La Catalunya botiflera

(Traducción al castellano, al final)

La Catalunya botiflera

Rafael Casanova fou catòlic, monàrquic, tradicionalista i espanyolista. Lluità a la Guerra de Successió a favor de Carles d’Àustria, l’Arxiduc, pretendent al tron d’Espanya (Catalunya inclosa). Acabada la guerra, Felip V l’indultà, i Casanova exercí d’advocat tranquil·lament fins a la seva mort, 30 anys després. A aquest jurista és a qui els nacionalistes donen homenatge cada 11 de setembre: és com si –d’aquí 200 anys– els descendents polítics de Podemos, retessin homenatge a la tomba de José Antonio al Valle de los Caídos. Com l’aigua i l’oli.

En el Fossar de les Moreres, segons estudis arqueològics, no hi ha ni rastre de la Fossa de 1714. Hi trobem, això sí, tombes romanes, tardoantigues i medievals. Fou el dramaturg Frederic Soler i Hubert (el Pitarra) qui, a finals del s.XIX, creà un bonic poema on inventà una història sobre un fosser i el seu nét, els quals enterraren les víctimes de 1714 però s’hi negaren a donar sepultura un soldat borbònic, per què allà “no s’hi enterra cap traïdor”, diu el poema. El 1913, un grup juvenil nacionalista anomenat “Els Néts dels Almogàvers”, pensant erròniament que el poema romàntic de Pitarra descrivia fets històrics, va col·locar una placa al Fossar i celebraren allà actes per l’11 de setembre. Igual que les iaies que aturen pel carrer els actors de les telesèries de TV3, confonent personatge i actor, i els recriminen accions de la ficció televisiva. Doncs bé, en aquest indret és on els nacionalistes viuen el seu orgasme independentista: sobre unes restes romanes, tardoantigues i medievals. És com si Torrente tingués un orgasme mental tot veient les ruïnes romanes de Segòvia.

La Diada de l’11 de setembre no es començà a celebrar fins el 1886: celebració catalanista (no independentista), de caràcter catòlic i conservador, que començava amb una Missa a la basílica de Santa Maria del Mar. Fins aquell any, per l’11 de setembre no s’hi celebrava res de res. Es més, els catalans rebien joiosos als borbònics, el segle XVIII i següents, cada vegada que el rei d’Espanya visitava Barcelona. La Diada no prengué el vernís nacionalista fins l’arribada de la Segona República, el 1931. Aquesta és la festa dels independentistes: una Diada inventada el 1886, de caràcter catòlic i conservador.

En resum: els independentistes reten homenatge a un home (Casanova) catòlic, monàrquic i espanyolista; en un lloc on hi ha tombes romanes, tardoantiques i medievals; en una Diada inventada el 1886 pels catòlics conservadors.

Aquests independentistes són uns botiflers: en el mateix sentit –erroni– que ells fan servir el terme, com a sinònim de traïdor. En efecte: són uns traïdors a la autèntica Catalunya, la que no necessita mites ni mentides per a conèixer-se a sí mateixa, ni enemics per a tirar endavant, ni subvencions per a poder subsistir.

Visca la Catalunya hispànica!, la de sempre, la real. __________________________________________________________

Traducción al castellano:

La Cataluña botiflera

Rafael Casanova fue católico, monárquico, tradicionalista y españolista. Luchó en la Guerra de Sucesión a favor del Archiduque Carlos de Austria, pretendiente al trono de España (Cataluña incluida). Acabada la guerra, Felipe V lo indultó, y Casanova ejerció de abogado tranquilamente hasta su muerte, 30 años después. A este jurista es a quien los nacionalistas dan homenaje cada 11 de septiembre: es como si –de aquí 200 años– los descendentes políticos de Podemos rindieran homenaje a José Antonio en su tumba del Valle de los Caídos. Como el agua y el aceite.

En el Fossar de les Moreres, según estudios arqueológicos, no hay ni rastro del cementerio de 1714. Encontramos, eso sí, tumbas romanas, tardoantiguas y medievales. Fue el dramaturgo Frederic Soler y Hubert (el Pitarra) quién, a final del s.XIX, creó un bonito poema donde inventó una historia sobre un enterrador y su nieto, que enterraron a las víctimas de 1714 pero se negaron a dar sepultura a un soldado borbónico, por qué allá “no se entierra ningún traidor”, dice el poema. El 1913, un grupo juvenil nacionalista denominado “Los Nietos de los Almogávares”, pensando erróneamente que el poema romántico de Pitarra describía hechos históricos, colocó una placa en el Fossar y celebró allá actos por el 11 de septiembre. Igual que las yayas que paran por la calle la os actores de las tele-series de Tv3, confundiendo personaje y actor, y les recriminan acciones de la ficción televisiva. Pues bien, en este lugar es donde los nacionalistas viven su orgasmo independentista: sobre unos restos romanos, tardoantiguos y medievales. Es como si Torrente tuviera un orgasmo mental viendo las ruinas romanas de Segovia.

La Diada del 11 de septiembre no se empezó a celebrar hasta el 1886: celebración catalanista (no independentista), de carácter católico y conservador, que empezaba con una Misa en la basílica de Santa María del Mar. Hasta aquel año, el 11 de septiembre no se celebraba nada de nada. Es más, los catalanes recibían dichosos a los borbónicos, el siglo XVIII y siguientes, cada vez que el rey de España visitaba Barcelona. La Fiesta no tomó el barniz nacionalista hasta la llegada de la Segunda República, en 1931. Esta es la fiesta de los independentistas: una Fiesta inventada en 1886, de carácter católico y conservador.

En resumen: los independentistas rinden homenaje a un hombre (Casanova) católico, monárquico y españolista; en un lugar donde hay tumbas romanas, tardoantiguas y medievales; en una Diada inventada el 1886 por católicos conservadores.

Estos independentistas son unos botiflers: en el mismo sentido –erróneo– que ellos usan el término, como sinónimo de traidor. En efecto: son unos traidores a la auténtica Cataluña, la que no necesita mitos ni mentiras para conocerse a sí misma, ni enemigos para salir adelante, ni subvenciones para poder subsistir.

Viva la Cataluña hispánica!, la de siempre, la real.

__________________________________________________________

 

Textos recomenats / Textos recomendados:

* “11 de septiembre: Diada de Cataluña“, en el blog Principat de Catalunya.

* “Qui hi ha enterrat al Fossar de les Moreres: mite vs arqueologia “, en el blog Reflexions d’un arqueòleg glamurós.

* “11-S: origen de las modernas celebraciones. Entrevista a Javier Barraycoa“, en el blog Somatemps.