CiU promet una Gran Mesquita a Barcelona

CiU promet una Gran Mesquita a Barcelona, si els musulmans recolzen la consulta del 9N

CiU i ERC haurien promés una gran mesquita a Barcelona, si els musulmans recolzessin la consulta del 9N.

Aquesta “compra de vots” posa de manifest que l’independentisme no és pas una reivindicació del poble, sinó més aviat una construcció de les elits nacionalistes imposada al poble. En efecte, els nacionalistes cerquen manipular la societat i “convertir-la” a la fe nacional-secessionista, per mitjà de: la partidista TV-3, les subvencions públiques als mitjans privats, la immersió lingüística, les ultrasubvencionades entitats secessionistes (Òmnium Cultural, ANC, etc)…

El lligam entre el nacionalisme català i l’Islam no és pas cap novetat. És ben sabut que la immigració musulmana fou promoguda a Catalunya –amb preferència sobre la hispanoamericana– per raons polítiques i lingüístiques: no podien suportar que els immigrants fossin castellanoparlants. Aquesta política, no formulada de manera explícita però sí practicada de manera implícita, va merèixer el reconeixement i l’ascens d’Àngel Colom –-aleshores, representant de la Generalitat al Marroc– com a actual responsable d’immigració de CDC, per mitjà de la sectorial Nous Catalans. La qual, per cert, era dirigida també per Noureddin Ziani, no només nacionalista català, sinó també en nòmina dels serveis secrets del Marroc i amb vincles amb l’islamisme, la qual cosa li va suposar l’expulsió del territori espanyol.

Els fruits d’aquesta política del nacionalisme són ben clars: Catalunya és la Comunitat Autònoma amb més musulmans (al voltant de 500.000 persones, més del 6% de la població), molt per sobre d’Andalusía (270.000), Madrid (250.000), València (175.000), etc.

Recordem també la rebuda que els clergues musulmans reben al Parlament de Catalunya, on asseguts als escons són convidats per la Presidenta del Parlament, Sra. De Gispert, a propagar l’islam per tota Catalunya. I on el dia del Sagrat Cor de Jesús, la Sra. De Gispert els rebé i els desitjà a tots un Feliç Ramadà. Què passaria si el Parlament s’omplís de sotanes i la Presidenta dessitgès un Bon Nadal a tots? Què dirien els de Iniciativa, la CUP, i tota la colla?

Per altra banda, tampoc és cap novetat el projecte de construcció d’un Gran Mesquita a l’antiga plaça de toros Monumental de Barcelona: la tercera mesquita més gran del món –al darrere, només, de La Meca i Medina–, i amb un minaret de 300 metres d’alçada, més alt que la Sagrada Família, i amb un cost de 2.200 milions d’euros, quantitat que amb l’actual crisi econòmica resulta immoral.

Els vincles del nacionalisme català amb l’islam són clars. Tots dos tenen en comú l’odi a Espanya i la finalitat de destruir-la, per això treballen agafats de la mà.

Amb aquesta traició, el nacionalisme català està matant Catalunya; mata la seva identitat, per tal de construir una nova cosa: l’emirat de Barcelona, Qatarlunya, o alguna cosa semblant. Un lloc comú de la globalització, sense personalitat, sense història i sense ànima.

________________________________

Traducción al castellano:

CiU promete una Gran Mezquita en Barcelona, si los musulmanes apoyan la consulta del 9N

CiU y ERC habrían prometido una gran mezquita en Barcelona, si los musulmanes apoyaran la consulta del 9N.

Esta “compra de votos” pone de manifiesto que el independentismo no es una reivindicación del pueblo, sino más bien una construcción de las élites nacionalistas impuesta al pueblo. En efecto, los nacionalistas buscan manipular la sociedad y “convertirla” en la fe nacional-secesionista, por medio de: la partidista TV-3, las subvenciones públicas a los medios privados, la inmersión lingüística, las ultrasubvencionadas entidades secesionistas (Òmnium Cultural, ANC, etc)…

El vínculo entre el nacionalismo catalán y el Islam no es ninguna novedad. Es bien sabido que la inmigración musulmana fue promovida en Cataluña –con preferencia sobre la hispanoamericana– por razones políticas y lingüísticas: no podían soportar que los inmigrantes fueran castellanoparlantes. Esta política, no formulada de manera explícita pero sí practicada de manera implícita, mereció el reconocimiento y el ascenso de Àngel Colom –-entonces, representante de la Generalitat en Marruecos– como actual responsable de inmigración de CDC, por medio de la sectorial “Nuevos Catalanes”. La cual, por cierto, era dirigida también por Noureddin Ziani, no sólo nacionalista catalán, sino también en nómina de los servicios secretos del Marruecos y con vínculos con el islamismo, lo cual le supuso la expulsión del territorio español.

Los frutos de esta política del nacionalismo son muy claros: Cataluña es la Comunidad Autónoma con más musulmanes (alrededor de 500.000 personas, más del 6% de la población), con mucha diferencia respecto de Andalucía (270.000), Madrid (250.000), Valencia (175.000), etc.

Recordamos también el recibimiento que los clérigos musulmanes reciben en el Parlamento de Cataluña, donde sentados a los escaños son invitados por la Presidenta del Parlamento, Sra. De Gispert, a propagar el islam por toda Cataluña. Y donde el día del Sagrado Corazón de Jesús, la Sra. De Gispert los recibió y les deseó a todos un Feliz Ramadán. ¿Qué pasaría si el Parlamento se llenara de sotanas y la Presidenta deseara unas Felices Navidades a todos? ¿Qué dirían los de Iniciativa, la CUP, y toda la pandilla?

Por otro lado, tampoco es ninguna novedad el proyecto de construcción de una Gran Mezquita en la antigua plaza de toros Monumental de Barcelona: sería la tercera mezquita más grande del mundo –detrás, sólo, de La Meca y Medina–, y con un minarete de 300 metros de altura, más alto que la Sagrada Familia, y con un coste de 2.200 millones de euros, cantidad que con la actual crisis económica resulta inmoral.

Los vínculos del nacionalismo catalán con el islam son claros. Los dos tienen en común el odio a España y la finalidad de destruirla, por eso trabajan cogidos de la mano.

Con esta traición, el nacionalismo catalán está matando Cataluña; mata su identidad, para construir una nueva cosa: el emirato de Barcelona, Qatarluña, o algo pareciendo. Un lugar común de la globalización, sin personalidad, sin historia y sin alma.