Reflexió pel 12-O-2014

Tres articles:

1.- Una breu crònica personal de l’acte: encara hi ha por a Barcelona.

2.- Una reflexió: hem sigut més que l’any passat, però hem perdut “la batalla de la foto”.

3.- Una breu recopilació de fotografies.

* * *

Traducción al castellano, al final

Crònica breu de l’12-O d’enguany: encara hi ha por a Barcelona

Al vagó dels Ferrocarrils catalans, res feia sospitar que era dotze d’octubre. Els passatgers parlaven, llegien, o miraven per la finestra amb normalitat. Cap distintiu –samarreta, senyera– feia preveure el que passaria després.

En arribar a l’estació de Provença, hem baixat bastants.  Ja al carrer, a mida que tots ens apropàvem a Passeig de Gràcia, sortien de l’amagatall de boses i motxilles –amb timidesa– tota mena de samarretes de la selecció espanyola de futbol, banderes d’Espanya i senyeres catalanes, gorres… Delatàvem, així, la nostra condició de participants als actes del 12-O a Barcelona, i els desconeguts ens somrèiem amb complicitat, com pensant: “tu també ets espanyol, com jo? Doncs no ho sembla; semblaves bona persona”. Encara hi ha por a manifestar públicament, a Catalunya, la nostra Hispanitat.

A Passeig de Gràcia, a les 11:00, tot era un clam de color groc i vermell. De banderes espanyoles i catalanes: els mateixos colors, al mateix cor de tothom. Ha començat la manifestació, baixant cap a la Plaça Catalunya, amb cançons i consignes com ara: “Ens roba Pujol”, “On és la TV3?”, “Catalunya és Espanya”, “Visca la Guàrdia Civil” (avui celebra la seva festivitat)… A les 12:00 ens hem aturat a la Gran Via; la gentada era tan gran que no podíem entrar a la Plaça. La impressió, compartida pels assistents, és que cada any som més nombrosos els catalans que deixem de banda la por i ens manifestem a Barcelona el 12-O.

Movent-me amb dificultat entre la gent, he pogut accedir a la Plaça tot just quan Joaquim Coll iniciava el seu parlament. M’ha agradat allò de “avui és el  meu primer 12-O”. He pensat “benvingut!!!”; i també m’ha agradat el que hem de canviar “independència” per “in-te-li-gèn-ci-a”. “Molt enginyós” –he pensat– “ho hauré de publicar al blog”.

Era un goig compartir amb la gent –encara que sigui per una hora l’any– l’alegria, orgull i compatibilitat de ser català i, en conseqüència, espanyol. Sense pors.

A deu minuts per l’una, la meva núvia es trobava gairebé fosa per la calor (ella no és de plàstic, sinó que és una forma de dir que tenia moltíssima calor i ja no aguantava més), motiu pel qual hem anat a fer un mos al carrer Tallers. Tot deixant enrere la Plaça Catalunya, podíem percebre mirades hostils per part dels vianants aliens a l’acte: en especial, quan a la cantonada de Les Rambles amb Tallers, una parella de nous-catalans ens han assenyalat amb el dit tot dient: “Goita, uns fatxes”. Per tant, hem decidit tornar a la bosa les samarretes i banderoles, i anar a dinar amb tranquil·litat. Encara hi ha por a Barcelona per als catalans que ens sentim espanyols.

* * *

Menys manifestants aquest any a l’acte de Pl. Catalunya pel 12-O?

Els separatistes diuen, contents, que aquest any hi ha hagut menys manifestants a l’acte de l’12-O a Plaça Catalunya. Així, el portal indepe NacióDigital titula “L’unionisme s’estavella contra el carrer”; Vilaweb informa de què “L’unionisme amb prou feines omple el centre de plaça de Catalunya”; i el més ponderat E-notícies titula “L’unionisme no omple del tot”.

Però la Guàrdia Urbana ha comptabilitzat 38.000 manifestants enguany; l’any passat (2013) fóren 30.000; i el primer any (2012), 6.000. Deixant de banda el fet de què la Guàrdia Urbana, en aquests casos, sempre compta per baix (la xifra real és molt superior), volem posar ara de relleu la tendència a l’alça que la pròpia Guàrdia Urbana no pot amagar.

Aleshores, per què diuen els separates que hem sigut menys aquest any? Per la foto que ha publicat BTV, on es veu la Pl. Catalunya a mig gas. La foto ha estat presa, sens dubte al voltant de les 12 hores, però en tot cas abans de què entréssim els milers de manifestants que hem baixat per Passeig de Gràcia, des de les 11:00, on hem omplert el tram central completament, i s’ha format un tap humà a l’alçada de Casp que dificultava l’accés a la Plaça Catalunya. Jo mateix ajudava a portar la llarga bandera espanyola que anava de vorera a vorera de P. de Gràcia; i, a les 12:00 en punt –quan ja havíen començat els parlaments de SCC– no havíem entrat a la Plaça: ens hem hagut d’esperar a la cantonada de P.Gràcia amb Gran Via per què el tap humà ens impedia avançar. Quan, per fi, he pogut entrar a la Plaça, el tros entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia n’era ple, i també la cantonada amb Ronda Universitat on s’hi congregava una multitud davant d’una pantalla gegant per veure els parlaments de SCC. Això no surt a la foto de BTV. Per tant, els milers de catalans que, com jo, baixàvem per Passeig de Gràcia, no sortim a la foto.

Foto de BTV, abans de què entréssim els manifestants que baixàvem per Passeig de Gràcia.

Hem vist moltes fotos de Pl. Catalunya a mig gas a l’acte d’enguany, però, hem vist cap foto de la manifestació que baixava per Passeig de Gràcia?

Hem sigut més gentada que l’any passat –la Guàrdia Urbana mostra la tendència–, però hem perdut la “batalla de la foto”. I en aquesta societat de la imatge, la foto ho és tot. Hauríem de fer una mica d’autocrítica (perdó per la cursilada) i, al igual que alguns ens vàrem preguntar per què havíem de manifestar-nos a Tarragona per l’11 de setembre (no hi ha res a celebrar), també ara ens hem de preguntar per què, tot i ser més gentada que l’any passat, hem perdut la foto.

* * *

Això és el que jo he vist avui a Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya:

 .

_______________________________________________________________

Traducción al español:

Crónica breve del 12-O del 2014: todavía hay miedo en Barcelona

En el vagón de los Ferrocarriles catalanes, nada hacía sospechar que era doce de octubre. Los pasajeros hablaban, leían, o miraban por la ventana con normalidad. Ningún distintivo –camiseta, señera– hacía prever lo que pasaría después.

Al llegar a la estación de Provenza, hemos bajado bastantes. Ya en la calle, a medida que todos nos acercábamos a Paseo de Gracia, salían del escondite de bolsos y mochilas –con timidez– todo tipo de camisetas de la selección española de fútbol, banderas de España y senyeras catalanas, gorras… Delatábamos, así, nuestra condición de participantes en los actos del 12-O en Barcelona, y los desconocidos nos sonreíamos con complicidad. Como pensando: “¿tú también eres español, como yo? Pues no lo parece; parecías buena persona”. Todavía hay miedo a manifestar públicamente, en Cataluña, nuestra Hispanidad.

En Paseo de Gracia, a las 11:00, todo era un clamor de color amarillo y rojo. De banderas españolas y catalanas: los mismos colores, juntos en el mismo corazón de todos los asistentes. Ha empezado la manifestación, bajando hacia la Plaza Cataluña, con canciones y consignas como por ejemplo: “Nos roba Pujol”, “Donde es la Tv3?”, “Cataluña es España”, “Viva la Guardia Civil” (hoy celebra su festividad)… A las 12:00 nos hemos parado a la Gran Vía; el gentío era tan grande que no podíamos entrar a la Plaza. La impresión, compartida por los asistentes, es que cada año somos más numerosos los catalanes que dejamos de banda el miedo y nos manifestamos en Barcelona el 12-O.

Moviéndome con dificultad entre la gente, he podido acceder en la Plaza apenas cuando Joaquim Coll iniciaba su parlamento. Me ha gustado aquello de “hoy es mi primer 12-O”. He pensado “¡Bienvenido!”; y también me ha gustado lo que hemos de cambiar “independencia” por “in-te-le-gen-cia”. “Muy ingenioso” –he pensado– “lo tendré que publicar en el blog”.

Era un gozo compartir con la gente –aunque sólo sea por una hora al año– la alegría, el orgullo de ser catalán y, en consecuencia, español. Sin miedos.

A la una menos diez, mi novia se encontraba casi derretida por la calor (no es que ella sea de plástico o cera, sino que es una forma de decir que tenía muchísimo calor y que ya no aguantaba más), por lo que decidimos ir a tomar algo a la calle Talleres. Dejando atrás la Plaza Cataluña, podíamos percibir miradas hostiles por parte de los peatones ajenos al acto: en especial, cuando en la esquina de Las Ramblas con Talleres, una pareja de nous-catalans (los amigos de Colom y la Ferrusola) nos han señalado con el dedo diciendo: “Mira, unos fachas”. Así, decidimos devolver al escondite de su mochila las camisetas y banderas, e ir a comer con tranquilidad. Todavía hay miedo en Barcelona para los catalanes que nos sentimos españoles.

* * *

¿Menos manifestantes este año al acto de Pl. Cataluña por el 12-O?

Los separatistas dicen, contentos, que este año ha habido menos manifestantes en el acto del 12-O en Plaza Cataluña que el anterior. Así, el portal indepe NacióDigital titula “El unionismo se estrella contra la calle”; Vilaweb informa de que “El unionismo apenas llena el centro de plaza de Cataluña”; y el más ponderado E-noticias titula “La unionismo no llena del todo”.

Pero la Guardia Urbana ha contabilizado 38.000 manifestantes este año; el año pasado (2013) fueron 30.000; y el primer año (2012), 6.000. Dejando de lado el hecho de que la Guardia Urbana, en estos casos, siempre cuenta por lo bajo (la cifra real es muy superior), queremos poner ahora de relevo la tendencia a la alza que la propia Guardia Urbana no puede esconder.

Entonces, ¿por qué dicen los separatistas que hemos sido menos este año? Por la foto que ha publicado BTV, donde se ve la Pl. Cataluña a medio gas. La foto ha sido tomada, sin duda, alrededor de las 12 horas, pero antes de que entráramos los miles de manifestantes que bajábamos por Paseo de Gràcia, desde las 11:00, donde hemos llenado completamente el tramo central del Paseo, y se ha formado un tapón humano a la altura de la calle Caspe que dificultaba el acceso a la Plaza Cataluña. Yo mismo ayudaba a sostener la larga bandera española que iba de acera a acera en P. de Gracia; y, a las 12:00 en punto –cuando ya habían empezado los parlamentos de SCC– no habíamos entrado aún en la Plaza: nos hemos tenido que esperar a la esquina de P. de Gracia con Gran Vía porque el tapón humano nos impedía avanzar. Cuando, por fin, he podido entrar a la Plaza, el tramo entre Rambla Cataluña y Paseo de Gracia estaba lleno, y también la esquina con Ronda Universidad donde se congregaba una multitud ante una pantalla gigante para ver los parlamentos de SCC. Esto no sale en la foto de BTV. Por lo tanto, los miles de catalanes que, como yo, bajábamos por Paseo de Gràcia, no salimos en la foto.

Hemos visto muchas fotos de Pl. Cataluña a medio gas al acto de este año, pero, ¿hemos visto ninguna foto de la manifestación que bajaba por Paseo de Gracia?

Éramos más que el año pasado –la Guardia Urbana muestra la tendencia–, pero hemos perdido la “batalla de la foto”. Y en esta sociedad de la imagen, la foto lo es todo. Tendríamos que hacer un poco de autocrítica (perdón por la cursilada) y, al igual que algunos nos preguntábamos en su día por qué teníamos que manifestarnos en Tarragona el 11 de septiembre (no hay nada a celebrar), también ahora nos tenemos que preguntar por qué, a pesar de ser más numerosos que el año pasado, hemos perdido la foto.

 

 

 

 

.