns diuen menys tonteries que els altres.tot i dir-ne els dos.

    Salut!!

  43. toponimos ha dit:

    Ànim i endevant!!
    espectacular contingut, hem de treure la careta a aquesta gentussa!!
    visca Espanya!!! (amb la veritable Catalunya de sempre inclosa)

  44. Francisco Jesus Cruz Criado ha dit:

    Agradezco que alguien diga la verdad ya que hasta hora nos anima estado engañando a todos los que vivimos en Cataluña.Próximamente daré información con detalles incluidos.Gracias

  45. JuanRa ha dit:

    Estimat valent.
    Ha estat una sorpresa trobar aquest sensacional blog. Un blog valent per expressar les veritats que tan malament senten a la oficialitat nacionalista. Yo tinc uns quants anys més que tu (del 69) i també vaig experimentar el meu particular viatge cap a les veritats que durant tant de temps el nacionalisme ens ha estat ocultant. Si. Tens raó. Hem estat sistemàticament adoctrinats i, el que és pitjor i més rabia em fa, des de ben petits. Aquesta és la primera comunicació que faig en aquest agradable blog (valent blog) i per aquest motiu m’estimo més no extendrem (encara que tinc molt a dir) perque és més gran el sentiment d’agraiment per permetre’m trobar un lloc diferent, que fuig del monocromatisme imposat pel nacionalisme.

    Enhorabona. Gràcies. Segueix endavant amb aquesta important tasca. La tasca de fugir de l’engany interessat i de l’adoctrinament que , per desgracia, ens ha portat a considerar com quelcom normal alló que és sinònim de excloent o de supremacia o de elitisme o, endogamia,…,

    Bien hallado.

Deixa una resposta a aragonanticatalanista Cancel·la la resposta